Cercador
EL BUST
Un relat de: F. Arnau- Compartir:
...
Dedicat a Ignasi Pinazo, i a tota la seua descendència.
El fill de l’artista va esdevenir un gran escultor. A l’hora de fer el bust de son pare va reflectir la tendresa i l’amor, en aquells anys de la seua infantessa. Alhora, també va saber copsar aquell orgull que va encomanar a tots els seus fills. L’amor per l’Art , la paciència per ensenyar-los les tècniques, el tracte amb la gent humil del poble i sobretot, la passió per la seua visió del món. Pintar amb l’ànima, pintar la vida, pintar-ho tot com si fes l’inventari de l’Univers.
Un cap embadalit de somniador teutó, o de savi de la Grècia antiga. Un cap que imagina, que albira, que interpreta, que resol els problemes. Un esguard que converteix distàncies, plànols i plecs en la síntesi del que són. Més que mirar al front mira l’entorn i, en perspectiva, ens sentim tots contemplats. La barba i el bigoti amaguen un somriure, un secret existencial. La realitat és a l’ambigu, a l’incert, fins i tot ben a prop de l’abstracció. Què veu? Gestos, actituds, o la seua idea? Ja sap que el més interessant dels éssers és la veritat que mai no hi diuen? El seu cap és un cap visionari que, al pintar, no cerca la papallona, cerca el vol. No atrapa els llavis, capta les paraules. No dibuixa el cap, atrapa els pensaments.
Els godellencs sempre t’ho agrairem, i després d’aquestes diferents visions, voldria dir per concloure, que el bust que va fer el teu fill, del que tenim una còpia en bronze a la Plaça de l’Església, reflecteix molt millor la teua ànima, que totes aquestes paraules que acabe d’escriure. Si veniu ací a Godella, comproveu-ho.
Tanmateix, jo et veig com un veí més del poble, eixint de casa al dematí amb l’estoig de fusta sota el braç, amb els pinzells, els olis i les tauletes. Tornant a casa, més d’un dia frustrat perquè no acompanyava l’oratge, no hi ha una llum adient, o els materials s’havien esgotat quan encara tenies a la teua ment molts més apunts per fer. Vas fer del meu poble el teu, i vas preferir la vida del poble a la fama, els diners i la glòria de la capital.
***
Godella (L’Horta), 12 de desembre de 2018
Francesc Arnau i Chinchilla
Dedicat a Ignasi Pinazo, i a tota la seua descendència.
El fill de l’artista va esdevenir un gran escultor. A l’hora de fer el bust de son pare va reflectir la tendresa i l’amor, en aquells anys de la seua infantessa. Alhora, també va saber copsar aquell orgull que va encomanar a tots els seus fills. L’amor per l’Art , la paciència per ensenyar-los les tècniques, el tracte amb la gent humil del poble i sobretot, la passió per la seua visió del món. Pintar amb l’ànima, pintar la vida, pintar-ho tot com si fes l’inventari de l’Univers.
Un cap embadalit de somniador teutó, o de savi de la Grècia antiga. Un cap que imagina, que albira, que interpreta, que resol els problemes. Un esguard que converteix distàncies, plànols i plecs en la síntesi del que són. Més que mirar al front mira l’entorn i, en perspectiva, ens sentim tots contemplats. La barba i el bigoti amaguen un somriure, un secret existencial. La realitat és a l’ambigu, a l’incert, fins i tot ben a prop de l’abstracció. Què veu? Gestos, actituds, o la seua idea? Ja sap que el més interessant dels éssers és la veritat que mai no hi diuen? El seu cap és un cap visionari que, al pintar, no cerca la papallona, cerca el vol. No atrapa els llavis, capta les paraules. No dibuixa el cap, atrapa els pensaments.
Els godellencs sempre t’ho agrairem, i després d’aquestes diferents visions, voldria dir per concloure, que el bust que va fer el teu fill, del que tenim una còpia en bronze a la Plaça de l’Església, reflecteix molt millor la teua ànima, que totes aquestes paraules que acabe d’escriure. Si veniu ací a Godella, comproveu-ho.
Tanmateix, jo et veig com un veí més del poble, eixint de casa al dematí amb l’estoig de fusta sota el braç, amb els pinzells, els olis i les tauletes. Tornant a casa, més d’un dia frustrat perquè no acompanyava l’oratge, no hi ha una llum adient, o els materials s’havien esgotat quan encara tenies a la teua ment molts més apunts per fer. Vas fer del meu poble el teu, i vas preferir la vida del poble a la fama, els diners i la glòria de la capital.
Godella (L’Horta), 12 de desembre de 2018
Francesc Arnau i Chinchilla
Comentaris
-
El peu.[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 14-12-2018
Sempre m'ha atret el món de estatuària, el marbre i la terracota. Considero que l'escultor i el poeta tenen molt en comú, un afaiçonant la pedra amb el martell i el cisell i l'altre,el poeta, amb les tecles de l'ordinador la bellesa representada amb paraules.
