En part d'acord,

Vull dir que el que la senyora Muller diu és cert gairebé sempre; però hi ha alguns registres en els quals el llenguatge és foça natural, força com es pensa. Per exemple Salinger al seu famós camp de Sègol, i n'hi ha d'altres. I aquest estil també copsa realitats

Però ja posats, què és artificial, què no ho és? Potser escriure, fa cent mil anys, era una cosa artificial ( poca gent posava els seus pensaments sobre una pedra ) o almenys costosa, però ara, que la gent escriu més que pensa- broma- ja no és gaire "artifici". Clar que no és el mateix escriure, posem, un diari, que fer "literatura". Encara que el fet de fer literatura sempre m'ha sonat una mica pedant. En fi, que m'embolico. Visca l'artifici:-))

De fet estem envoltats d’artifici: la literatura, el teatre, el cinema, l’art en general, i ens plau tant perquè reflexa el que és més humà, però en el fons, o en superfície, una part important del comportament humà és també artifici, vull dir que les normes socials, el llenguatge, els objectes que utilitzem, els vestits, molt del que ens rodeja és artifici creat per la humanitat.

És molt interessant, perquè en el que sembla artificial, sobretot en l’art, en la creació, pot sortir la part més autèntica de cadascú, la que no coneixes, l’inconscient, potser. En fi, un tema engrescador.

però també n'hi havia un altre que deia referint-se al mateix que:

“No hi ha fogonades, no hi ha bravesa, no hi ha risc. És una feina que han après a fer, com arreglar una aixeta que perd”.

Bukowski

Jo crec que hi ha realitats escrites molt a la manera oral i hi han realitats escrites molt artificialment o merament literàries.

Però com que sóc un busca-raons, diré més (si em deixo algo digueu):

Jo crec que hi ha llenguatge oral, escrit, de sons i de signes.

Hi ha registres vulgars, estàndards, cultes, especialitzats, etc.

Hi ha llengües: cadascuna amb les seves expressions peculiars, amb les seves entonacions, accents, modismes, frases fetes, construccions gramaticals, grafies, mots, etc.

Hi ha també: un munt de dialectes, un munt d’argots, un munt de maneres distintes de classificar el llenguatge.

Hi ha modes i tendències. Hi ha història, el moment actual i perspectives de futur.

Hi ha emissors, receptors i canals.

Hi ha interpretacions. Hi ha anàlisis.

Hi ha infinites maneres de comunicar-se, no només amb el llenguatge parlat o escrit, hi ha signes com els llenguatges dels sords-muts. Hi ha l’alfabet Braille pels cecs. Hi ha sons com els que fan dofins i balenes a l’oceà per comunicar-se. Hi ha internet, hi ha facebook, hi ha ràdio, hi ha tele, hi ha llibres, hi ha SMS, hi ha Morse, hi ha senyals de fum, hi ha llums, hi ha mirades... hi ha gestos, hi ha carícies, hi ha mans i peus, hi ha la veu, hi ha interjeccions, hi ha exclamacions, hi ha crits, hi ha la piuladissa dels ocells, hi ha sorolls arreu, hi ha homes i dones, hi ha tecnologia, hi ha cinema, hi ha roncs, hi ha murmuris, hi ha lletres, hi ha gent que xerra, hi ha qui xateja, hi ha qui parla pel telèfon, hi ha satèl•lits, hi ha aquella nau Voyager que la van llançar els americans més lluny del nostre sistema solar i que no sabem on anirà a parar i que porta un missatge per la cultura extraterrestre que la trobi.

És curiós, però hi ha tanta informació!!! I tanta desinformació!!!

Hi ha tanta comunicació!!! I tanta incomunicació!!!

Hi ha tantes maneres de fer literatura!!! Jo diria que infinites...

Quan serà el dia que nosaltres xerrarem per un micro i l’ordinador escriurà tot allò que surti de la nostra expressió oral!!!! Actualment es pot fer això, amb programes molt sofisticats i a l’abast de pocs, perquè són cars. Però arribaran al poble, veureu com sí.

Jo no em quedaria simplement amb artificialitat i realitat.

El món és complex.

Jo crec que hi ha realitats escrites molt a la manera oral i hi han realitats escrites molt artificialment o merament literàries.

Però com que sóc un busca-raons, diré més (si em deixo algo digueu):

Jo crec que hi ha llenguatge oral, escrit, de sons i de signes.

Hi ha registres vulgars, estàndards, cultes, especialitzats, etc.

Hi ha llengües: cadascuna amb les seves expressions peculiars, amb les seves entonacions, accents, modismes, frases fetes, construccions gramaticals, grafies, mots, etc.

