Adolescència (o Quadrícules)(Arc a la Ràdio - Cicle de la Vida - Gener - Adolescència)

Senyor esdruixolíssim:
Encantat de llegir el teu relat i me n'alegre moltíssim de que continues amb la teua tasca de bon escriptor i poeta (encara que no et reconeguen).
Ja feia massa temps que no entrava a RC, però m'he proposat tornar, i almenys participar al concurs de ARC a la Ràdio. He mamprès amb aquesta convocatòria dels adolescents, una edat odiosa pels grans, però que deixa empremtes en tothom.
El teu relat, descriu un dels mites dels adolescents: la primera escapada, la primera rebel·lió seriosa contra els pares.
Ben triat i molt ben contat!
L'enhorabona, Lluís.
Una abraçada!
FRANCESC

El relat té un esquema contemporani: l’inicies amb una escena i és després que vas desgranant els antecedents que la justifiquen fent avançar l’acció i la reflexió de forma simultània. El segon paràgraf alenteix el ritme al mateix temps que s’asserenen els pensament de la protagonista i aboca en un final que, tot i ser previsible, queda molt ben tancat.
El text està ben escrit, com tots el que fas, Lluís, però hi veig un problema: la narració en primera persona li confereix un caire intimista molt efectiu, és cert, però és massa llarga perquè resulti versemblant. Per tal de fer-lo comprensible ha calgut que l’estructuressis bé, però un monòleg interior no acostuma a estar-ho, ben estructurat, per això en alguns paràgrafs sona estrany. I fixa’t que hi ha moments, apreciacions, que sembla que corresponguin més a un narrador extern. La solució, al meu parer, seria la narració en tercera persona, molt focalitzada en la protagonista, això sí.

Un relat molt sentimentalista, dedicat més aviat en centrar-te en les emocions que sobten a la protagonista que la història en si, ja molt escoltada, quasi tòpica. Però tot i la tria temàtica, en surt un relat prou reeixit i satisfactori!
Felicitats deòmises,
Edar

Molt bon relat, company! Reflecteix molt bé el moment i transmet a la perfecció l'absurditat que hi ha darrere de molts actes adolescents, sovint irreflexius. No obstant això, hi trobo una pega: en algunes ocasions el pensament de la noia perd coherència, en col·locar-se al seu cap reflexions que no li corresponen, ni per la pròpia situació d'angoixa que viu ni tampoc per edat o maduresa, segurament.

Em refereixo a les "hormones", per exemple...

Enhorabona i salutacions.