Foto de perfil de Cugat Vil·lajoana Robert

Cugat Vil·lajoana Robert

Barcelona,

43 Relats, 53 Comentaris
51480 Lectures
Valoració de l'autor: 8.53

Biografia:
Vaig nèixer un dia qualsevol alhora que unes d'altres cent personetes també ho feien en diferents parts del planeta. Per damunt de tot, el dia més important de la meva vida fou vora de nou mesos abans de que jo nasqués. Aquell dia els meus pares, embriagats d'amor i de primavera encetaren una cursa per la vida que encara ara resta plena de força. Increïble, no és cert? Ben viu i cuetejant (sí, sí, és clar, ara sóc jo el qui cueteja).

Aquí hi trobareu les meves obres literàries. No sóc cap Monzó ni cap Vila-matas, però m'agrada passar-m'ho bé mentres escric. I també m'agrada ensenyar les coses que he fet!

Voldria afegir el següent per als qui llegeixin els meus textos: moltes mercès per la vostra atenció.

A passar-ho bé família de lectors i escriptors.

Últims relats de Cugat Vil·lajoana Robert

  • S'ha acabat el bròquil

    Cugat Vil·lajoana Robert - 01-06-2007 - 1312 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Relativitis aguda o bé... relatofília? més

  • La psicologia de les mones [XV] - Interludi a trenc d'alba

    Cugat Vil·lajoana Robert - 24-04-2005 - 2065 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    Una veu insospitada, tot just caiguda del cel, ha irromput en la nostra "Psicologia de les mones". El xoc entre el seu desig i son vaticini esquerdaràn els fonaments de seu sentir ―potser també els teus. Atreveix-te a tremolar amb el relat de l'any ;·p més

  • Cant de l'etern amant histriònic

    Cugat Vil·lajoana Robert - 30-03-2005 - 1865 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Exercici d'incessant fluència lingüística dels pensaments. Un cop més enamorat i novament abstret amb el discurs histriònic de l'amant... de l'etern amant entaforat amb els seus pensaments! més

  • Postal desde l'espai

    Cugat Vil·lajoana Robert - 25-11-2004 - 2452 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Ve-t'ho aquí perquè carai detesto la ciència-ficció! sí, són els llibres de cavalleries de la nostra civilització! En la versió literària, almenys. I pel que fa al seu braç científic: investigant la vida extraterrestre i planejant l'éxode cap a una lluna de Júpiter el dia que ja no s'hi pugui a viure en aquest planeta. BA-JA-NA-DES! Ho dic per un motiu ben simple; encarrilem el nostre coneixement vers a necessitats que no poden demorar més, i que necessiten de la nostra acció immediata; gastem energies en el present. I després si un cas ja ens dedicarem a planejar el futur de les pròximes cent o mil generacions. Però pas a pas. En altres paraules: menys clionització i menys negoci amb la vacuna contra la SIDA. Siguem coherents. més

  • Em moro de ganes

    Cugat Vil·lajoana Robert - 25-11-2004 - 2355 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    És el desig que vol amor. O bé és l'amor a qui li dec tal desig?. De l'amor i del desig: més

  • La il·lusió del teu espectre

    Cugat Vil·lajoana Robert - 24-11-2004 - 1900 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Il·lusions, visions, deliris i alienacions urbanes. El laberint de les fantasies i les obsessions entre les arestes de formigó i el terra humit d'aigua podrida. En un fragment de "Poeta en Nueva York" de'n Lorca ("Vuelta de paseo") hi he trobat això que m'ha dit prou sobre el que al final ha quedat escrit aquí a relats.com: "Asesinado por el cielo. Entre las formas que van hacia la sierpe (...) dejaré crecer mis cabellos. Con el árbol de muñones que no canta y el niño con el blanco rostro de huevo. Con todo lo que tiene cansancio sordomudo y mariposa ahogada en el tintero." més

  • D'allò que mai no vas saber

    Cugat Vil·lajoana Robert - 23-11-2004 - 1380 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    A la manera cortazariana es llegia tal com i així: "Toco tu boca, con un dedo toco el borde de tu boca, voy dibujándola como si saliera de mi mano, como si por primera vez tu boca se entreabiera, y me basta cerrar los ojos para deshacerlo todo y recomenzar, hago nacer cada vez la boca que deseo..." No sabria com dir-ho, però suposo que al cap i a la fi, sempre deu ser tal com així. més

  • Pràctica sense més: sense altres motius

    Cugat Vil·lajoana Robert - 19-11-2004 - 1608 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Quan n'estàs fart de les paraules i ja no hi confies. Quan t'ennutgen les idees i ja no les convines. Quan no hi tens res més a dir, res més a pensar... quan només vols palpitar damunt les coses. És aleshores quan només et resta el batec i la seguretat en el viure. Aleshores cal posar en pràctica aquestes certeses. Elles en són l'unica veritat! com tu i com jo que som aquí on només ens queda viure i on només ens queda estimar. Shhh! silenci! hi ha una escena d'amor... deixem que en parlin els cossos. No és palpitant? "Paradoxalment expressat per paraules i mostrat per mitjà d'epigrames: menys mal de l'eina poètica" AMOR i AMORS per tots i per totes. més

