Cercador
Mèdiums (o Dislèxia)(Arc a la Ràdio - Cicle de la Vida - Febrer - Joventut)
Un relat de: deòmisesNo teníem massa preocupacions en aquella època. Érem joves i les obligacions, escadusseres. En Màrius era el bufó de tots i entre pregunta i pregunta, explicava uns acudits suadíssims. Tothom s'exclamava però també esperava una nova intervenció graciosa. Els menús d'aquelles trobades eren pura improvisació, però ho deixàvem en mans d'en Màrius, que tenia la mà trencada davant dels fogons. Des d'un rostit fins a un pastís, passant per la salsa per als calçots, que mai no ens en va dir ni un sol ingredient. I això que el burxàvem i el subornàvem fins a l'extenuació. Potser era un altre motiu, però els tiberis del febrer i del març, quan devoràvem ceballots a manta, eren els més concorreguts.
Com avui, la primera calçotada de l'any sense en Màrius. No hi haurà acudits, ja ho sabem, perquè commemorem el primer aniversari de la mort d'en Màrius. Seguim essent joves i mèdiums d'anar per casa, que les penes no són tantes... Potser així desvetllarem les hipòtesis de l'autoria d'aquells gargots dislèctic. I ens cagarem vius, els més sensibles sobretot, entre respostes sense solta ni volta. Amb la pèrdua d'en Màrius, no només ens manca un amic i un humorista nat, sinó aquell aspirant a xef que ens estalviaria les corregudes al lavabo des de la seva absència.
Comentaris
-
Aiii![Ofensiu]Materile | 23-02-2015 | Valoració: 10
Un bon relat, Deòmises! I un tema interessant, sobretot els que tenim una certa "joventut" allunyada de nosaltres.
També a mi m'has fet venir records de quan era jove.
La primera vegada que vaig assistir a una ssessió d'aquestes, una veïna que deia que ho feia seriosament, vaig agafar una por tan gran que quan vaig arribar a casa la meva mare m'ho va descobrir a la cara i em va donar un mastegot que no em van caldre "colorets" ni tornar-hi: la por encara va ser més gran.
Felic itats i una abraçada,
Materile
-
Interessant[Ofensiu]Edgar Cotes i Argelich | 20-02-2015
aquestes sessions d'espiritisme entre amics, ben farcides dels típics moments d'humor i burla de la mort de la joventut, que tenim encara ben lluny. Se'ls hi apareixerà el seu bon amic a la propera sessió d'espiritisme?
Edgar -
Ai! la gent jove...[Ofensiu]F. Arnau | 18-02-2015
Encara me'n recorde de sessions d'espiritisme d'aquelles de les que parles al teu relat, amb una llauna de "foie-gras" com a únic aliment. Així, qualsevol vèiem esperits, de la fam que passàvem....
Una forta abraçada, Lluís!
FRANCESC -
Sentit homenatge[Ofensiu]SenyorTu | 17-02-2015
Un registre sobri, molt encertat, i una estructura sòlida: en la primera part situes el lector, en la segona presentes en Màrius i finalment escrius allò que fa que el conjunt sigui un producte literari. Hi ha una frase que no he entès i qui sap si és important : “Potser així desvetllarem les hipòtesis de l'autoria d'aquells gargots dislèctic.”
-
molt maco[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 17-02-2015 | Valoració: 10
Qui de jove no ha fet alguna cosa aixi
-
teníem vint anys[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 17-02-2015 | Valoració: 10
Si noi, jo també feia sessions d'espiritisme en aquells temps, també fumàvem i bevíem (no gaire, la veritat), però sobretot no menjàvem com vosaltres. Ens mancava un Marius. Naltros feiem pa amb tomàquet i para de comptar. Després, anàvem a alguna font i allà s'acabava la nit, cadascú com podia. M'ha agradat molt aquest relat, aquests records i tornar enrere amb un somriure. Una abraçada.
Aleix
Valoració mitja: 10
l´Autor
373 Relats
1011 Comentaris
307090 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978