Aeroport celestial

Un relat de: Mena Guiga
Arriben els primers vols de la mort de matinada i els àngels de torn se'n fan càrrec. Comproven que aterrin a la pista correcta i que els enginys eteris no hagin perdut llum.
Arriben els vols del matí, que han esmorzat abans de marxar, i els àngels del torn fan el mateix que els anteriors.
Arriben els vols de la tarda que, segons l'hora, han dinat o berenat, i que són esperats per altres àngels.
I arriben, finalment, els vols de la nit, que han de fer més feina per allò de la foscor i la orientació. Els àngels projecten rajos de colors per l'univers per tal d'ajudar-los, no poden fer-hi més.
Els vols inesperats i nombrosos són els que els àngels d'urgències han de rebre. Són els de les guerres, els atemptats, els accidents en massa...

La pitjor feina a l'Aeroport Celestial és la tria. Segons la potència de llum que cada aterratge emana (provocador de naixements d'estels, creació de nebuloses o aparició de forats negres) es passa la continuació del vol a l'Aeroport del Dolor Etern o a l'Aeroport de la Involució o a l'Aeroport de Repeteix, que no ha estat res.

Comentaris

  • Visca els àngels[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 11-09-2012 | Valoració: 10

    Molt bon relat i original i celestial. Molta feina tenen aquests àngels però segur que ho fan amb ganes... les teves, les meves....i les celestials.

  • Airport to heaven?[Ofensiu]
    Jota de trèvols | 05-09-2012 | Valoració: 10

    Genial idea. M'encanta Mena! =)

  • Airport to heaven?[Ofensiu]
    Jota de trèvols | 05-09-2012 | Valoració: 10

    Genial idea. M'encanta Mena! =)

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

816 Relats

858 Comentaris

341684 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.


La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.

L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)

Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).



Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.

El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.



****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com