Dol de lluna

Un relat de: Urepel
Lluna bufona
lluna pregona
de nits negra i nova,
digues-li al sol
què diuen els poetes:
Que surti la reina del cel!,
que surti vestida, blanca i lluent,
que pels homes brillis, perla
i que més no t'amagui ell
entre fosca i estels.

Lluna xicona,
lluna rodona
reina de nits
i dels cors partits:
Surt i consola els homes,
que t'esperen amb bruns ulls humits.
Sigues consol de poetes que enyoren
i el dol dels homes que ploren
de llurs princeses i muses
que s'adormen de nit.

Lluna bufona,
lluna pregona
entre foscúria nova
per tu, oh reina del fosc cel
clamen justícia els homes
contra l'egoista astre rei.

Oh lluna rodona
oh dona pregona,
surt blanca de gala vestida
i sigues reina dels gelosos homes
que somnien princeses de nits;
abraça'ls amb la llum blanca
sadolla els cors fets bocins.

Brilla alta lluna,
brilla plena
reina de nits.

Comentaris

  • molt bonic poema urepel...[Ofensiu]
    joandemataro | 13-01-2012 | Valoració: 10

    melòdic, amb uns versos molt bells que homenatgen la lluna i els llunàtics, com jo... llunàtics en el bon sentit de la paraula, si és que ho té

    una salutació maresmenca
    joan

l´Autor

Foto de perfil de Urepel

Urepel

82 Relats

89 Comentaris

65934 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Maresme, 21/3/81.

"Vull viure sense idealisme i sense ètica. Però no sóc lliure. Sóc incapaç de destruïr". Anaïs Nin.

"Si un home no va al ritme dels seus companys, potser sigui perquè sent un tambor diferent. Deixeu-lo que segueixi la música que sent, per lluny que sigui i tingui el ritme que tingui". Thoreau.

http://www.youtube.com/watch?v=KkF1kwwXdec