Cercador
690696969
Un relat de: F. Arnau- Compartir:
*
Ella va venir al País Valencià fugint de la desfeta de la Guerra dels Balcans. Aleshores era tan sols una adolescent, i els seus pares van tenir aquella embranzida que dóna el quedar-se sense res, i tan sols poder fugir de la misèria, de la fam i de la guerra. Van triar la ciutat de València per moderna, progressista i acollidora, malgrat que després es va demostrar que els vents bufaven cap un altre costat.
La Queca ho va tenir molt clar des del principi. Volia treballar, i va mamprendre a buscar feina per guanyar-se la vida. Els seus pares anaven gastant el poc que havien pogut estalviar al llarg de la seua vida, i ella no volia ser una càrrega.
Ben aviat es va adonar de que els treballs eren esclavitzants i molt mal remunerats, doncs, els millors no estaven a l’abast dels emigrants. Tanmateix, va anar caient al parany del consumisme, i cada vegada necessitava més diners pels seus capricis. Sense saber com ni perquè, es va posar a fer el carrer, però, de seguda se’n va adonar també, de que els problemes eren continus. Era apallissada ben sovint tant per alguns clients com pels proxenetes, que volien xuclar-li els guanys.
Per sort, una companya li va donar la solució...
Ara, mamprèn el dia ben aviat. Aleshores hi ha gent que acaba la seua jornada, i és quan truquen al seu telèfon. Ella els hi ajuda a remuntar... I parle de tot, de l’ànim i també del membre viril. La veritat és que la seua principal tasca és aquesta, animar el membre viril. Però després també vénen aquells indesitjables que han estat tota la nit sense pegar brot, i que volen que la Queca els pose on no es mereixen. També té al seu favor que conserva la veu de joveneta, i que el seu accent li dóna un plus exòtic que funciona bé al negoci.
Tot açò passa cada dia, però la Queca fa sempre el mateix. Es lleva ben aviat, prepara l’esmorzar dels seus fills, mentre va contestant les trucades asseguda a la tauleta del menjador vestida amb el barnús i les sabatilles.
El seu telèfon és el 690696969... Truqueu-li!
***
Godella (L’Horta), 12 de novembre de 2015
Francesc Arnau i Chinchilla
Ella va venir al País Valencià fugint de la desfeta de la Guerra dels Balcans. Aleshores era tan sols una adolescent, i els seus pares van tenir aquella embranzida que dóna el quedar-se sense res, i tan sols poder fugir de la misèria, de la fam i de la guerra. Van triar la ciutat de València per moderna, progressista i acollidora, malgrat que després es va demostrar que els vents bufaven cap un altre costat.
La Queca ho va tenir molt clar des del principi. Volia treballar, i va mamprendre a buscar feina per guanyar-se la vida. Els seus pares anaven gastant el poc que havien pogut estalviar al llarg de la seua vida, i ella no volia ser una càrrega.
Ben aviat es va adonar de que els treballs eren esclavitzants i molt mal remunerats, doncs, els millors no estaven a l’abast dels emigrants. Tanmateix, va anar caient al parany del consumisme, i cada vegada necessitava més diners pels seus capricis. Sense saber com ni perquè, es va posar a fer el carrer, però, de seguda se’n va adonar també, de que els problemes eren continus. Era apallissada ben sovint tant per alguns clients com pels proxenetes, que volien xuclar-li els guanys.
Per sort, una companya li va donar la solució...
Ara, mamprèn el dia ben aviat. Aleshores hi ha gent que acaba la seua jornada, i és quan truquen al seu telèfon. Ella els hi ajuda a remuntar... I parle de tot, de l’ànim i també del membre viril. La veritat és que la seua principal tasca és aquesta, animar el membre viril. Però després també vénen aquells indesitjables que han estat tota la nit sense pegar brot, i que volen que la Queca els pose on no es mereixen. També té al seu favor que conserva la veu de joveneta, i que el seu accent li dóna un plus exòtic que funciona bé al negoci.
Tot açò passa cada dia, però la Queca fa sempre el mateix. Es lleva ben aviat, prepara l’esmorzar dels seus fills, mentre va contestant les trucades asseguda a la tauleta del menjador vestida amb el barnús i les sabatilles.
El seu telèfon és el 690696969... Truqueu-li!
Godella (L’Horta), 12 de novembre de 2015
Francesc Arnau i Chinchilla
Comentaris
-
Ben explicat[Ofensiu]Vicent Terol | 25-11-2015
Una història que podria ser real. Ben explicada, per altra banda.
Enhorabona pel text! -
Bon títol[Ofensiu]E. VILADOMS | 23-11-2015
Bon títol, si més no és el que m'ha encuriosit i m'ha fet llegir el teu relat.
La història és trista però la seva protagonista és valenta i troba una manera de sortir-se'n. -
bon relat[Ofensiu]Endevina'm | 18-11-2015
bon nivell literari, sempre ho diré, i una història ben encertada, amb el toc de crítica social ben en alça, i amb tocs de super crítica. I amb un final que ens deixa un regust agradable, malgrat fora desitjable que aquests comportaments socials foren altres, o que no foren necessaris.
Bon relat!
Fd'AG -
La volta del mitjó[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 14-11-2015 | Valoració: 10
Saps donar molt bé la volta al mitjó i convertir un relat seriós en humorístic i al revés. La història de la protagonista és trista, però té aquest toc de'n Francesc Arnau que dóna la volta a la truita o al mitjó, sempre amb elegància. Felicitats! Una abraçada.
