Foto de perfil de Jota de trèvols

Jota de trèvols

22 Relats, 59 Comentaris
14885 Lectures
Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
“El destí ens reparteix les cartes, nosaltres decidim com jugar-les”

Bon dia/tarda/nit/matinada!!!

El meu nom és Jose, així, sense accentuar, que si no sona com a senyor gran i encara estic en edat de merèixer. Aficionat de mi a qualsevol tipus de joc de cartes, vaig decidir agafar com a pseudònim el nom de la meva carta preferida, la jota de trèvols (el Jose de la sort, que en tinc sempre molta).

Crescut als carrers de Cornellà de Llobregat, entre fets i amagar, pilotes i corre cuita, intento fugir del estereotip de cornellanenc, tot i que en conec de molts, que val la pena conèixer, i mai no renegaré d'aquella ciutat, que té moltes coses bones. Castellanoparlant de mena, però amb un gran carinyo envers el català, que intento millorar

M'agrada dibuixar, m'agrada escriure, m'agrada ballar, m'agrada anar de concerts, m'agrada fer l'idiota i intentar no semblar-ho (no sempre ho aconsegueixo...) i m’agrada encomanar bon humor allà on passo.

Enamorat de Barcelona, dels seus carrers, edificis envellits amb dignitat, com aquells avis que t’expliquen batalletes emocionants, amb les seves parets que amaguen històries i història, sentides amb només tocar.
Això no vol dir que no m’agradi fer-li el salt sempre que puc, pobre ciutat meva. Adoro viatjar i embolcallar-me en les cultures i costums d’altres bandes del món amb el ritme caribeny, la pau i meditació budista, l’art europeu... i molts altres ingredients que s’afegeixen al batut emocional que arriba fins a la felicita del senyoret Jota, dibuixant un somriure logotip que acostuma a ser la meva senya de presentació.

Addicte al art, no sóc un gran expert en res, però l'adoro tot, una mica com deia Forrest Gump en aquella preciosa frase de “No sé gaire de gairebé res, però sé què és l’amor”. No hi ha res millor per descansar i coneixem millor que agafar un reproductor de música, una llibreta i un llapis i deixar-me emportar, ja sigui dibuixar (còmic o al natural) escriure (relats curts, sempre).

Em dedico a ser mestre, sempre que em deixin. Adoro la meva professió, i tot i que de ben petit sempre havia volgut ser dibuixant, crec que no podria treballar d’una altra cosa que no fos aixecar-me cada dia, posar-me la disfressa de pallasso i treure somriures als meus nens mentre els intento ensenyar a ser persones. És difícil trobar el punt entre ser així i mantenir l’status quo a la classe (més tenint en compte que no em crec una figura superior als alumnes, si no que aprenem tots plegats sempre), però és possible.
Partidari acèrrim de fer que vegin una realitat que moltes vegades se’ls amaga a l’escola, mitjançant pel•lícules, documentals, notícies, donant exemple, amb metàfores, fent el babau amb qualsevol cosa que tingui al meu abast...
El resultat sempre es increïble, els nens sempre tenen quelcom que perdem amb l’edat, i que seria magnífic que tots conservéssim.

Si has llegit això (devies avorrir-te massa) et mereixes una bona cançó (aniré canviant-la sempre que m’enrecordi, així, rollo cliffhanger, per a que em visiteu de tant en tant.

Quina cançó millor que aquesta cantada pel gran Sting per descriure'm?

Sting - Shape of my heart,


"He deals the cards as a meditation
And those he plays never suspect
He doesn't play for the money he wins
He doesn't play for the respect
He deals the cards to find the answer
The sacred geometry of chance
The hidden law of probable outcome
The numbers lead a dance"



(Qualsevol dubte o suggeriment, salme85@hotmail.com)


Gràcies per llegir-me, i recordeu, la sort és benvolguda, però mai necessària, tu treballes la teva pròpia sort. =)

Últims relats de Jota de trèvols

Últims comentaris de l'autor

  • Jota de trèvols | 26-10-2012

    ja ho vaig dir al text anterior!!! És una feina que havia de fer, continuar aquella nota, i com que no volia fer algo tan típic, vaig optar per retorçar la ment del protagonista, i això va sortir.

  • Jota de trèvols | 21-10-2012

    I vet aquí, per què he estat tant de temps "descansant" a la fi començo el curset!!! i aquests són els primers "deures".

