El cicle de la vida [3]: Adolescència

Un relat de: Joan Gausachs i Marí
Durant el dia, en Norbert aconseguia mantenir una certa tranquil·litat o equilibri emocional, però a les nits... les hores se li feien llargues, molt llargues. De dia mirava de distreure’s; al matí prenia el sol als jardinets, en el “seu” banc, el banc on abans havia estat assegut tantes i tantes vegades amb la Berta, la seva dona, i actualment ho feia amb l’amic de sempre, l’amic d’infantesa, en Lluc, amb qui mantenia una i altra vegada les mateixes converses. A la tarda, després de dinar, donava un tomb, li calia estirar una mica les cames, i quasi sempre acabava entrant al cafè del Centre Parroquial “Els Lluïsos”, on tantes i tantes hores havia passat...

Avui, avui precisament, havia estat recordant amb en Lluc com va canviar-li la vida l’any quaranta-dos. El pare va morir de forma sobtada i la mare, que sempre s’havia cuidat de la casa, es va haver de posar a cosir per a gent amb possibilitats, necessitaven més ingressos per a fer front a les despeses... ell encara no havia complert els tretze anys i va tenir la necessitat de buscar feina i la sort de trobar-ne a la Ferreteria Planes, on va estar tota la seva vida laboral.

Uns anys després, el pare d’en Lluc que era cap de la tramoia dels Lluïsos els va animar —i així de passada els tenia un xic controlats—, a fer de comparses en les representacions de “La Passió” per Setmana Santa i dels Pastorets per les festes de Nadal. De mica en mica hi anaren agafant gust i formaren part del grup de teatre. D’aquesta manera tenien solucionada la distracció dels dies festius i no hi havia la possibilitat de gastar el que no tenien.

Tots aquests pensaments bullien pel seu cap. Tots aquests pensaments ajornaven una i altra vegada els descans que tant necessitava. Moltes nits les passava quasi en blanc...

———————
Escrit amb presses el divendres 16/01/2015
Tornat revisat per Pilar Campmany i Piqué, el dissabte 17/01/2015



Comentaris

  • M'has fet gràcia amb això[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 29-01-2015 | Valoració: 10

    de que ho has escrit amb presses. Doncs fes-ho sempre així perquè et surt molt bé. A hores d'ara, en Norbert ja és un vell conegut i ja sabem més detalls de la seva vida. Haver de treballar a l'adolescència, quan tan important és la vida escolar per la formació d'una persona. Però és el que hi havia a l'època, tret de la gent benestant, la majoria havia d'arrimar l'espatlla i ajudar als de casa aportant el seu petit sou.
    Però hi havia la companyonia, els moments d'oci i emoció en les obres teatrals, tan engrescadores i gratificants.
    Hi haurà més Norbert i més Lluc?

    Petonets

  • El nostre entranyable Norbert...[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 21-01-2015

    El nostre entranyable Norbert segueix compartint amb tots nosaltres els records, aquesta vegada, dels seus anys d'adolescent. Des de la nocturnitat, des de l'insomni en Norbert sent la necessitat de reviure els primers contactes amb el món del teatre, un bon recer per distreure's i passar-ho bé junt amb els amics. I també una bona manera d'agafar el son amb més profunditat i serenor.
    Anirem seguint amb interès la vida d'en Norbert. A veure què ens explica sobre la seva joventut...

  • Bon relat![Ofensiu]
    F. Arnau | 20-01-2015

    Joan!

    Moltes gràcies per comentar el meu relat i no cal que et disculpes per la darrera frase, que és cert que no és positiva. Però, has de tenir en compte, que això ho diu el professor, que és un personatge del relat, i que no vol dir que aquesta siga la meua opinió.

    En quant al teu, m'agrada la tendresa que regalimen els teus personatges, encara que tot siga una mena de melangia per uns temps tan llunyans, que ara ens semblen no haver-los viscut...

    Una forta abraçada!

    FRANCESC

  • Molt ben explicat![Ofensiu]

    Ja espero amb impaciència els records del Norbert! Ens acosta a una època que van viure els meus pares i ens la fa viure. Molt ben narrat! Enhorabona!

  • Caminant[Ofensiu]
    Olga Cervantes | 19-01-2015 | Valoració: 10

    M’agrada molt el paral•lelisme que has format entre el passeig matutí d’en Norbert amb el passeig per les diferents etapes de la vida.
    Els adolescents de després de la guerra van ser molt valents per afrontar la vida quotidiana amb certa normalitat.
    Una abraçada.
    Pinya de rosa

  • Si no fos pels bancs[Ofensiu]
    Materile | 19-01-2015 | Valoració: 10

    Gràcies, Joan, per delectar-nos una altra vegada amb en Norbert. Ja s'endevina que és un home pacient, sempre esperant el seu amic Lluc; però no perd el temps: fa un bon exercici de memòria tot esperant, assegut en un banc... La seva memòria és la nostra coneixença: ara ja és el nostre amic i sentim curiositat per saber-ne més.

    Com sempre, un relat molt ben estructurat i explicat.

    Materile

  • Bons records[Ofensiu]
    Naiade | 19-01-2015 | Valoració: 10

    i Bon relat, m'agraden aquestes histories amb continuïtat en el temps .
    La lectura ha sigut com una passejada per una Barcelona del passat. És bo no oblidar racons i llocs on la gent solia passar-ho bé. Records entranyables i innocents d'una joventut sana.
    Una abraçada

  • Vida de barri[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 19-01-2015 | Valoració: 10

    Quin barri és Joan, Horta o Gràcia? Sigui el que sigui, et felicito per la proximitat que respira el relat i la credibilitat que ens mereixen els protagonistes. Són com els veïns de sota. D'altra banda, et felicito també per la publicació d'un relat teu a la revista Inèdits. Una abraçada doble!

    Aleix

  • Bona continuació![Ofensiu]

    Bona continuació d'aquesta història del Norbet, amb aquest joc que fas per explicar el seu cicle vital a través dels seus records de vell. A veure què ens portaran les següents entregues! Molt bona sort i molt bon any nou Joan!
    Edgar

  • Sense presses[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 18-01-2015

    Com ens agrada anar sabent coses d'aquest Norbert i el seu amic Lluc! Aviat serà com si fossin de família.
    Gràcies pels comentaris al meu relat, faré cas dels teus consells, penso que sí, que tan sols l'ajut visual de l'espaiat ajudaria a entendre'l millor.
    Aquests dies estic llegint el "Jo confesso" i em fa escriure aquestes coses embolicades però, es clar, jo no sóc en Cabré.
    Ah... sense presses, que el teu Norbert es podria estressar. De debò que escrius cada relat d'una tirada?

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

108 Relats

1162 Comentaris

137491 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.