Alexander i els extraterrestres

Un relat de: allan lee






Hola! El meu nom és Alexander, però tothom em diu Lex. Tinc 8 anys i visc a Calders. Abans vivia a Londres, però els meus pares volien que jo creixés a l’aire lliure, amb sol i oli d’oliva ( a Anglaterra no surt el sol i ho cuinen tot amb mantega) i vam venir a viure aquí. Ja parlo molt bé el català i els meus amics parlen l’anglès, perquè uns aprenem dels altres.

Avui a classe hem estudiat les galàxies, que són grapats de moooltes estrelles que giren juntes. La Terra és a dins d’una galàxia que es diu Làctia, perquè de nit en veiem una punta i sembla un raig blanc de llet de tantes estrelles com hi ha.
La Montse, la meva mestra, ens ha dit que a l’Univers hi ha planetes com la Terra on podria haver-hi vida. I ara que sóc a casa he de fer un dibuix dels extraterrestres que poden viure a altres planetes.

Primer, pinto un animal llarg amb moltes potes de color vermell i amb uns ulls molt grossos, com els d’un mussol. És maco, i li poso urpes a les potes, perquè se’m ha acudit que viu en un planeta foradat, i el cuc-mussol excava túnels per arribar a una cova on hi ha altres cucs-mussols, amb aigua calenta per banyar-se i amb cristalls brillants a les parets.

Després, faig un planeta amb un sol que escalfa molt, i tot d’arbres de color blau amb fruites sucoses com plàtans i maduixes gegants, i més plantes de fulles com barques, plenes de pluja de nata i de llavors vermelles. Mentre sento l’olor tan bona dels cigrons que fa la mare per sopar, dibuixo un animalet pelut, d’orelles punxegudes, amb una cua llaaarga igual que la del marsupilami i amb unes mans grans i amb molts dits per poder agafar-se a les branques i pujar com un mico fins les fruites tendres. El Pere, el meu germà petit, també pinta, al meu costat. Sempre vol fer com jo.

Sopem, i en acabar, veig un ocell marró i blau que passa com una fletxa per la finestra. És un gaig, diu el pare, mira quines plomes tan boniques té. Què fantàstic deu ser, volar sobre les cases, penso.

Estic una mica cansat, però he d’acabar els deures. La mare banya en Pere i el pare posa els plats al rentavaixelles. Els pares sempre posen música, al vespre, i jo tanco una mica els ulls per escoltar la melodia i imaginar altres móns llunyans.

M’invento un planeta envoltat de núvols tous, que aguanten una mica de pes, i dibuixo un animal volador, amb ales com ventalls: dues als cantons, una al cap i una altra a la cua. En comptes de bec, l’hi poso una boca de papallona, un tub llarg que serveix per xarrupar els núvols, que són plens de suc de taronja i sucre de colors. L’hi pinto molts ulls, perquè s’hi pugui veure de totes bandes, amb unes parpelles mecàniques, perquè si la llum és massa forta uns ulls es puguin tancar i els altres no.
Després, a dant de tot del foli, pinto estels, i la nostra Terra, blava i blanca, com es veu des de l’espai. I a sota, amb retolador vermell, poso el meu nom i la data: Lex, 20 de febrer de 2012.

L’endemà, la Montse em felicita i penja el meu dibuix al mig de tots els altres, i cada un expliquem què hi ha al dibuix, i m’ho passo molt bé. En Jan s’ha inventat uns éssers que parlen amb cançons, en un planeta que és un castell gegant, i la Berta ha pintat uns animalets rodanxons que boten d’aquí d’allà en un jardí ple de fonts que treuen mandarines, galetes, llet o xuxes.

Quan torno a casa, a la tarda, la mare te una sorpresa: ha posat petites estrelles al sostre de la meva habitació. No fan gaire goig perquè quasi no es veuen, però la mare em diu que m’esperi a la nit.
Quan vaig a dormir, al vespre, la mare tanca el llum i diu: Mira el sostre, Lex.

I, Oh!!! Totes les estrelles brillen, en la foscor...!! I els planetes, i la lluna..! És preciós, brillen com si tot el cel estigués al meu quarto...!!!

I m’adormo tard, perquè no vull tancar els ulls. Potser de gran serè un científic descobridor de planetes. Això m’agradaria molt...! Però també m’agrada dibuixar extraterrestres... I dubto entre fer-me savi o dibuixant. No sé pas què decidir...

