El cicle de la vida [4]: Joventut

plens d'expectatives que no arriben a quallar però que donen pas a d'altres oportunitats. La història de la lavadora és molt bona. Jo no havia sentit mai a parlar dels aparells llogats. Nosaltres vam comprar una rentadora "Bru" que ja era com un miracle per la mare amb set criatures. Però, com deia la Pinya de rosa, només donava voltes i més voltes sense esbandir ni res.
I el teatre! Finalment cadascun dels amics troba el seu lloc perquè no tothom serveix pel mateix.
I finalment l'amor: l'aparició de la Berta que tan important serà per en Norbert.
Me'n vaig a llegir la darrera "entrega". Segur que és sucosa, com tots els teus relats

La meva tieta Maria tenia una rentadora petita i rodona que només barrejava el sabó i la roba.
A la meva mare no li agradava perquè tenia poca capacitat i no esbandia ni escorria la roba.
En canvi, a mi m’encantava perquè em feia pensar en un aparell màgic, intergalàctic, com el teu relat.

Una forta abraçada.

Pinya de rosa

Un relat àgil i divertit que transcorre com la ment d’un jovenet, vivint el moment amb l’optimisme i ganes de fer coses típic de una joventut saludable i feliç.

Una abraçada

Un relat encantador. Tens una gràcia especial a introduir-nos en les vides dels protagonistas. Un relat molt ben construït i interessant.
Jo no he viscut aquesta "lavadora" i m'ha fet molta gràcia saber-ne de la seva existencia, però si que vaig viure els cursos Maymó. El meu pare també el va estudiar i va muntar el seu tallaret a casa, en una habitació: va ser molt interessant veure com feia ràdios.
Felicitats, un pas més en la vida del teu protagonista i els seus amics. Els records són un gran tresor.
Una abraçada,
Materile

que fa veure la fascinació dels joves per la tecnologia que, encara que no ens ho sembli a nosaltres, ja hi era des de sempre. Ja m'imagino com devia ser la primera vegada que van aprèixer les rentadores per aquí... Felicitats pel relat!
Edgar

"Llegit amb plaer", Joan, també vol dir que m'encanten totes les explicacions que ens dónes durant el relat. Em fan recordar, d'una manera senzilla i amena, un temps passat que ja és història i arrel del present. Moltes gràcies per oferir-nos uns relats tan humans i tan ben escrits.

Una abraçada,

Pilar

"Llegit amb plaer", Joan, també vol dir que m'encanten totes les explicacions que ens dónes durant el relat. Em fan recordar, d'una manera senzilla i amena, un temps passat que ja és història i arrel del present. Moltes gràcies per oferir-nos uns relats tan humans i tan ben escrits.

Una abraçada,

Pilar

Ràdios o ordinadors, tant se val, és la fascinació que els joves senten per allò que és nou, modern. La joventut dels teus protagonistes transcorre en un moment d'efervescència tecnològica: rentadores, ràdios... Avui segurament haurien fet un curs de programadors informàtics o alguna cosa per l'estil.
Em penso, Joan, que jo també hauria fet costat al Norbert darrere el teló amb la tramoia.
Fins el proper mes!

Temps que marxen, però no marxen del tot. Sempre en guardarem una petita part, o potser molt gran qui sap, dins nostre. Molt bonic relat!

Un bon relat que reflexa molt be una epoca passada. M' encanta

Sembla impensable, però potser per la tradició de bones aigües i bons safareigs d'Horta, com els del carrer Aiguafreda, els protagonistes del relat arrossegaven lavadores pel barri. I quina moral, amb aquells desnivells! Potser en acabar, feien una costellada a can Travi. Sempre és un plaer llegir-te. Una abraçada, Joan.

Aleix

Amb ganes de seguir la història d'aquests joves que, sensatament, s'adonen del que tenien davant del nas i no ho apreciaven. Aix, marededéusenyor, hahaha!
Uns records de joventut bonics i graciosos (això de les "lavadores" i "lo" del curset per correspondència m'ha fet molta gràcia)
Fins la propera, Joan!

Quins temps aquells!!!
No tornaran mai més, però sempre els recordarem amb relats com el teu.
Salut!
FRANCESC