Una història inconclusa.

Un relat de: Carles Ferran


- Bon dia. Perdoni el retard, no hi havia manera de trobar un taxi!.
(M’agraden els relats que comencen amb una frase d’un personatge. Directe, sense carregoses descripcions prèvies, sense circumloquis, sintètic. Crec que donen al lector una sensació de lleugeresa que el predisposa a seguir la lectura. Molts lectors dubten, o àdhuc rebutgen directament un relat espès, d’aquells que no tenen punts i apart. Jo mateix ho he notat: Els meus poemes curts tenen el doble de lectors que Rere la porta oberta, que té trenta dos versos, hendecasíl•labs i dodecasíl•labs per a més inri. El lector pensa: “Quanta lletra, i a sobre és un poema, segurament críptic i dens”. I passa de llarg.)
- Perdoni, senyor...
- Si, si, un moment.
(El que passa que ens hem acostumat a tenir-ho tot fàcil, que ens ho donin fet. L’esforç ens supera, només som capaços de fer-lo al gimnàs, i és perquè és un esforç que no precisa esforç, no sé si m’entenen. Em refereixo a que és mecànic, no necessites pensar, engegues l’Ipod i et deixes portar. Perquè l’esforç que cansa és pensar, no hem après a fer-ho. Ara tot és visual, preferim la pel•lícula al llibre, preferim la Wii a la conversa, ens estem convertint en autistes socials.)
- Senyor, si vol, mentre escriu, puc anar fent alguna cosa. Cal que em caracteritzi?.
- Si, faci, faci, vostè mateix.
- M’hauria de dir de què va el relat, per posar-me en situació.
(Un altre que ho vol tot fet. És que no tenen iniciativa?. M’havia assegurat que era un personatge amb experiència de molts anys, el currículum que em va enviar era realment impressionant, és el que em va fer contractar-lo).
- Ja li he dit que vostè mateix, posis còmode i triï la història que més li vingui de gust. Així es podrà caracteritzar del que més li agradi.
- És que té vàries històries per triar?.
(Em pensava que tot havia quedat clar!.)
- No, no tinc històries. Si les tingués ja tindrien personatges. Es tracta de que vostè, amb la seva experiència, es construeixi un entorn interessant, hipnòtic, que sedueixi al lector. És de suposar que amb tot el seu bagatge és capaç de fer-ho.
- Ah, no, jo no treballo així, jo li faré el millor personatge que hagi conegut, però vostè m’ha de donar la història.
(Això em passa per contractar un personatge privat, ara ve amb exigències!. Però és que els personatges públics estan saturats, he buscat per tot RC i no en trobo, les cues són molt llargues, amb les històries de deu mil relataires poc temps els queda entre autor i autor. Això sense contar les festes per conveni, o les baixes laborals. El treball de personatge, segons l’autor que et triï, té molta morbiditat. Els personatges d’Allan Lee, per exemple, necessiten al menys una setmana per recuperar-se de l’angoixa o el pànic. Els que han treballat amb Adonis van directament al psiquiatre amb estrès posttraumàtic. D’altres s’han llogat en exclusiva a un autor i no treballen per a ningú més, es fan residents, com els de Franz Appa o Maria Carme. La gran majoria són molt professionals, s’impliquen. Han de riure, plorar, patir, angoixar-se, enamorar-se, acceptar la soledat, àdhuc morir per l’autor. És una relació molt intensa. S’entendria que poguessin aparèixer vincles emocionals, que acabessin sorgint afinitats, que alguns tinguessin preferència per treballar per Aleix de Ferrater, d’altres per Bloodymaruja, o per Darkman, o Frèdia, o Quico Romeu, o Vladimir, o Unaquimera, o qualsevol altre autor, a la fi per a un personatge tots són valuosos, són la seva justificació. -Ara és quan alguns s’han sentit menystinguts per no ser citats i no em llegiran mai més-. Però saben posar-se a la disposició de qui els necessiti, sense fer escarafalls)
( I jo, per llest, per impacient, per no esperar, he contractat aquest cregut.)
- Això no em pot passar un altre cop, no és possible!.
- Què és el que no és possible?.
- Miri, fa anys, amb uns altres companys, ens vam trobar sense autor. I ara tinc autor però no argument. Jo, que he treballat per als més reconeguts i prestigiosos literats, que he rebut premis literaris nacionals i internacionals, que he estat personatge en múltiples idiomes!. Fins i tot alguns dels meus autors seuen a l’Acadèmia. No pot ser, això no pot estar passant!.
(M’importa ben poc el que pensis; molt presumir, però aquí estàs, incapaç de fer rodar una simple història. Tampoc he demanat un Nobel, jo. Em conformo amb un relat senzill, intimista, encara que sigui curt, però que enlluerni al lector. No demano acció, corredisses ni homicidis. No demano que suï o s’embruti. Ja ni tan sols demano que sigui superior als personatges de plantilla de RC. Tenia grans esperances, la seva trajectòria professional prometia una història excepcional, però ara només vull un relat estàndard, sortir del pas, ja no aspiro a un 10.)
- Senyor, me’n vaig. Faci’m el favor de pagar-me.
- Què li pagui?. Per res?.
- Vostè m’ha fet venir. El meu temps té un valor. No tinc la culpa que no tingui un guió preparat.
(Desagraït i barrut...! I jo que li havia reservat un paper protagonista!. La fama se’ls puja al cap, ja no tenen ètica de treball, només volen els diners sense donar res a canvi. La cultura de la indolència, del posar la mà. Si almenys aquest relat estigués subvencionat... Però no, em toca posar-ho de la meva butxaca. I vol que el pagui?)
- Tingui, aquí té per l’import del taxi, i fins i tot per a un cafè. Entendrà que no li pagui una feina que no ha fet.
- Vostè no és ni autor ni persona. Em queixaré al sindicat, cap altre personatge treballarà per a vostè.
- Com vulgui, però no cal que s’amoïni, ja no en tinc cap interès. Apa, bon dia!.