Quan ja estic cansat de rumiar, em ve al cap un pensament: la mare, ens cuida i fa pastissos gegants i també fa classes d’anglès; i el pare, toca la bateria, ens llegeix contes i a més és metge; o sigui, que jo podria ser científic, i dibuixant, i encara més coses, igual que ells...i m’agrada molt, aquesta idea...!!

Però ara tinc mooolta son....demà ja seguiré pensant en totes les altres coses que vull ser, quan sigui gran....






21 febrer 2012

Comentaris

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Enhorabona!

    Aquest conte, presentat al “Concurs ARC de Contes Infantils 2012. Les estrelles”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà (edició prevista per a finals d’aquest any).

    En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

    Gràcies per la teva col•laboració,

    Junta de l'ARC (Comissió Concursos)

  • Innocència[Ofensiu]
    Materile | 08-05-2012 | Valoració: 10


    Quina sort que encara pugui haver tanta imaginació: la teva i la del personatge.

    Un conte encantador amb una lliçó d'astronomia. Un nen que es fa estimar i que m'ha semblat sentir-lo com explicava la seva fantasia. Has sabut donar vida al Lex

    Materile .

  • aquest conte sembla una mica[Ofensiu]
    liudmila | 25-03-2012 | Valoració: 10

    al "Petit príncep", només aquest planeta d'Alexandr era la aula de la classe, la seva habitació i el cel ple d'estrelles...

  • Fantasia...[Ofensiu]

    Fantasia. Tot el conte és fantasia, imaginació, tot el conte és ple d’animalons de colors diversos, d’éssers un xic estrambòtics, quasi com si volguessis fer-ne un quadre.
    L’he rellegit i se m’ha refermat la idea —potser equivocada—, de que tractaves de pintar un quadre o un possible quadre...
    El pensament, a l’igual que la fantasia, la tenim de franc.
    —Joan—

  • molt bona i dolça[Ofensiu]
    Urepel | 15-03-2012 | Valoració: 10

    primera persona. Innocent, infantil però tant rebossant d'imaginacio com en un diari, aquest univers que crea l'Alexander - potser sense ni adonar-se'n - és una mostra del que som capaços de fer de petits i que de gran moltes vegades perdem.
    Els seus habitants que excaven túnels per banyar-se amb aigua calenta, els arbres plataners i maduixaires, l'element prestat de la cua de marsupilami i els núvols de suc de taronja... Les lletres i les frases et prenen colors, i el cercle íntim de l'Alexander és perfectament expressat i més endavant fins comparat amb els dibuixos dels seus companys que tenen la mateixa força amb diferents característiques imaginatives però amb preferències de cadascú. Afegeixes traces de la família i el detall - per a mi genial, doncs tinc germà petit i ho he vist -, d'en Pere que sempre vol fer com el germà gran. Un relat sucós, tendre i tranquil. Em fa sospirar per tornar a tenir vuit anys.

  • Més enllà[Ofensiu]
    Onofre | 03-03-2012 | Valoració: 10

    Ja sé, ara ja ho sé ...
    ... el que es mira el gat-mussol
    de la mirada fixada,
    que té l'ànima tancada
    i el pensament tant dissolt.

    Que no és pas un gat mesquer,
    ni hi veu la pluja com plou.
    Tampoc és un esparver,
    per bé, que de por bé que en té.

    Tampoc és cap ànima airada,
    a on ell fixa sa mirada.

    És la s'ànima apenada
    que es trasllueix al mirall.
    I el que li porta treball
    és comprendre'n al detall
    perquè està desanimada.

    No es culpa de cap boriol.
    Son les ales que li manquen
    al gat, que és de fet mussol;
    i els seus desitjos l'emporten
    a un món més enllà del sol.
    Els pensaments l'absorbent
    i, qui sap, si també espanten
    ... de voler fer el que vol.

  • Pensar en allò que serè quan sigui gran[Ofensiu]
    Frèdia | 03-03-2012

    Quan era petita, jo també m’embadalia, com l’Alexander, imaginant com seria la meva vida quan fos gran. I és que tots tenim coses en comú amb l’Alexander, amb aquest nen innocent, ingenu, imaginatiu i, sobretot, feliç. Això és el que destil•la la història: una felicitat que fa sentir bé al lector, que fa desitjar un retorn al país de la infantesa. No m’estranya gens la quantitat de comentaris, perquè és un relat absolutament deliciós i amb la denominació d’origen “allan lee”.

