Emocions encadenades

Un relat de: Mercè Bellfort
Va ser en el petit bar d’un teatre on la va reconèixer. Disposava de poc temps per adreçar-li unes paraules: aviat sonaria el timbre que avisaria els espectadors que la funció es reprendria. S’hi apropà i li recordà el seu nom. Ella va assentir a l’instant i li va dir que se’n recordava perfectament. Com si no haguessin passat els anys.

Un cop van deixar l’institut es van perdre la pista. Voluntàriament. Massa trasbals havien passat en aquella època com per deixar-ho córrer. La relació havia estat un fracàs. Cadascú va intentar passar pàgina però la realitat del moment present, amb el foc creuat de mirades furtives, indicava que encara hi quedava un caliu subjacent.

A la sortida del teatre es van retrobar. L’abraçada va ser efusiva. I el parell de petons a les galtes, també. Portava un perfum més bo que quan era adolescent. Ara, amb uns quants anys més a sobre, la trobava igual de bonica. S’havia tallat els cabells i vestia de forma ben elegant. Segurament es guanyava bé la vida. Potser havia aconseguit una bona feina. Potser, amb una mica de sort, encara era soltera.

Totes aquestes preguntes van ser respostes en un lloc impensable: el llit de casa d’ella. En aquell espai ampli i sobri van descobrir un nou univers. Allí van fer l’amor i allí van decidir el seu futur. Ara sense pors, sense excuses. Ja no calia amagar-se de res, ni calia que els pares aprovessin la seva relació.

En menys d’un any celebraven el compromís mutu de compartir les seves vides. Va ser una boda molt sentida, on les llàgrimes de felicitat no paraven de brollar.

Així van iniciar un nou camí. Fins que el destí va tombar tots els seus plans: una malaltia terrible es va emportar ben aviat la companya de vida.

Ara, ella, s’havia quedat sense ella. Seria difícil refer-se de la tristor. Però la tristor, lentament, s’aniria esvaint. En el fons encara se sentia jove, i en el bar d'algun teatre sempre podria acabar reconeixent algú. Qui sap si de l’institut…

Comentaris

  • Invitació "El cicle de la vida"[Ofensiu]


    Benvolgut autor/a,

    Com a finalista del V Concurs ARC a la Ràdio 2014-2015
    l'Associació de Relataires en Català (ARC)
    es complau a convidar-te a l'acte de lliurament de premis
    i a la presentació del llibre
    "El cicle de la vida"

    T'esperem el dissabte 31 d'octubre de 2015, a les 11 del matí,
    a la Biblioteca Sagrada Família (Carrer Provença, 480, Barcelona)




  • Enhorabona!![Ofensiu]

    Enhorabona, Mercè! És un relat meravellós. M'alegro molt que hagi estat triat!!

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “El cicle de la vida” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria d’aquest mes, i per tal d’avançar feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ EL CICLE DE LA VIDA - JOVENTUT, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick relataire ............................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “El cicle de la vida” que s’editarà a finals de 2015 mitjançant una plataforma digital de publicació.

    on vull constar amb el nom d'autor/a de ...............................................................

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • Interessant[Ofensiu]
    Naiade | 25-02-2015


    Com ja és habitual en els teus relats, aquest també venia amb sorpresa final.
    T’he de dir que ja me’n esperava alguna... però no aquesta.
    Enhorabona Mercè, cada cop que et llegeixo veig una millor escriptora.

    Una forta abraçada

  • Com és possible[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 23-02-2015

    que no hagués llegit aquest relat fins avui? No ho entenc.
    Un relat que deixa veure que l'amor, quan és vertader, mai s'oblida.
    Sorprenent i inesperat de debò, el final.
    Que bé escrius, Merceneta!
    Un munt d'abraçades.

