I ara què?

Un relat de: Montse Guillén Galimany
La Conxi tenia disset anys. Aquell matí, entraria a l’església ben d’hora, del braç del seu pare, que, fins a l’últim moment, li diria: “No ho facis. Jo em faré càrrec de tu i del que vingui”. Del que vingui...Li havien dit que la primera vegada no passava res...La mare plorava, però una noia decent ha de fer com Déu mana.... L’Àngel l’esperava a la porta: “Deixa’l i casa’t amb mi” i ella abaixà els ulls. Ja no hi havia remei. La tieta Carme els llogava un pis; l’àvia Remei els havia regalat el llit i la taula del menjador; veïns i parents els havien portat roba de casa...
En Joan l’esperava a l’altar, tan espantat com ella. El capellà parlava de Maria Magdalena i del pecat...La mare plorava. El pare la mirava amb aquells ulls de nit, protectors: “No ho facis...” Tots dos van dir “sí” com podien haver dit “no”. I després, asseguts a taula, un davant de l’altre, es preguntarien: “I ara què?”, mentre el bressol es gronxava i les llàgrimes de la lluna lliscaven pels vidres de les finestres.

Comentaris

  • Un relat complert.[Ofensiu]
    En Txema | 17-05-2015

    Aprofites cada paraula al màxim. Sense dir l'època poden situar-nos perfectament al llegir el comportament de la gent. M'ha semblat rodó. Felicitats!

  • Pobres criatures!!![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 16-04-2015

    Un relat breu i concís però amb molta qualitat literàra.
    Generalment no sóc partidària del avortament pero en un cas com aquest...
    Una abraçada,Montse.

  • Molt bé...[Ofensiu]
    reusenca | 16-04-2015 | Valoració: 10

    Molt bé Montse, ja t'ho han dit tot: concisió, brevetat, claretat, realitat, ...
    Bon relat!
    Una abraçada

  • Bon tema[Ofensiu]
    Naiade | 20-01-2015 | Valoració: 10

    I ara que? És tan trist que aquest succés hagi passat tants cops de veritat!
    A pesar de la brevetat del text, no t'has deixat res. Molt ben portat.
    Una abraçada i sort

  • Curt, molt curt...[Ofensiu]

    Curt, molt curt, però ens deixes veure tota la història que hi ha al darrera... la vida però continua. Com...
    M’ha agradat i força!
    —Joan—

  • Bon relat![Ofensiu]
    F. Arnau | 17-01-2015

    Ben contat, Montse, i és curiós que això encara passe avui, però tot es repeteix, fins i tot aquestes situacions que avui són tan fàcils d'evitar.
    Una abraçada!
    FRANCESC

  • Consequències![Ofensiu]
    Materile | 14-01-2015 | Valoració: 10

    La Vida no és un joc que s'aprèn llegint un manual. No hi ha manual: quina desgràcia!
    Un relat breu que que diu molt amb paraules molt ben trobades i frases encara més ben construïdes.
    M'ha agradat molt.
    Materile

  • Uixxx[Ofensiu]

    Em deixes intrigat de què ha passat a aquesta història, perquè es casen aquesta parella tan jove si tenen tants dubtes... Suposo que ja buscaves crear el dubte al fer el relat, molt ben narrat per cert. Enhorabona!
    Edgar

  • preciosa[Ofensiu]
    DomusSilvestre | 12-01-2015

    La frase final, com tot el que ens dones. Gràcies.

  • Encetant camí[Ofensiu]
    Núria Freixa Domènech | 12-01-2015 | Valoració: 9

    Una bona descripció d'un fet prou comú. Conec qui amb el mateix punt de partida al cap d'un temps s'ha estavellat i altres, a qui els hi ha anat prout bé perquè s'estimaven de debó. Decidir el camí a emprendre sempre és costerut.
    A tu, en canvi, se't fa planer escriure. Enhorabona!

  • Què bé![Ofensiu]
    Guiomar | 11-01-2015

    Què bé Montse que has tornat! Quin relat més maco i més ben escrit!

  • El que no es diu[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 11-01-2015 | Valoració: 10

    Aquest relat el trobo magnífic, sobretot per tot allò que no es diu. Llegint les poques ratlles que té veus perfectament el que ha passat i el que pot succeir. I això no és gens fàcil d'aconseguir. Felicitats per la concisió. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Molt bo[Ofensiu]
    Edgar | 10-01-2015 | Valoració: 10

    El plantejament t'atrapa i el desenvolupament arriba a un final trist però també poètic. Molt bé, Montse

  • La primera vegada[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 10-01-2015

    Tinc uns amics que van viure una història molt semblant...
    Però, malgrat un començament tan poc planificat, no els ha anat pas malament.
    Que bé aquest cicle de la vida que ens permet anar-nos llegint en diferents edats!

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Montse Guillén Galimany

16 Relats

119 Comentaris

11661 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Vaig nèixer a Barcelona el 1968. Des de sempre m'ha agradat escriure, però fins ara em costava trobar els moments per fer-ho entre la voràgine quotidiana.
Sóc professora de secundària i aprenent de relataire.
Moltes gràcies per llegir-me i per permetre que us llegeixi.
Una abraçada.

montseguillen01@gmail.com