  • Fantàstic![Ofensiu]

    M'ha agradat molt tant per la manera com està escrit i per com fa volar l'imaginació a mesura que el vas llegint, en els diferents contextos els quals desenvolupa. El fet que estigui escrit en primera persona et fa endinsar en el conte i situar-te a la pell del protagonista. Molt bé!

  • Gràcies...[Ofensiu]
    AVERROIS | 28-02-2012 | Valoració: 10

    ...Silvia, el mateix penso jo compartint aquestes experiencies de contarie que no s'haurien de haver perdut mai. Un conte dona al infant una cosa que no ho dona res més, la imaginació i això és una de les coses més importants per gaudir de la lectura.
    Una abraçada.

  • Un món intransferible[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 25-02-2012 | Valoració: 10

    Silvia, has descrit tan rebé el món dels nanos! Aquest relat en primera persona ens fa sentir i veure amb els ulls de l'alexander tot el seu món. He vist perfectament la seva habitació, plena d'estrelles lluminoses i tota la resta de descripcions. La que en sap, en sap, i el teu registre d'escriptora de relats infantils és espatarrant. Una forta abraçada i espero veure't aviat.

    aleix

  • enrastat[Ofensiu]
    Onofre | 24-02-2012 | Valoració: 10

    Al gat amb ulls de mussol,
    tants dies l’ hem esperat
    que finalment ja ha tornat.

    Sembla estar enlluernat
    I es gira d'esquena al sol.
    Però que serà el que es mira?
    Serà potser un rat penat?
    Qui sap si a un altre gat
    que és faci l'enrabiat.

    Qui pogués donar consol
    a aquesta ànima captiva
    i fer-li passar el seu dol...

    No sembla a la defensiva
    ni tampoc desesperat,
    ves a saber el que ell vol.
    Ves a saber el que li han pres
    que segueix de front sorprès
    i entre rames empatollat.

    Per tants dies esperat,
    el cas és que ja ha a tornat.

  • Leela | 24-02-2012

    per uns moments he oblidat qui era i m'he posat a la pell del Lex. Els nens són genials, llàstima que no els fem el cas que es mereixen - tot el cas del món. El teu conte m'ha semblat ple de màgia, de frescor, ple de la il·lusió que sols els nens tenen. Una alenada d'aire fresc.
    Gràcies per aquesta mirada des dels ulls d'un nen cap a un món inabastable com són les estrelles. Gràcies per fer-nos adonar que el que és més important són els petits actes de cada dia.
    Un bon relat, Sílvia!

    Molts petons!
    Ps. jo encara m'hi he de posar...

  • LA VIDA...[Ofensiu]
    joandemataro | 23-02-2012 | Valoració: 10

    vista des dels pensaments d'un infant, la imaginació. la innocència...
    amb aquest relat, sílvia, ens fas reviure temps d'infantesa

    meravellós

    joan

  • FANTÀSTIC![Ofensiu]
    Núria Niubó | 23-02-2012 | Valoració: 10

    M'encanta! Sembla talment que vegi al nen visquent el tema.
    Aquest conte invitará als nens més grandets a crear i viure els aprenentatges amb imaginació com en Lex el protagonista.

    Felicitats Sílvia, no hi ha tema que et talli, és un conte FANTÀSTIC!!!

    I gràcies pel teu comentari, jo també estic contenta de estar juntes en aquest concurs. saps avui estic amb els dos néts petits,(ara dorment!) que estan refredats, i tot dinant els hi he explicat el meu conte i he gaudit tant jo com ells, el Sergi, que és més grandet, estava amoïnat, em deia i ara que farà Arkaid, tota soleta... M'ha fet tan feliç veure que els agradava!

    Apa, ja veus les padrines aviat ens entendrim!
    Una gran abraçada amb il.lusió d'infants
    Núria

  • Renoi me n'havia oblidat[Ofensiu]
    T. Cargol | 23-02-2012

    que al mon hi ha imaginació infantil (com a mínim) i il·lusió!

  • I tu eres[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 22-02-2012 | Valoració: 10

    la que deia que escriure contes no se l'hi donava bé ?
    És un conte per a nens que també agrada als adults. M'encanta la font que raja mandarines !!!
    Una abraçada per a tu i un petonet pel Lex .