    No pateixis Mena, que hi ha continuació, tot i que no sé si agradarà a l'Anaïs, ja que li vull donar un tomb al sentit d'aquest text.

    Bloody, no pateixis, encara hi ha profes que entendrem sempre aquesta excusa, si nosaltres poguéssim...

    J. de retorn!!!

  • Jota de trèvols | 15-09-2012

    No és el que sembla!!! El vaig penjar només penjar-ho al fórum el que passa és que no l'han publicat fins avui!!!

    =(

  • Jota de trèvols | 11-09-2012 | Valoració: 10

    Els avis, molt sovint els nostres primers herois.

  • Jota de trèvols | 06-09-2012 | Valoració: 10

    ... la part més poética del cos per mi, poden transmetre tant sente ni tan sols voler... impressionat poema, felicitats =)

  • Jota de trèvols | 05-09-2012 | Valoració: 10

    Genial idea. M'encanta Mena! =)

  • Jota de trèvols | 05-09-2012 | Valoració: 10

    Genial idea. M'encanta Mena! =)

  • Jota de trèvols | 01-09-2012 | Valoració: 10

    Ja saps que tinc predil·lecció pels escrits a la Lluna =)

  • Jota de trèvols | 15-08-2012

    Pels vostres comentaris, que sempre són un afalac, ja que impliquen una lectura dels meus textos.

    I sí, és completament genial sentir de vegades com som més part de la natura tal cual, que no part de la ciutat i del món que ens hem creat. Estar realment en simbiosi amb la terra, dormir sense tantes comoditats i que tot i així t'ompli, sentir el mal d'haver d'aguantar els petits càstigs de la "mama" natura a canvi de poder gaudir dels múltiples beneficis que ens aporta. Sentir la Pau d'haver caminat un munt d'hores (sóc una mica béstia i sembla ser que ens vam passar...) i que aquell mal et faci sentir molt més bé del que ho faria comprarte un reproductor de música nou, un móvil, o qualsevol merda d'aquestes que semblen que no póguem viure sense elles.

    Un luxe que tots ens podem permetre, i que pocs ens donem.

  • Jota de trèvols | 14-08-2012 | Valoració: 10

    Precioses metàfores i comparacions que retraten un amor incondicional.

    Tot i això, la meva part preferida, sense miraments, directa, contundent, és "Bàsicament t’estimo perquè ets bona persona,
    perquè la teva calma contagia set de viure"
    Bàsicament, perque qualsevol que ens contagii de la set de viure, és algú a qui estimar i per qui lluitar.

    Felicitats, perque has sapigut dir en paraules senzilles el que molts difícilment sabem explicar de vegades quan ho sentim.

    J.

  • Jota de trèvols | 03-08-2012 | Valoració: 10

    Jo magteix moltes vegades, he pensat quin epitafi podria tenir, així com quina cançó voldria al meu funeral (clarament My way de Sinatra). No fa gaire llegia un llibre on sortia el de Jim Morrison, escrit en grec "Kata ton daimona eaytoy", la traducció del qual seria "d'acord amb el seu propi dimoni, o esperit". Em sembla molt curiós descobrir alguna d'aquestes anècdotes.

  • Jota de trèvols | 01-08-2012 | Valoració: 10

    El temps s'ha de viure, i el futur ens depara moltes coses. Que hem d'esperar amb els braços oberts!!!

  • Jota de trèvols | 01-08-2012 | Valoració: 10

    ...que en ocasions ens han alegrat el dia, o la vida, i que només certes persones saben que necessitem en aquell precís moment. Val la pena tenir gent així a prop =)

    Per cert, tinc molt de possitivisme a dins per mostrar Mena, no ho dubtis!!! Jo sempre veig l'ampolla mig plena (de missatges).

  • Jota de trèvols | 31-07-2012 | Valoració: 10

    ... cosa per la qual m'agrada aquesta proposició de donar d'una manera tan considerada.

    I sí, sé que és el mateix títol i no és cap coincidencia. Vaig triar la manera d'arribar en part gràcies a la lectura del teu text, en part gràcies a la grandiosa cançó de The Police. La gent, tot i no que no es conegui, es pot arribar a marcar en moltes coses, això és el que també intento mostrar jo. Moltes gràcies per la inspiració i molt bon relat aquest també, un escandal, vaja.

    =)

  • Jota de trèvols | 29-07-2012 | Valoració: 10

    Una progressió en el camí de la vida, sense perdre la il·lusió, que és el que ens fa viure. M'encanta com escrius!!! Segueix així.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: