Emocions encadenades

Enhorabona, Mercè! És un relat meravellós. M'alegro molt que hagi estat triat!!

Benvolgut / benvolguda relataire:

Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “El cicle de la vida” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria d’aquest mes, i per tal d’avançar feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.

Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ EL CICLE DE LA VIDA - JOVENTUT, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

Cordialment,

Comissió Concursos


TEXT AUTORITZACIÓ

En/na .........................................................................................................

amb DNI. número ......................................................................................

i nick relataire ............................................................................................

AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

seleccionat del mes de ..............................................................................,

del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “El cicle de la vida” que s’editarà a finals de 2015 mitjançant una plataforma digital de publicació.

on vull constar amb el nom d'autor/a de ...............................................................

Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

Data .......................................

Com ja és habitual en els teus relats, aquest també venia amb sorpresa final.
T’he de dir que ja me’n esperava alguna... però no aquesta.
Enhorabona Mercè, cada cop que et llegeixo veig una millor escriptora.

Una forta abraçada

que no hagués llegit aquest relat fins avui? No ho entenc.
Un relat que deixa veure que l'amor, quan és vertader, mai s'oblida.
Sorprenent i inesperat de debò, el final.
Que bé escrius, Merceneta!
Un munt d'abraçades.

Casualitats de la vida: el bar d'un teatre.
Un relat molt ben tramat i interessant fins al final. Un amor de joventut que no havia estat resolt i que apareix sense buscar.lo. Ara lliures d'endinsar-se per un camí que havia estat prohibit.

M'ha agradat molt i l'has sabut conduir amb la informació necessària amagant el final: molt bé!
Materile

Casualitats de la vida: el bar d'un teatre.
Un relat molt ben tramat i interessant fins al final. Un amor de joventut que no havia estat resolt i que apareix sense buscar.lo. Ara lliures d'endinsar-se per un camí que havia estat prohibit.

M'ha agradat molt i l'has sabut conduir amb la informació necessària amagant el final: molt bé!
Materile

però no és el final el que sorprèn d'aquest relat (perquè la vida acaba sent a vegades així de cruel), sinó la característica d'aquesta relació. Un relat molt ben aconseguit! Felicitats Mercè! Ens anem llegint :)
Edgar

Es precios , te moltta xispa, quedes enganxat fins al final. Gracies per comentar i entendre el meu humil escrit.
Montse

És un relat en el que la relectura et permet assaborir els matisos. I també corroborar que l’autora, quan l’escrivia, sabia perfectament on volia anar a parar i com fer-ho, amagant i ensenyant, amagant i ensenyant... molt d’ofici, traspua aquest text.

I mira, el van trobar en un bar d'un teatre. Sembla una cançó d'un tango, amb la passió que desprenen. Amor de tango. I és que ens ho vas colant amb aquella finor i aquell detallisme i aquell a veure com acabarà? Molt bé, Mercè. Una abraçada.

Aleix

Molt bon relat, Mercè.
Un relat d'aquells temps on estava prohibida la felicitat dels éssers que s'estimaven de debò, sense tenir que donar comptes a ningú...
Una abraçada!
FRANCESC

En el relat se'ns mostra, a més, cap al final, el perquè, que unes dècades enrere l'amor entre dones...creu i ratlla. Però alhora la protagonista ens mostra un toc de frivolitat: la decisió tan ràpida de seguir aquella via (de vida, no em refereixo a si amb homes o dones), no es queda fent un dol, té una energia que li ho impedeix o ho fa veure, perquè cada persona amb qui s'ha tingut intimitat impregna i això no marxa.

Mena

...s’havia quedat sense ella. Amb aquest final està tot dit. El teu relat, tan ben travat i estratègicament confegit, ens ha dut indefectiblement a un amor de joventut, encetat anys enrere i trencat abans d'hora, que en cap moment feia pensar en la conclusió que ens has preparat.
Així i tot, s’han d’agrair les petites molles de pa que ens has deixat marcant-nos el camí, no fos cas que algú pensés que el desenllaç era forçat. Però, només te n’adones quan la llebre ja és fugida.
Les pistes que ens ofereixes d’aquest amor malmès i malograt, trasbals, relació fracassada, sense pors, sense excuses, no calia amagar-se de res..., un cop desvetllat el misteri, resulten molt i molt aclaridores.

Com sempre, un relat excel·lent, Mercè.

De les vegades que m’has ben ensarronat! Sempre intento veure el final abans d’acabar de llegir el relat. En algunes ocasions ho aconsegueixo, aquesta però no ha estat una d’elles.
—Joan—