    Nonna

  • Fantasia fantàstica...[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 21-02-2012


    L'acabo de llegir i m'ha agradat moltíssim.

    L'he trobat molt complert, ben escrit i un tema molt imaginatiu i interessant per un nen de vuit anys.

    Felicitats.

    Gemma

  • Canvi de registre[Ofensiu]
    franz appa | 21-02-2012

    Escrit des de dins la pell d'un infant, el to infantil permet deixar anar aquesta fantasia tan pròpia de tu. Sense picades d'ull a una mirada més adulta, el conte transcorre en el repte de fixar-se en la fantasia més innocent, i això suposa un canvi de registre amb el qual sortim dels paratges fondos i foscos que em són més familiars amb tu per albirar més enllà de les estrelles.
    Una abraçada,
    franz

  • Extra, extra![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 21-02-2012

    Com deien abans els venedors de diaris davant uns titulars sorprenents que els vianants els treien ràpid de les mans per devorar-los tot seguit, recordes allan lee?
    Jo també he devorat el teu relat. Fantàstic! Has creat un nen amb una naturalitat sorprenent. Li has donat permís per espandir-se enmig dels somnis, i ha viatjat cap a unes galàxies plenes de fantasia, on no s'ha privat de res i ha fet gala d'una imaginació extraordinària. Ha volat lluny, i enmig de les il·lusions, ha donat cabuda a l'eterna pregunta sobre el propi futur. Quan el futur l'estem construint dia a dia, somni a somni; en el fet de deixar-nos anar i confiar que cadascú de nosaltres pot ser ben capaç de fer coses interessants, creatives que donaran sentit a les nostres vides.
    Buf! Sílvia! Mira què m'ha suggerit el teu Lex fantàstic.
    Mil petons de lluna, guapa!

    Mercè

  • Ho has fet[Ofensiu]
    Carles Ferran | 21-02-2012

    Veig que finalment te n’has sortit i has escrit aquell conte que se’t resistia. L’espera ha estat profitosa, ha fet prou endometri per a la concepció. I un infantament impecable.
    No sé si atrevir-m’hi (darrerament m’atreveixo a massa coses).
    Enhorabona.

  • ostres, allan![Ofensiu]
    Xantalam | 21-02-2012

    és tan tendre i bonic..., t'hi has ficat en la pell d'un nen, del tot, ens hi duus de la mà i caminem per un món d'il·lusions que tant necessitem. M'ha agradat moltíssim llegir-lo, és deliciós.

    T'agraeixo molt el teu comentari, sempre estàs a punt per regalar paraules de bevinguda, ets un sol, t'estimo :))

  • llegint llegint[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 21-02-2012

    m'ha fet tot l'efecte que estava escoltant un noiet de set o vuit anys i les cabòries que pot explicar de nit, just abans d'anar a dormir. Sumant això al fet de que està escrit per una persona adulta, demostra un gran mèrit i domini de l'estil per fer-nos viure en pròpia pell els pensaments del xicotet xicot, com diria el Bonet.

    Un conte molt positiu i ple d'esperança i ple també de fantasia galàctica que tan ens agrada a mi i al gatot que tu ja saps.

    I a sobre és diu Alexander, com un dels personatges del relat del xolnir.

    Una abraçada escriptora!

    Ferran

  • Galàctic[Ofensiu]
    rautortor | 21-02-2012

    Un conte ple d’imaginació com m’hagués plagut d’escriure pels meus fills. De totes maneres, em queda encara l’oportunitat de fer-ho algun dia pels meus néts.
    Hi ha moments que em recorden el Petit Príncep de Saint-Exupéry i altres que m’atansen al món i als personatges de Tim Burton, quan no m’evoquen la munió de monstres divertits i estrafolaris que dibuixava el meu fill petit Hèctor, l’artista de la família.
    Un conte digne de figurar en algun llibre de text de segon o tercer de primària. M’atreu en particular el desenllaç, “jo podria ser científic, i dibuixant, i encara més coses...” Una decisió francament oberta, positiva i engrescadora.

    L’enhorabona!

    Raül

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de allan lee

allan lee

51 Relats

669 Comentaris

201180 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Em dic allan lee per Geddy Lee, Alan Lee, Edgar Allan Poe ( music, il.lustrador i escriptor respectivament).
També em dic Silvia Armangué Jorba.


allan.armangue(arroba)gmail.com