  • Molt bo[Ofensiu]
    Materile | 21-02-2015 | Valoració: 10

    Casualitats de la vida: el bar d'un teatre.
    Un relat molt ben tramat i interessant fins al final. Un amor de joventut que no havia estat resolt i que apareix sense buscar.lo. Ara lliures d'endinsar-se per un camí que havia estat prohibit.

    M'ha agradat molt i l'has sabut conduir amb la informació necessària amagant el final: molt bé!
    Materile

  • Molt bo[Ofensiu]
    Materile | 21-02-2015 | Valoració: 10

    Casualitats de la vida: el bar d'un teatre.
    Un relat molt ben tramat i interessant fins al final. Un amor de joventut que no havia estat resolt i que apareix sense buscar.lo. Ara lliures d'endinsar-se per un camí que havia estat prohibit.

    M'ha agradat molt i l'has sabut conduir amb la informació necessària amagant el final: molt bé!
    Materile

  • Un final trist[Ofensiu]

    però no és el final el que sorprèn d'aquest relat (perquè la vida acaba sent a vegades així de cruel), sinó la característica d'aquesta relació. Un relat molt ben aconseguit! Felicitats Mercè! Ens anem llegint :)
    Edgar

  • Un bon relat[Ofensiu]

    Es precios , te moltta xispa, quedes enganxat fins al final. Gracies per comentar i entendre el meu humil escrit.
    Montse

  • La relectura[Ofensiu]
    Josep Casals Arbós | 18-02-2015

    És un relat en el que la relectura et permet assaborir els matisos. I també corroborar que l’autora, quan l’escrivia, sabia perfectament on volia anar a parar i com fer-ho, amagant i ensenyant, amagant i ensenyant... molt d’ofici, traspua aquest text.

  • Arriba quan menys t'ho esperes[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 18-02-2015 | Valoració: 10

    I mira, el van trobar en un bar d'un teatre. Sembla una cançó d'un tango, amb la passió que desprenen. Amor de tango. I és que ens ho vas colant amb aquella finor i aquell detallisme i aquell a veure com acabarà? Molt bé, Mercè. Una abraçada.

    Aleix

  • F. Arnau | 18-02-2015

    Molt bon relat, Mercè.
    Un relat d'aquells temps on estava prohibida la felicitat dels éssers que s'estimaven de debò, sense tenir que donar comptes a ningú...
    Una abraçada!
    FRANCESC

  • L'edat fa atrevir-se[Ofensiu]
    Mena Guiga | 17-02-2015

    En el relat se'ns mostra, a més, cap al final, el perquè, que unes dècades enrere l'amor entre dones...creu i ratlla. Però alhora la protagonista ens mostra un toc de frivolitat: la decisió tan ràpida de seguir aquella via (de vida, no em refereixo a si amb homes o dones), no es queda fent un dol, té una energia que li ho impedeix o ho fa veure, perquè cada persona amb qui s'ha tingut intimitat impregna i això no marxa.

    Mena

  • rautortor | 17-02-2015

    ...s’havia quedat sense ella. Amb aquest final està tot dit. El teu relat, tan ben travat i estratègicament confegit, ens ha dut indefectiblement a un amor de joventut, encetat anys enrere i trencat abans d'hora, que en cap moment feia pensar en la conclusió que ens has preparat.
    Així i tot, s’han d’agrair les petites molles de pa que ens has deixat marcant-nos el camí, no fos cas que algú pensés que el desenllaç era forçat. Però, només te n’adones quan la llebre ja és fugida.
    Les pistes que ens ofereixes d’aquest amor malmès i malograt, trasbals, relació fracassada, sense pors, sense excuses, no calia amagar-se de res..., un cop desvetllat el misteri, resulten molt i molt aclaridores.

    Com sempre, un relat excel·lent, Mercè.

  • De les vegades...[Ofensiu]

    De les vegades que m’has ben ensarronat! Sempre intento veure el final abans d’acabar de llegir el relat. En algunes ocasions ho aconsegueixo, aquesta però no ha estat una d’elles.
    —Joan—

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: