Carles Ferran

34 Relats, 393 Comentaris
32564 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:


Carles Fernández Serra (Barcelona, 1948). Llicenciat en Medicina. Especialista en Cirurgia Plàstica. Poeta i músic per vocació. Resident a Reus, Lleida i de nou a Barcelona. Gran part dels meus poemes acaben sent cançons.

Desitjo i agraeixo que em valoreu, però no em cal que em puntueu. Simplement, deixeu-me un comentari, bo o dolent. Això em fa millorar.

Si voleu escoltar cançons meves i del Raül Torrent (Rautortor), entre d'altres, aneu a Youtube Can64 Cantordelleida


Podeu saber més de mi a option=com_content&view=article&id=52&Itemid=222>Carles Ferran


Per si voleu contactar: fernandezserra@gmail.com

El dibuix és del genial Quino. L’aquarel•la meva.

Últims relats de Carles Ferran

Últims comentaris de l'autor

  • Carles Ferran | 11-03-2015

    Segueixen les aventures del gran personatge, que cada cop ens deixen amb més ganes de saber-ne la continuació. Una gran història.

  • Carles Ferran | 11-02-2015

    Un nou capítol de la vida de Francesc de Sant-Clara. Quin gran personatge has trobat, quin bon joc està donant! La història es fa cada cop més interessant, i cada capítol resulta més addictiu, fa esperar el següent com els vells culebrots de la ràdio de la nostra infantesa. Com es palesa en els comentaris anteriors, no és una simple descripció d'uns succesos, és una crònica acurada i plena de detalls d'una època i uns fets versemblants i malauradament probables. Crec que tens un bon argument per a una novel•la. Enhorabona.

  • Carles Ferran | 17-01-2015

    Resulta tan estranya la indiferència amb que gran part de la població viu sense adonar-se de que el planeta se’ns escola cap a la destrucció cada cop més de pressa, tot i els avisos i els senyals evidents!... La cobdícia d’uns i la indiferència dels altres fa patir per la supervivència. Quin món deixarem als nostres descendents?

  • Carles Ferran | 30-07-2014

    Has descrit perfectament la Barcelona "underground" dels setanta i vuitanta, la mateixa que jo vaig gaudir en la meva trentena, la Barcelona nocturna, progressiva, plena de cerveses, àcids i herba. Els que vam descobrir la música que descrius i els músics que anomenes vam quedar marcats per sempre.
    Sabies que encara que van aparèixer amb un any de diferència, el "Rocyk and Roll Animal" i el Lou Reed Live són fragments d'un mateix concert? I que la Patti Smith va fer veus en algun altre disc del Lou? (no sé quin).
    I no s'acaba amb els esmentats. Quina riquesa de grups, d'artistes, de genis! Penso que hem estat molt afortunats.

  • Carles Ferran | 20-05-2014

    Un relat gòtic, però no tenebrós. Una sendera que condueix pausadament a un final ple de tendresa, amb una prosa exquisida. Enhorabona.

  • Carles Ferran | 16-05-2014

    Original i molt ben portat relat, amb un final molt ben treballat que tanca el joc d’una manera real i esgarrifosa. M’ha agradat força. Ens veiem a la final.

  • Carles Ferran | 16-05-2014

    No sabia que pateixes de TOC, Trastorn Obsessiu Compulsiu. És fotut no recordar que malgrat el coma etílic has pogut gaudir no d’una, sinó de tres rondes sexuals complertes (un privilegi que pocs, o cap altre, aconseguiria en aquest estat), sinó que el més preocupi és si ho has deixat tot perfectament endreçadet. Noi, fes-t’ho mirar.
    Has pensat si, mentre tu dormies, no era un altre (això si, també endreçat) el que feia adequat ús dels globets i la mossa?
    He, he... Ens veiem a la final.

  • Carles Ferran | 09-05-2014

    Molt bon relat el que has deixat per al final del concurs. Amb mèrits suficients per a ser escollit. Aquest concurs ha estat un bon aprenentatge per a tu i una agradabilíssima lectura pels demés. Sort i ens veiem al lliurament de premis.

  • Carles Ferran | 09-05-2014

    Un gran relat, que atrapa per la seva versemblança. Als pobles, sobre tot als petits, hi solia haver-hi coves, sobre tot de petit volum (als grans eren destruïdes per l’edificació). El teu relat ens acosta a l’infantesa i als fantasmes que poblaven la nostra imaginació.

  • Carles Ferran | 28-04-2014

    Magnífic poema, èpic però contingut. El dos versos finals, sublims.

  • Carles Ferran | 17-04-2014

    Original relat, amb la dosi justa de suspense fins al final. Es llegeix amb un somrís permanent i deixa molt bon regust (tot i el tema, hehe).
    He llegit el teu "precocitat". Reconec que tenen un nexe d'unió, el meu i el teu, amb la simetria oposada.
    Una abraçada.

  • Carles Ferran | 05-03-2014

    Un relat explícit, versemblant, recolzat en fets històrics, i que en una el•lipsi connecta amb l’esperit de l’Himne Nacional de Catalunya. Una història il•lustrativa de com van ser les relacions amb els nostres veïns. Un gran relat històric.

  • Carles Ferran | 04-03-2014

    Gran relat, més encara per la concisió. Totalment d'acord amb la Mercè. De moment, un dels meus favorits per a ser seleccionat.

  • Carles Ferran | 16-02-2014

    Original tractament d’un vis-a-vis a la presó, amb una ocorrent manera de perllongar les mostres d’amor més enllà de les tres tristes hores mensuals. M’ha agradat força la idea i el desenvolupament d’un relat que mostra com la imaginació pot proveir-nos de solucions, ni que siguin parcials, a les nostres mancances. Excel•lent. Per figurar entre els escollits. Enhorabona.

  • Carles Ferran | 15-02-2014

    Un relat que ja et transcendeix, més madur del que has mostrat fins ara (i que jo hagi llegit), amb unes delicades referències culturals que el vesteixen de versemblança. Molt ben estructurat i agradable de llegir. Segueix.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: