Em ve de gust que m'agafis per la cintura

Un relat de: Mena Guiga
Em ve de gust que m'agafis per la cintura.
Avui que estic trista i que aviat ploraré.
Perquè ha vingut així i, si penso i repenso, és de desagraïda amb la vida estar així.
I, amb tot, ho estic.
Ho estic i m'ho permeto.
No busco altres exemples ni millors ni pitjors.
Em centro en mi.
Digues-me egoista, digues-me egoista.
Em ve de gust que m'agafis per la cintura.
Perquè sento seguretat.
Perquè sento força.
Perquè ho vull, ara.
I ara és ara i no és així.
Com una criatura...només em queda una rabequeria picant de peus a terra violentament per aconseguir el que vull vull vull?
Em ve de gust que m'agafis per la cintura.
El temps no s'atura.
Tot satura.
Massa temps de tot i de massa tot.
I aleshores el fet tan senzill que m'agafis per la cintura...
com un raig d'aigua de la font,
com l'alegria cristal·lina fresca,
com aigua que no plora, sinó que riu.

Comentaris

  • quina sensació[Ofensiu]
    Berenís | 13-08-2012 | Valoració: 10

    No és dependre d'una persona sinó confirmar que pots comptar amb una altra persona fins i tot quan no saps explicar ben bé què passa de mal amb un/a mateixa.
    Bé, això he entés jo i són coses que he sentit jo i al llegir el teu escrit he vist reflexat.
    Enhorabona

  • Em ve de gust...[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 03-08-2012

    felicitar-te doblement: per aquest relat que transmet un munt de sentiments comprimits, i que es volen deixar anar mitjançant la demanda a l'ésser estimat d'una atenció especial, desitjada i sentida. I també, posats a desitjar, que passis un feliç dia que avui és el teu sant.
    Una abraçada ben assoleiada,

    Mercè

  • Abraçar[Ofensiu]
    Anaïs | 01-08-2012

    Una bona abraçada serveix per canalitzar males vibracions, i no hem de sentir-nos mai culpables per demanar-la, ja sigui a la nostra parella o algú amb qui hi tinguem confiança.
    Crec que hem desenvolupat tals barreres que en general la gent ens abracem poc, o menys del que caldria.
    Rep des d'aquí una abraçada d'aquelles que t'apreten els mals pensaments i alliberen bones sensacions.
    Anaïs

  • M'apunto i admiro[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 01-08-2012 | Valoració: 10

    Bon relat Mena. Sóc enamorat del sentit del tacte. Expressa, acompanya, tant i tant.
    La cintura una part del cos que invita a abraçar-la, sense possesió. Amb llibertat i proximitat.

  • Aquestes abraçades, aquests tactes...[Ofensiu]
    Jota de trèvols | 01-08-2012 | Valoració: 10

    ...que en ocasions ens han alegrat el dia, o la vida, i que només certes persones saben que necessitem en aquell precís moment. Val la pena tenir gent així a prop =)

    Per cert, tinc molt de possitivisme a dins per mostrar Mena, no ho dubtis!!! Jo sempre veig l'ampolla mig plena (de missatges).

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

879 Relats

930 Comentaris

434449 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.


La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.

L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)

Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).



Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.

El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.



****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com