(M’agradaven els relats que comencen amb una frase d’un personatge. A partir d’ara, només faré descripcions de minerals o vegetals. Ells s’ho hauran perdut!)



Comentaris

  • M'agrada el ritme.[Ofensiu]
    Angelina Vilella Ros | 27-01-2013 | Valoració: 10

    Hola , Aleix, m'agrada el teu ritme de narració, jo també crec que s'han de fer amb frescura, acostar al lector a la història.
    Refresquem, el lloc no tens la "gàbia" que un día et vindré a veure. Però abans del mes que vé no podrà ser.
    Fins un día.
    Angelina

  • Gràcies pel teu comentari[Ofensiu]
    Masvidal_MMIX | 09-11-2012

    al meu relat Som personatges i per recomanar-me aquest relat. És divertit i ingeniós. M'ha agradat molt. No hi havia pensat mai en que els personatges fossin públics o privats, o llogables. Molt original.

  • Ave, mestre! [Ofensiu]
    Antònia Puiggròs Muset | 17-02-2012 | Valoració: 10

    És genial! Feia temps que no llegia un relat tant divertit i intel·ligent.
    Ave, mestre! Les que tot just comencem, et saludem!

  • teatre de l'absurd[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 30-12-2011

    em podríem dir d'aquest intent fallit de relat que s'escapa de les teves mans. Practiques una ironia molt refinada i personal, cosa que parla bé dels teus principis literaris, i una mica d'humor ja calia en aquesta pàgina, que gent com jo ja fem coses massa serioses. I per cert, gràcies per ficar-me en el sarró dels qui tenen alguna personatge.
    Jo, personalment, no sé si m'agradaria per costum començar amb una frase, no sé si mai ho he fet, potser sí, però et puc dir que els diàlegs m'agrada practicar-los, i fer descripcions d'ambient amb sols diàleg, té la seva gràcia. i fins i tot, algun cop me'n surto.
    I ara que ho dius, miraré de fer alguna cosa de tema literatura negra, voldria fer-ho, però em fa respecte.

    Bé Carles, no deixis d'insistir-hi.