Jo, he fet de model per a dibuix i també un cop per a escultura, el meu peu!. D'aquella etapa anglesa i també barcelonina tinc tres poemes que ho testimoniegen: "L'ULL, MUSA i SCHOOL OF ART. Llegir el teu ben cisellat relat m'ha fet no solament recordar-ho, sinó també fer-me particip de la teva personal visió del que et suggereix l'art i l'artista en si. Salut, Nil.
l´Autor
207 Relats
1238 Comentaris
339650 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Foto: A la Casa Museu Pinazo (Godella, febrer del 2016).------------------------------------------------
MOLTES GRÀCIES!!!
------------------------------------------------
Sóc el Francesc Arnau i Chinchilla, un poeta autodidacte que el 24 d'Octubre del 2.006, va publicar per primera vegada a RC. Des d'aleshores he publicat gairebé 150 relats (sobretot poemes), he participat als diferents Reptes, així com als Concursos organitzats al web. També vaig assistir-hi a la Megatrobada de Premià de Dalt, amb motiu del lliurament dels Poemes Il·lustrats, on vaig tenir el plaer de conéixer a alguns dels relataires. Enguany, al mes de Febrer vaig assistir-hi a la GIGACALÇOTROBADA '09, on vam coincidir un munt de relataires (uns que ja coneixia i uns altres de nous) al voltant d'unes cebes grillades que ens guisaren al restaurant "El Nou Glop" de Barcelona. També he participat als llibres col·lectius "Contes de fantasmes" i "Relats per a llegir amb una sola mà", publicats per bubok. Finalment, el passat mes d'Agost a les Festes Patronals del meu poble es va fer la "II Nit dels Palmitos Blancs", on es va representar l'adaptació teatral d'algunes de les meues "Històries de Beniatrol", sota el títol de "Nit de brúfols", a càrrec del Grup de Teatre "Godayla", i també es va fer un recital de poemes meus amb acompanyament de música de corda. Actualment estic enllestint el llibre que el Regidor de Cultura del meu poble es va comprometre a publicar-me per la primavera de l'any vinent, i que sota el títol de "L'espill de l'orb", recollirà una antologia de la meua Poesia...
Portada del llibre "L'espill de l'orb"
Foto: Portada del llibre col·lectiu "Contes de fantasmes" publicat per bubok.
Foto: II Nit dels Palmitos Blancs (Godella, 15 d'Agost del 2.009)
------------------------------------------------
Hi ha una frase que defineix la meua relació amb tots els companys i les companyes de RC:
"Vosaltres m'heu fet mudar de pell..."
Foto: A una terrassa de Gandia (Octubre del 2.006)
------------------------------------------------
Aquesta és la meua "bio":
Vaig néixer el 10 de Novembre de 1.953 a Godella, un poble de la Comarca de l'Horta del País Valencià. Considere Vicent Andrés Estellés el meu veritable mestre, malgrat no haver-lo conegut personalment, doncs, fou al llegir el seu "Llibre de meravelles" quan em vaig sentir trasbalsat per aquest món de la Poesia. Ell va néixer a Burjassot, un poble veí del meu, i això encara em va encoratjar més...
També haig de dir que, com sóc autodidacte, les meues influències són molt nombroses, i van augmentant cada dia. Per això no vull esmentar cap autor més. Tanmateix, seria un sacrilegi si no fes cap referència a l'Immortal Ausiàs March, el més gran poeta en la nostra llengua que han parit mares.
Els meus blogs:
NOVES LLUNES
L'espill de l'orb
francescarnau@hotmail.com
©Francesc Arnau i Chinchilla
28 de Novembre del 2.009
------------------------------------------------
Foto: A la casa natal de Franz Kafka (Praga, Agost del 2.009)
------------------------------------------------
Francesc Arnau recibe la Flor Natural 2003 ( El Periódico Mediterraneo - 16/03/2003 )
------------------------------------------------
Foto: Octubre del 2.005, al Cantàbric en Godella (Astúries)
Foto: Al riu Douro en Porto (Agost del 2.007)
Foto: Carrer de Lisboa (Agost del 2.007)
Foto: A l'Estuari del riu Tajo en Portugal (Agost del 2.007)
Foto: Carrer de Praga (Agost del 2.009). Noteu el gran paregut amb el Carrer de Lisboa...
Foto: Vista del riu Moldava (Praga, Agost del 2.009)
------------------------------------------------
"Vosaltres m'heu fet mudar de pell..."
------------------------------------------------
AGRAEIXO ELS VOSTRES COMENTARIS, SIGUEN DEL SIGNE QUE SIGUEN...
MOLTES GRÀCIES COMPANYS I COMPANYES RELATAIRES!
------------------------------------------------
Foto: Amb els meus fills Núria i Guillem, els dos millors poemes que he fet fins ara, en un viatge virtual a Roma, un dels llocs que espere visitar aviat. (Juny del 2.008) Muntatge de Photoshop: -Leti Garcia-
Foto: Amb la meua dona Isabel, coautora dels meus millors poemes... ("Els dansaires", edifici de Praga, Agost del 2.009)
------------------------------------------------
"ATZAR" (Bombardeig de tinta), dibuix de l'autor, de l'any 2.001, sobre el que es va realitzar el 9è REPTE POÈTIC VISUAL.
------------------------------------------------
"Ametller florit" de Josep Arnau i Xinxilla -Any 1.990- Oli sobre tela (335x270).
------------------------------------------------
"Ja vénen els Reis!" Antonio Martínez (Godella, 1979) -oli sobre llenç- 80 x 65 cms.
------------------------------------------------