Aleix
-
molt no[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 14-11-2015 | Valoració: 10
Un relat que pot ser real
Montde
l´Autor
207 Relats
1238 Comentaris
339712 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Foto: A la Casa Museu Pinazo (Godella, febrer del 2016).------------------------------------------------
MOLTES GRÀCIES!!!
------------------------------------------------
Sóc el Francesc Arnau i Chinchilla, un poeta autodidacte que el 24 d'Octubre del 2.006, va publicar per primera vegada a RC. Des d'aleshores he publicat gairebé 150 relats (sobretot poemes), he participat als diferents Reptes, així com als Concursos organitzats al web. També vaig assistir-hi a la Megatrobada de Premià de Dalt, amb motiu del lliurament dels Poemes Il·lustrats, on vaig tenir el plaer de conéixer a alguns dels relataires. Enguany, al mes de Febrer vaig assistir-hi a la GIGACALÇOTROBADA '09, on vam coincidir un munt de relataires (uns que ja coneixia i uns altres de nous) al voltant d'unes cebes grillades que ens guisaren al restaurant "El Nou Glop" de Barcelona. També he participat als llibres col·lectius "Contes de fantasmes" i "Relats per a llegir amb una sola mà", publicats per bubok. Finalment, el passat mes d'Agost a les Festes Patronals del meu poble es va fer la "II Nit dels Palmitos Blancs", on es va representar l'adaptació teatral d'algunes de les meues "Històries de Beniatrol", sota el títol de "Nit de brúfols", a càrrec del Grup de Teatre "Godayla", i també es va fer un recital de poemes meus amb acompanyament de música de corda. Actualment estic enllestint el llibre que el Regidor de Cultura del meu poble es va comprometre a publicar-me per la primavera de l'any vinent, i que sota el títol de "L'espill de l'orb", recollirà una antologia de la meua Poesia...
Portada del llibre "L'espill de l'orb"
Foto: Portada del llibre col·lectiu "Contes de fantasmes" publicat per bubok.
Foto: II Nit dels Palmitos Blancs (Godella, 15 d'Agost del 2.009)
------------------------------------------------
Hi ha una frase que defineix la meua relació amb tots els companys i les companyes de RC:
"Vosaltres m'heu fet mudar de pell..."
Foto: A una terrassa de Gandia (Octubre del 2.006)
------------------------------------------------
Aquesta és la meua "bio":
Vaig néixer el 10 de Novembre de 1.953 a Godella, un poble de la Comarca de l'Horta del País Valencià. Considere Vicent Andrés Estellés el meu veritable mestre, malgrat no haver-lo conegut personalment, doncs, fou al llegir el seu "Llibre de meravelles" quan em vaig sentir trasbalsat per aquest món de la Poesia. Ell va néixer a Burjassot, un poble veí del meu, i això encara em va encoratjar més...
També haig de dir que, com sóc autodidacte, les meues influències són molt nombroses, i van augmentant cada dia. Per això no vull esmentar cap autor més. Tanmateix, seria un sacrilegi si no fes cap referència a l'Immortal Ausiàs March, el més gran poeta en la nostra llengua que han parit mares.
Els meus blogs:
NOVES LLUNES
L'espill de l'orb
francescarnau@hotmail.com
©Francesc Arnau i Chinchilla
28 de Novembre del 2.009
------------------------------------------------
Foto: A la casa natal de Franz Kafka (Praga, Agost del 2.009)
------------------------------------------------
Francesc Arnau recibe la Flor Natural 2003 ( El Periódico Mediterraneo - 16/03/2003 )
------------------------------------------------
Foto: Octubre del 2.005, al Cantàbric en Godella (Astúries)
Foto: Al riu Douro en Porto (Agost del 2.007)
Foto: Carrer de Lisboa (Agost del 2.007)
Foto: A l'Estuari del riu Tajo en Portugal (Agost del 2.007)
Foto: Carrer de Praga (Agost del 2.009). Noteu el gran paregut amb el Carrer de Lisboa...
Foto: Vista del riu Moldava (Praga, Agost del 2.009)
------------------------------------------------
"Vosaltres m'heu fet mudar de pell..."
------------------------------------------------
AGRAEIXO ELS VOSTRES COMENTARIS, SIGUEN DEL SIGNE QUE SIGUEN...
MOLTES GRÀCIES COMPANYS I COMPANYES RELATAIRES!
------------------------------------------------
Foto: Amb els meus fills Núria i Guillem, els dos millors poemes que he fet fins ara, en un viatge virtual a Roma, un dels llocs que espere visitar aviat. (Juny del 2.008) Muntatge de Photoshop: -Leti Garcia-
Foto: Amb la meua dona Isabel, coautora dels meus millors poemes... ("Els dansaires", edifici de Praga, Agost del 2.009)
------------------------------------------------
"ATZAR" (Bombardeig de tinta), dibuix de l'autor, de l'any 2.001, sobre el que es va realitzar el 9è REPTE POÈTIC VISUAL.
------------------------------------------------
"Ametller florit" de Josep Arnau i Xinxilla -Any 1.990- Oli sobre tela (335x270).
------------------------------------------------
"Ja vénen els Reis!" Antonio Martínez (Godella, 1979) -oli sobre llenç- 80 x 65 cms.
------------------------------------------------