    Ferran

  • Terra amb personalitat[Ofensiu]
    T. Cargol | 27-12-2011

    Gràcies pel comentari, Carles. Me n'alegro que t'hagi portat records. Fins fa quinze dies jo només havia estat a Os de Balaguer, Alberola i Les Avellanes. Segur que per les terres on vas exercir de metge tot i que poc poblades, hi deu haver un munt de personatges esperant, més barats i interessants. T'adjunto, si surt, la foto de l'església de Rúbies (que al meu relat no he pogut fer sortir)

    Esglèsia de Rúbies

  • Urepel | 21-12-2011

    Un relat divertit. Una idea bona la d'aquest personatge privat i ben parides i divertides també les relacions i anàlisis que fas en clau personatge-història. Sí que és cert això del començament de la frase. Un director de cinema - que no recordo va dir que una bona història comença amb una explosió i d'aquí en amunt. I cert també això de començar en diàleg, doncs d'entrada amena moltíssim el relat i les descripcions d'entrada per situar, en canvi, carreguen una mica. Per anar bé a la quarta o cinquena frase ja cal tenir-lo enganxat, i relats llargs - jo en peco d'això -, sé que no tenen massa sortida.
    Tot és anar practicant, i si un es pot divertir amb relats com aquest, la veritat, molt millor.
    M'ha agradat molt!

  • - (?.!...)[Ofensiu]
    Pau Mora | 17-12-2011

    No et deixis influenciar pels comentaris

  • Ole!![Ofensiu]
    allan lee | 17-12-2011

    A mi, el que més m'agrada, és sortir al conte. Eps, gràcies. També tinc escrits de no tanta angoixa. És un conte tot estrafolari, original. Però ja et dic, que parlin de mi m'encanta. Quan érem petits, el meu pare ens explicava històries d'aventures d'uns nois i noies que érem nosaltres: els meus cosins i els meus germans i jo. L'escolàvem embadalits, a veure quan sortíem. - i llavors l'Enric, agafant la corda, va fer pujar al Fric fins a dalt, amb el sac ple de monedes del tresor....- I així tota l'estona. I, aquesta Història inconclusa, m'agrada també molt. Perquè, de què serveix una història que ja s'ha acabat? Ja no batega. Millor deixar-la oberta, ben viva....felicitats i una abraçada

    a

  • gypsy | 17-12-2011


    Els relats sobre literatura els trobo sempre apassionants. És com riure's una mica -o molt- d'aquest nostre món una mica endogàmic. M'han recomanat el relat avui a la trobada de la presentació del llibre Criatures Fantàstiques. Me n'ha parlat la liudmila. I realment, tenia raó. Boníssim.

  • un gran relat carles...[Ofensiu]
    joandemataro | 17-12-2011 | Valoració: 10

    molt original, trenca esquemes i es fa molt amè i divertit

    felicitats i gràcies de nou pel teu contacte

    una abraçadeta pre-nadalenca
    joan

  • Immersió[Ofensiu]
    Frèdia | 17-12-2011

    I després del nou primers versos, tota una declaració de principis com et deia, m’he llegit d’una tirada els altres relats fins arribar a la història inconclusa on, sense imaginar-m’ho, m’hi he trobat a dins. Ostres, que bo seria tenir personatges que treballessin per nosaltres, personatges potents, amb caràcter! Tot i que ben pensat una de les gràcies d’escriure és construir aquests personatges o copiar-los de la realitat com la noia donostiarra d’un dels teus relats o tan sols insinuar-los com el jutge que hauria de tancar aquest web, però que ja t’aviso que no et farà cap cas. Pobre d’ell si el tanqués, perquè seríem molts a reclamar. Tot un plaer aquesta immersió en el teu univers literari.

  • El final d'Esclaves[Ofensiu]
    espurnadagost | 14-12-2011 | Valoració: 10

    Carles, gràcies pel teu comentari.
    Doncs el final que volies saber d'esclaves és una mica dur. Abans de morir, sent o imagina la seva mare (l' àvia) que havia patit una experiència similar. Ella acaba morint a causa del mostre que ha tingut al seu costat, tenint en braços la seva filla i tacant-la de la seva sang (desitjant que no li passi el mateix a la seva filla).
    Heavy ? bastant... però a vegades la realitat també ho és.

