Cercador
I mirant la lluna
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Entre les branques carregades de fulles amples de morera que cada dia s'enlairaven més i més i ja quasi tenien el cel barrat i de barret, la lluna es difuminava per tal que no es pogués jugar amb ella a desplaçar-la entre branca i branca. Però els núvols eren murris: la destapaven i, plena com quasi era, semblava que algú hagués marcat una burilla encesa allà dalt.
La Lena pensava això. Ja ho escriuria, quan en tingués ganes...si no li marxava del cap (sortosament no li passava gaire, això, retenia els mots amb persistència i bona memòria i li feia gràcia definir-ho així, tan títol d'un quadre dalinià).
El bell satèl·lit volia fugir de branques i fins i tot de núvols i la Lena va creure que demanava ajuda a un gran corb per tal que se la cruspís. Però, massa lluminosa, es distingia dins l'estómac de l'au nocturna gegantina sortida del no res.
La Lena contemplava els fets, immòbil. Un intent de somriure es va transformar en una ganyota que no l'afavoria, perquè s'hi va barrejar la pena. La lluna la pruna vestida de dol son pare la crida sa mare la vol (o no vol...què era el correcte?).
Va mirar l'astre fixament. No volia pestanyejar, no fos que les llàgrimes -que també admiraven l'espectacle- fugissin inevitablement i es barregessin, a terra, amb el líquid fresc i lluent de to cirera que li rajava de cada canell...fins que s'adormís definitivament.
Ja ho he escrit jo, tot i forçant-me les ganes.
La Lena pensava això. Ja ho escriuria, quan en tingués ganes...si no li marxava del cap (sortosament no li passava gaire, això, retenia els mots amb persistència i bona memòria i li feia gràcia definir-ho així, tan títol d'un quadre dalinià).
El bell satèl·lit volia fugir de branques i fins i tot de núvols i la Lena va creure que demanava ajuda a un gran corb per tal que se la cruspís. Però, massa lluminosa, es distingia dins l'estómac de l'au nocturna gegantina sortida del no res.
La Lena contemplava els fets, immòbil. Un intent de somriure es va transformar en una ganyota que no l'afavoria, perquè s'hi va barrejar la pena. La lluna la pruna vestida de dol son pare la crida sa mare la vol (o no vol...què era el correcte?).
Va mirar l'astre fixament. No volia pestanyejar, no fos que les llàgrimes -que també admiraven l'espectacle- fugissin inevitablement i es barregessin, a terra, amb el líquid fresc i lluent de to cirera que li rajava de cada canell...fins que s'adormís definitivament.
Ja ho he escrit jo, tot i forçant-me les ganes.
Comentaris
-
Ritual cap a la Lluna[Ofensiu]Bonhomia | 05-09-2012 | Valoració: 10
Sovint, per desgràcia i en aquesta merda de món, hi ha moltíssima gent que aspira a anar a la Lluna, i que després hi va.
Sergi -
LA LLUNA[Ofensiu]Gemma Matas Gustems | 04-09-2012 | Valoració: 10
Descrius la lluna i el paisatge amb un romanticisme molt gran, però el final...
m'ha sobtat molt, tot i que és directe i que la Lena espera que no trigui massa el son final!
Una abraçada.
Gemma -
La lluna[Ofensiu]Joan G. Pons | 01-09-2012 | Valoració: 10
Relat per mi ple de sensibilitat. Ahir 31 d'agost la Lluna era plena... però des de la ciutat no la vaig veure. Avui, al vespre, ho torno a mirar. M'agrada molt mirar la Lluna i també a vegades, algunes llagrimetes relliscan cara avall.
-
La Lluna, la pruna...[Ofensiu]Jota de trèvols | 01-09-2012 | Valoració: 10
Ja saps que tinc predil·lecció pels escrits a la Lluna =)
Valoració mitja: 10
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
435660 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com