Hi ha també: un munt de dialectes, un munt d’argots, un munt de maneres distintes de classificar el llenguatge.

Hi ha modes i tendències. Hi ha història, el moment actual i perspectives de futur.

Hi ha emissors, receptors i canals.

Hi ha interpretacions. Hi ha anàlisis.

Hi ha infinites maneres de comunicar-se, no només amb el llenguatge parlat o escrit, hi ha signes com els llenguatges dels sords-muts. Hi ha l’alfabet Braille pels cecs. Hi ha sons com els que fan dofins i balenes a l’oceà per comunicar-se. Hi ha internet, hi ha facebook, hi ha ràdio, hi ha tele, hi ha llibres, hi ha SMS, hi ha Morse, hi ha senyals de fum, hi ha llums, hi ha mirades... hi ha gestos, hi ha carícies, hi ha mans i peus, hi ha la veu, hi ha interjeccions, hi ha exclamacions, hi ha crits, hi ha la piuladissa dels ocells, hi ha sorolls arreu, hi ha homes i dones, hi ha tecnologia, hi ha cinema, hi ha roncs, hi ha murmuris, hi ha lletres, hi ha gent que xerra, hi ha qui xateja, hi ha qui parla pel telèfon, hi ha satèl•lits, hi ha aquella nau Voyager que la van llançar els americans més lluny del nostre sistema solar i que no sabem on anirà a parar i que porta un missatge per la cultura extraterrestre que la trobi.

És curiós, però hi ha tanta informació!!! I tanta desinformació!!!

Hi ha tanta comunicació!!! I tanta incomunicació!!!

Hi ha tantes maneres de fer literatura!!! Jo diria que infinites...

Quan serà el dia que nosaltres xerrarem per un micro i l’ordinador escriurà tot allò que surti de la nostra expressió oral!!!! Actualment es pot fer això, amb programes molt sofisticats i a l’abast de pocs, perquè són cars. Però arribaran al poble, veureu com sí.

Jo no em quedaria simplement amb artificialitat i realitat.

El món és complex.

Jo crec que hi ha realitats escrites molt a la manera oral i hi han realitats escrites molt artificialment o merament literàries.

Però com que sóc un busca-raons, diré més (si em deixo algo digueu):

Jo crec que hi ha llenguatge oral, escrit, de sons i de signes.

Hi ha registres vulgars, estàndards, cultes, especialitzats, etc.

Hi ha llengües: cadascuna amb les seves expressions peculiars, amb les seves entonacions, accents, modismes, frases fetes, construccions gramaticals, grafies, mots, etc.

Hi ha també: un munt de dialectes, un munt d’argots, un munt de maneres distintes de classificar el llenguatge.

Hi ha modes i tendències. Hi ha història, el moment actual i perspectives de futur.

Hi ha emissors, receptors i canals.

Hi ha interpretacions. Hi ha anàlisis.

Hi ha infinites maneres de comunicar-se, no només amb el llenguatge parlat o escrit, hi ha signes com els llenguatges dels sords-muts. Hi ha l’alfabet Braille pels cecs. Hi ha sons com els que fan dofins i balenes a l’oceà per comunicar-se. Hi ha internet, hi ha facebook, hi ha ràdio, hi ha tele, hi ha llibres, hi ha SMS, hi ha Morse, hi ha senyals de fum, hi ha llums, hi ha mirades... hi ha gestos, hi ha carícies, hi ha mans i peus, hi ha la veu, hi ha interjeccions, hi ha exclamacions, hi ha crits, hi ha la piuladissa dels ocells, hi ha sorolls arreu, hi ha homes i dones, hi ha tecnologia, hi ha cinema, hi ha roncs, hi ha murmuris, hi ha lletres, hi ha gent que xerra, hi ha qui xateja, hi ha qui parla pel telèfon, hi ha satèl•lits, hi ha aquella nau Voyager que la van llançar els americans més lluny del nostre sistema solar i que no sabem on anirà a parar i que porta un missatge per la cultura extraterrestre que la trobi.

És curiós, però hi ha tanta informació!!! I tanta desinformació!!!

Hi ha tanta comunicació!!! I tanta incomunicació!!!

Hi ha tantes maneres de fer literatura!!! Jo diria que infinites...

Quan serà el dia que nosaltres xerrarem per un micro i l’ordinador escriurà tot allò que surti de la nostra expressió oral!!!! Actualment es pot fer això, amb programes molt sofisticats i a l’abast de pocs, perquè són cars. Però arribaran al poble, veureu com sí.

Jo no em quedaria simplement amb artificialitat i realitat.

El món és complex.

Perdoneu pel doble post que se m'ha penjat, demano disculpes.