De sol a sol

Un relat de: Josep Casals Arbós
Encara és negra nit quan es remulla la cara amb l’aigua del gibrell. Un cop vestit, baixa a l’estable i pixa sobre la palla del femer. Després treu la mula i l’enganxa al carro. Hi carrega la dalla, la pedra d’esmolar, una manta vella i el sarró que li ha preparat la dona.
             —Arre! —crida un sol cop. La mula és un animal ja gran de pels aspres i ulls tristos. Amb el pas mandrós, enfila el camí que porta al camp de blat. El gos perdiguer els acompanya content. Quan arriben al tros, ben just clareja.
             Es planta davant l’extensió de blat madur. S’ajusta la faixa, escup a les mans i s’hi posa. Amb el cos lleugerament corbat, mou la dalla d’esquerra a dreta amb mà ferma i una cadència regular, avançant una camada curta després de cada cop. El blat cau arrenglerat al seu pas mentre el sol va pujant. De tant en tant s’atura ja sigui per eixugar-se la suor, afilar la dalla o remullar la gola seca. El gos dorm sota el carro, a l'ombra. La mula pastura lligada llarg a una alzina jove i amb el cap i la cua mira d’espantar els tàvecs que li volen xuclar la sang.

A l’hora de l’àngelus deixa la dalla a terra. Es treu el barret de palla, dóna una grapat de civada a la mula i busca l’ombra de la noguera. A recer dels raigs del sol, menja un tros de pa de tres dies i un bocí de formatge; de tant en tant fa un trago de vi del bot. Després estén la manta i s’hi ajau de costat, amb els genolls arronsats i les mans juntes a mena de coixí. El gos també s’emmandreix a prop dels peus. Fa la migdiada una hora llarga i acabat torna a segar blat.
             Sega fins al moment que calcula que podrà arribar a casa amb l’últim bri de llum. Carrega les eines mentre s’empassa el doloret que li rossega la ronyonada i xiula al gos. No cal que digui res a la mula, ella també té ganes de tornar i amorrar-se a l’abeurador. Mentre s’atansen al poble, pensa en el sopar calent i en el llit tou; i també pensa que la nit serà curta, massa curta, però és temps de collita i ha de pujar cinc fills.

Comentaris

  • Bucòlic[Ofensiu]
    kefas | 19-04-2017

    En llegir-lo sento les guatlles cridant “Blat segat – Blat segat”. Em fa patir que s’hagi deixat l’esclopet. de segar. Una badada i un dit a norris. Que Sant Antoni el guardi de tot mal.

    Aviat aquest relat serà de ciència ficció.

  • Commovador[Ofensiu]
    Montseblanc | 17-04-2017

    Com que m’ha agradat el petit relat de la brossa he vingut a petar a aquest... I aquest encara m’agrada molt més... Bufff ho he vist tot, m’ho has fet veure o m’ho has fet recordar, perquè tot això ja ho tenia gravat a dins... perquè els que venim de pagès, encara que ja no ho haguem viscut nosaltres, portem a la sang tot això. La vida senzilla d’abans, dura i bella a la vegada. Tu també ho deus haver vist molts cops per haver-ho explicat tan i tan bé.
    Gràcies per compartir-ho!

  • Invitació "El cicle de la vida"[Ofensiu]


    Benvolgut autor/a,

    Com a finalista del V Concurs ARC a la Ràdio 2014-2015
    l'Associació de Relataires en Català (ARC)
    es complau a convidar-te a l'acte de lliurament de premis
    i a la presentació del llibre
    "El cicle de la vida"

    T'esperem el dissabte 31 d'octubre de 2015, a les 11 del matí,
    a la Biblioteca Sagrada Família (Carrer Provença, 480, Barcelona)




  • M'agrada[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 03-04-2015

    aquesta imatge, quasi bucòlica, que ens refereixes. Dura, molt dura la vida d'aquest home que ha de pujar cinc fills.
    Et coneixia per "Senyor Tu" i per això no et vaig felicitar el dia de Sant Josep.
    Ho faig amb retard.
    Bona Setmana Santa.

  • Com vaig[Ofensiu]
    allan lee | 03-04-2015

    dir a La bona confitura...la paraula és Místic. Magnífic. Em commou profundament.

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “El cicle de la vida” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria d’aquest mes, i per tal d’avançar feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ EL CICLE DE LA VIDA - JOVENTUT, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick relataire ............................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “El cicle de la vida” que s’editarà a finals de 2015 mitjançant una plataforma digital de publicació.

    on vull constar amb el nom d'autor/a de ...............................................................

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • Molt aconseguit[Ofensiu]
    brins | 19-03-2015 | Valoració: 10

    M'agrada aquest argument, m'agrada el vocabulari que hi utilitzes i m'agrada l'estructura que li has sabut donar. Això què vol dir? Que tot el relat m'agrada molt. Felicitats!!!



    Per molts anys, Josep Maria, espero que hagis passat un bon dia.

    Pilar

  • Jornada esgotadora[Ofensiu]

    Jornada esgotadora. M’ha agradat força la lectura d’aquest relat. He vist el camí, he vist el camp de blat i he contemplat la cadència dels cops de la dalla... He fet un mos, he descansat un xic i he tornat a la feina...
    —Joan—

  • F. Arnau | 17-03-2015

    Josep!
    Molt bó, el teu relat, que ens recorda aquells temps de la societat rural, on les jornades eren com diu el títol del relat, de sol a sol...
    Una abraçada!
    FRANCESC

  • Com una pel·lícula[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 17-03-2015

    És fantàstic veure la capacitat teva en recrear amb tota mena de detall una ambientació concreta. És com si hagués la pel·lícula d'una família de pagès on el pare hi fa el paper de protagonista. Fantàstic, cinema de franc! He pensat en "Novecento"- en una part, eh!- que em va encantar.
    Una abraçada!

  • Un relat que no aporta una història original, però que no és el que importa. Ja és diu que ja està tot escrit. El que importa és la forma com la expliques, com la narres, com t'entendreixes del pagès, que treballa durament per mantenir la seva família. Un relat més que excel·lent.
    Felicitats Josep! Ens anem llegint, suposo.
    Edgar

  • Poètica del camp[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 16-03-2015 | Valoració: 10

    Una coneixedora visió del camp, amb la naturalitat pròpia de l'indret. La senzillesa dels moviments dels tres protagonistes i el silenci dels cinc fills que ha de pujar. Un cant a la pagesia i una literatura magnífica per aconseguir-ho. M'ha agradat molt i molt. Una abraçada.

    Aleix

  • molt be[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 15-03-2015 | Valoració: 10

    Has fet recordar un passat aspre del camp. Avans era aixi
    Ens. Veiem
    Montsr

  • La litúrgia de la sega[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 15-03-2015

    M'agrada com ho descrius, tot el relat té un to íntim gairebé litúrgic.
    Se'm fa estrany, però, que el pobre home no tingui ningú que l'ajudi, aviat els fills li faran costat. A pagès, la canalla es comença a guanyar el pa ben aviat.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josep Casals Arbós

Josep Casals Arbós

6 Relats

50 Comentaris

2530 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia: