Cercador
No fot puta gràcia
Un relat de: UrepelLi vaig dir, i llavors em va mirar. Va somriure'm un moment de res i de seguida va començar:
Reia. Hòstia sí reia. I com! Amb la boca oberta oberta: HA-HA-HA-HA-HAAAA!! Es doblegava endavant tot petant-te de riure i creuant els braços perquè el cor no se li sortís del pit. No podia recuperar tot l'aire que exhalava rient. Pensava que me l'havia carregat parlant-li seriosament. La hòstia com reia: semblava una hiena. Les seves rialles se sentirien al poble del costat, i a l'altre, i al de més enllà i acabarien per traspassar fronteres. Jo!, com reia la tia, us ho juro. Reia, reia i reia i li queien més llàgrimes que no plorant. Pensava que es moriria allà mateix d'un atac i que en res començaria a treure escuma per la boca.
I ara jo podia triar entre riure o plorar. Evidentment que tenia ganes de plorar, però hagués estat molt patètic. Vaig decidir fotre'm a riure una estona amb ella. Primer ho vaig forçar, després em va anar sortint de forma natural. Així fins que vaig agafar embranzida i vaig acabar rient més i més i més de mi mateix i del que li havia dit. No com ella, clar, però en definitiva rient, sanament rient.
- No fot puta gràcia! - li vaig dir -. T'ho deia de debò!
I encara ara riu, la molt...
Reia. Hòstia sí reia. I com! Amb la boca oberta oberta: HA-HA-HA-HA-HAAAA!! Es doblegava endavant tot petant-te de riure i creuant els braços perquè el cor no se li sortís del pit. No podia recuperar tot l'aire que exhalava rient. Pensava que me l'havia carregat parlant-li seriosament. La hòstia com reia: semblava una hiena. Les seves rialles se sentirien al poble del costat, i a l'altre, i al de més enllà i acabarien per traspassar fronteres. Jo!, com reia la tia, us ho juro. Reia, reia i reia i li queien més llàgrimes que no plorant. Pensava que es moriria allà mateix d'un atac i que en res començaria a treure escuma per la boca.
I ara jo podia triar entre riure o plorar. Evidentment que tenia ganes de plorar, però hagués estat molt patètic. Vaig decidir fotre'm a riure una estona amb ella. Primer ho vaig forçar, després em va anar sortint de forma natural. Així fins que vaig agafar embranzida i vaig acabar rient més i més i més de mi mateix i del que li havia dit. No com ella, clar, però en definitiva rient, sanament rient.
- No fot puta gràcia! - li vaig dir -. T'ho deia de debò!
I encara ara riu, la molt...
l´Autor
82 Relats
89 Comentaris
65771 Lectures
Valoració de l'autor: 9.84
Biografia:
Maresme, 21/3/81."Vull viure sense idealisme i sense ètica. Però no sóc lliure. Sóc incapaç de destruïr". Anaïs Nin.
"Si un home no va al ritme dels seus companys, potser sigui perquè sent un tambor diferent. Deixeu-lo que segueixi la música que sent, per lluny que sigui i tingui el ritme que tingui". Thoreau.
http://www.youtube.com/watch?v=KkF1kwwXdec