Barcelona, jo t'estimo!!!

Un relat de: Jota de trèvols
Ciutat del meu cor, mare adoptiva, em vas acollir amb els braços oberts, en fugir del meu poble, d’una realitat diferent a mi, amb res per aportar.
Camino pels teus carrers, artèries d’un cos escultural, ple d’art, de sensacions. Els teus edificis, ancians orgullosos que mostren a les façanes les seves ferides de guerres passades, història mai oblidada, històries desconegudes, que estrany i gratificant alhora es caminar tocant la seva freda pedra.
La brisa del mar on et banyes porta versos d’esperança, paraules d’ànim per aquells que venim a romandre a dins teu. Els teus monuments, records del que provoques en els que ens deixem enlluernar per la teva saviesa, mostren al món sencer la meravellositat de deixar-se emportar per el teu estil de viure.
La preciositat de les teves places, de les teves rambles, al cor d’aquell cos anomenat, allà on conflueixen totes les artèries, portant homes i dones de totes mides i colors, pensaments i maneres de fer, estar i semblar.

Tens els teus defectes, però gràcies per tenir les teves virtuts. M’alegres els dies, tot explicant-me les teves aventures, somnis i fets que succeeixen constantment als teus dominis. Abadernat de la teva essència artística i cultural, camino pels teus carrers, atabalat, amb els ulls ben oberts, per no perdre detall.
De cop i volta, una noia em para. Un somriure que resplendeix, unes faccions no conegudes, una alegria que s’encomana. “Somriu” diu ella. “Jo? Sempre” contesto amb un aire jovial, una mica burleta, tot mostrant la meva gran filera de dents. Un dia més amb una experiència per gaudir. Coses de Barcelona, ja m’està venent la moto, aquesta ciutat... sempre encantant-me .
Decideixo anar al meu lloc, la cafeteria on, clandestinament, em deixo emportar per les meves idees, la meva ment, me torno més barceloní que mai, llegeixo, escric, dibuixo, faig, aprenc, em conec... em construeixo, vaja. Tot clandestinament.
En tornar a casa, em paren, un altre cop, la noia del somriure enlluernador. Bonica, més de caràcter que de físic potser, i ja és dir, això. Bona conversa, contacte, ens veurem, encantat.

Arribo a casa. Gràcies Barcelona, per fer de mi el que fas, per fer per mi el que fas. Jo t’estimo, Barcelona.

Comentaris

  • intimista[Ofensiu]
    Joana Llor Serra | 21-08-2012 | Valoració: 9

    M'agradat el teu text, jo sóc de Barcelona i vaig anar a viure a Girona. Sovint quan vivim a una ciutat de sempre no la valorem prou, si marxem comencem a descobrir la que ens acull. M'ha agradat, m'has fet recordar.

  • Barcelona per mi és...[Ofensiu]
    Jota de trèvols | 24-07-2012

    ...màgica, i sempre m'encantarà la màgia. Tant rebre-la com fer-la. Moltes gràcies pel comentari Joan.

  • un bonic homenatge jose...[Ofensiu]
    joandemataro | 24-07-2012 | Valoració: 10

    a la Barcelona que té tantes coses per donar i a la qual tu pots aportar la teva part, com la teva literatura

    gràcies per llegir icomentar els meus escrits i poemes
    rep una abraçada d'un mataroní, que va néixer a Teià i s'estima el Maresme

    joan

l´Autor

Foto de perfil de Jota de trèvols

Jota de trèvols

22 Relats

59 Comentaris

18250 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
“El destí ens reparteix les cartes, nosaltres decidim com jugar-les”

Bon dia/tarda/nit/matinada!!!

El meu nom és Jose, així, sense accentuar, que si no sona com a senyor gran i encara estic en edat de merèixer. Aficionat de mi a qualsevol tipus de joc de cartes, vaig decidir agafar com a pseudònim el nom de la meva carta preferida, la jota de trèvols (el Jose de la sort, que en tinc sempre molta).

Crescut als carrers de Cornellà de Llobregat, entre fets i amagar, pilotes i corre cuita, intento fugir del estereotip de cornellanenc, tot i que en conec de molts, que val la pena conèixer, i mai no renegaré d'aquella ciutat, que té moltes coses bones. Castellanoparlant de mena, però amb un gran carinyo envers el català, que intento millorar

M'agrada dibuixar, m'agrada escriure, m'agrada ballar, m'agrada anar de concerts, m'agrada fer l'idiota i intentar no semblar-ho (no sempre ho aconsegueixo...) i m’agrada encomanar bon humor allà on passo.

Enamorat de Barcelona, dels seus carrers, edificis envellits amb dignitat, com aquells avis que t’expliquen batalletes emocionants, amb les seves parets que amaguen històries i història, sentides amb només tocar.
Això no vol dir que no m’agradi fer-li el salt sempre que puc, pobre ciutat meva. Adoro viatjar i embolcallar-me en les cultures i costums d’altres bandes del món amb el ritme caribeny, la pau i meditació budista, l’art europeu... i molts altres ingredients que s’afegeixen al batut emocional que arriba fins a la felicita del senyoret Jota, dibuixant un somriure logotip que acostuma a ser la meva senya de presentació.

Addicte al art, no sóc un gran expert en res, però l'adoro tot, una mica com deia Forrest Gump en aquella preciosa frase de “No sé gaire de gairebé res, però sé què és l’amor”. No hi ha res millor per descansar i coneixem millor que agafar un reproductor de música, una llibreta i un llapis i deixar-me emportar, ja sigui dibuixar (còmic o al natural) escriure (relats curts, sempre).

Em dedico a ser mestre, sempre que em deixin. Adoro la meva professió, i tot i que de ben petit sempre havia volgut ser dibuixant, crec que no podria treballar d’una altra cosa que no fos aixecar-me cada dia, posar-me la disfressa de pallasso i treure somriures als meus nens mentre els intento ensenyar a ser persones. És difícil trobar el punt entre ser així i mantenir l’status quo a la classe (més tenint en compte que no em crec una figura superior als alumnes, si no que aprenem tots plegats sempre), però és possible.
Partidari acèrrim de fer que vegin una realitat que moltes vegades se’ls amaga a l’escola, mitjançant pel•lícules, documentals, notícies, donant exemple, amb metàfores, fent el babau amb qualsevol cosa que tingui al meu abast...
El resultat sempre es increïble, els nens sempre tenen quelcom que perdem amb l’edat, i que seria magnífic que tots conservéssim.

Si has llegit això (devies avorrir-te massa) et mereixes una bona cançó (aniré canviant-la sempre que m’enrecordi, així, rollo cliffhanger, per a que em visiteu de tant en tant.

Quina cançó millor que aquesta cantada pel gran Sting per descriure'm?

Sting - Shape of my heart,


"He deals the cards as a meditation
And those he plays never suspect
He doesn't play for the money he wins
He doesn't play for the respect
He deals the cards to find the answer
The sacred geometry of chance
The hidden law of probable outcome
The numbers lead a dance"



(Qualsevol dubte o suggeriment, salme85@hotmail.com)


Gràcies per llegir-me, i recordeu, la sort és benvolguda, però mai necessària, tu treballes la teva pròpia sort. =)