    No sabia com fer-te arribar el missatge així que he pensat que així t'arribaria al mail.

  • Bo i original.[Ofensiu]
    quimmiracle | 12-12-2011 | Valoració: 10

    El trobo original, divertit i lúdic -per l'autoreferència constant a RC i als seus autors- i sobretot m'agrada l'estil literari, fresc -molt fresc!- i amè... I tens tota la raó quan dius que hem perdut l'esperit de sacrifici, l'esforçar-se per obtenir un premi que sabem que serà molt més gran que l'esforç esmerçat, i que preferim el breu, la cosa curta encara que dolenta que una obra llarga encara que bona. En resum, encanta't d'haver-te llegit aquesta narració, que no serà l'última!

    Quim M.

  • Molt bo![Ofensiu]
    Núria Niubó | 12-12-2011 | Valoració: 10


    He passat una bona estona llegint aquest engrescador relat, m’agrada especialment el caràcter del personatge, és ben bé així, molt cops en començar un relat el protagonista ens supera i domina, fins i tot alguna vegada aconsegueix dominar l’escena i canviar el desenllaç.

    S’apropa Nadal i els nostres protagonistes principals ompliran d’il•lusió la nostra llar, et desitjo de tot cor que tinguis unes Festes plenes d’amor.
    Núria

  • Algú més vol ser protagonista?[Ofensiu]
    rautortor | 12-12-2011

    Ja m’havies avisat que preparaves un relat d’allò més curiós. I no m’ha decebut, ans ben al contrari. Jugues magistralment amb la ironia que vas encetar en el cas del senyor jutge i t’endinses en formes narratives pròpies del teatre de l’absurd en clau tragicòmica. I te’n surts força bé, tot sigui dit.

    Tu segueix parint escrits d’aquesta mena i un dia vindran a tancar el web per denúncia directa dels de l’SGAE, al•legant un atac incurable d’enveja.

    En canvi, segur que els metges la recomanaran sobretot per les estones agradables i divertides que tots plegats passem llegint-vos.

    L’enhorabona i gràcies

    Raül

  • Vaja, no m'has anomenat![Ofensiu]
    copernic | 11-12-2011

    Crec que amb la antiguitat que tinc a RC (porto dos triennis i vaig pel tercer) no m'ho mereixo. Em queixaré al sindicat d'autors. No sé si et llegiré més però a partir d'ara et poso en la meva agenda (mental) si segueixes en aquesta línia. El relat és molt divertit i repasses amb ironia alguns dels meus rivals. La història és molt bona i m'ha recordat (encara que no l'he llegit, més que res pel títol) "Sis personatges a la recerca d'autor" de Pirandello. En fi, un relat sorgit de la falta d'inspiració, una plaga que assetja a molts relataires (actualment, a mi)

  • Enginy i humor[Ofensiu]
    espurnadagost | 11-12-2011 | Valoració: 10

    A mi també m' agraden els relats que comencen amb una frase d’un personatge. I sobretot si són tan enginyosos i divertits com aquest. Divertit tot el repàs per 'la parròquia' més coneguda de RC.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Carles Ferran

34 Relats

394 Comentaris

51749 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:


Carles Fernández Serra (Barcelona, 1948). Llicenciat en Medicina. Especialista en Cirurgia Plàstica. Poeta i músic per vocació. Resident a Reus, Lleida i de nou a Barcelona. Gran part dels meus poemes acaben sent cançons.

Desitjo i agraeixo que em valoreu, però no em cal que em puntueu. Simplement, deixeu-me un comentari, bo o dolent. Això em fa millorar.

Si voleu escoltar cançons meves i del Raül Torrent (Rautortor), entre d'altres, aneu a Youtube Can64 Cantordelleida


Podeu saber més de mi a option=com_content&view=article&id=52&Itemid=222>Carles Ferran


Per si voleu contactar: fernandezserra@gmail.com

El dibuix és del genial Quino. L’aquarel•la meva.