  • Necròpolis ciutat comtal

    Cugat Vil·lajoana Robert - 19-10-2004 - 1869 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Visc a la ciutat des de tot just fa un mes. M'hi moriré? Qui vol viure a l'infern? Podria haver-lo intitulat com a "Visc a la ciutat", però donada la negritud del sostre urbà que fa de cel l'he anomenat "Necròpolis". Tot i així, primer de tot vaig pensar en dir-lo "Ciutat forana", però em va semblar prou lleu, i la ciutat és quelcom més greu. Vull viure, en fi. I qui no? més

  • El fitness no té swing

    Cugat Vil·lajoana Robert - 14-10-2004 - 1889 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Coneixeu algún centre de Fitness a la vostra vila o barriada? Molt probablement sí que en coneixeu un. Molt bé, però coneixeu algún centre de Fitness que sigui municipal? Probablement no, a no ser que sigueu de St. Cugat del Vallès, el municipi més flagrantment burgés de tot Catalunya. El Centre de Fitness Municipal que hi han construït és reluxós! És clar que sí! És apropiadíssim per ser fotografiat i poder adornar així un catàleg del mercat immobiliari. St Cugat: PRODUCTE d'ALTA QUALITAT (A cas la resta de municipis són de baixa categoria? Sempre hem acostumat a pensar que ens fan viure en una illa mancada de realitat). St. Cugat, el municipi que més creix de tot Catalunya (30mil hab. el 1990; 80mil hab. el 2005 i 100mil el 2010). Fins a on anem? El cas del Fitness Club és un fet merament anecdòtic. Encara i tot, serveix molt bé per il·lustrar la realitat de l'únic municipi governat per les dretes a l'àrea metropolitana barcelonina: Molts ciutadans (els que hi fem vida) encara busq més

  • De nom Clau; Penis Capniün Clau

    Cugat Vil·lajoana Robert - 14-10-2004 - 1553 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Un penis que vaig tenir i que no el volia. No el volia per res. D'aleshores ençà ha plogut molt. més

  • El cafè

    Cugat Vil·lajoana Robert - 27-09-2004 - 1295 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Qui no en veu de cafè sinó jo? més

  • Tot just ara que desaparèixes és quan naixes

    Cugat Vil·lajoana Robert - 27-09-2004 - 1423 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    ... més

  • Rosa d'abril

    Cugat Vil·lajoana Robert - 27-09-2004 - 1658 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    ... més

  • Bosc encoratjador

    Cugat Vil·lajoana Robert - 27-09-2004 - 1432 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    ... més

Últims comentaris de l'autor

  • La delícia del tast, de la sublim degustació de les andròmines quan queden arrepleguades enllà del marge. Enllà, lluny de la centralitat i de l'urgència, on els límits diàfans de l'espai queden absorbits per un sense sentit que de nosaltres en fa... senyores i senyors: una andròmina!

    Gràcies Helena, s'agapao polí!

  • Eternament enamorada, xò's un gust. Digue'ns-ho ben alt, proclama-ho als quatre vents: Amarem-nos d'amor des del primer parpelleig al dematí, tot just en llevar-nos, fins l'aclucament últim a la nit, tot just en allitar-nos! 25h diàries d'amor sí!

    Tanca els ulls!

  • Quina meravella mossa (sóc en record!), tens força destressa. Qui no voldria ésser estimada així. Au va, per què no me n'escrius una? Demà de matinada, a trenc d'alba. Bé, si per uns casualitat t'inspirés quelcom.

    Per curiositat, sabries dir-me quines lectures, quines poesies o quins autors t'haurien preparat-suggerit-nodrit fins a escriure una poesia tal com així?

  • Cugat Vil·lajoana Robert | 04-05-2005 | Valoració: 9

    Pivotatomic, la lectura de la teva Psicologia de les Mones ha estat una experiència grata i satisfactòria. Hem trobat el nostre "prota" en un petit idil·li que s'ha resolt segons la seva naturalesa sanguinària. Molt encertat.

    Sorprenentment, aquest episodi m'ha transportat fins als millors moments de l'esbudellador de Boston de'n Montalbán i la seva adoració per l'Alma i les seves sines. És realment un relat encisador i inquietant. Haig de dir que jo, com a lector de les mones, desitjava veure el nostre "prota" commogut per una força superior que li aclaparés els sentits. I val a dir, que malgrat el perill de caure subjugat a aquesta situació se n'ha sortit increïblement. No només això, sinó que a més n'ha tret profit! Després de la meva aportació més aviat ambigua, el relat guanya llum i molta força.

  • Cugat Vil·lajoana Robert | 26-04-2005 | Valoració: 7

    Carai amb ta germana! quina et tenia preparada.

    Val a dir que la Mercedes del relat té molt de geni. I la Mercedes que el signa té una voluntat alliçonadora: està prou bé això de valorar les coses que ens toca tenir, començant pel que ens toca veure per la finestra. Força esperançador.

    Benvinguda al món d'una finestra relataire

  • Cugat Vil·lajoana Robert | 26-04-2005 | Valoració: 8

    L'harmonia no està feta a consciència: brolla de l'amor.

    Increïble, no és cert? M'ha agradat molt. M'ha agradat aquest Tot que dius; és força important concebre el que ens envolta com a una suma d'individus. Jo crec que sentir-se així repercuteix en la vida col·lectiva i ajuda als demés -i amb un sol somriure!-.

  • Cugat Vil·lajoana Robert | 26-04-2005 | Valoració: 9

    un nou

  • Moher, vas escriure un relat meravellós. Al damunt de tot la història està narrada amb molt d'encert; i la plasmació de la idea de Moira hi apareix ben reflectida. Escrius amb molt d'ordre i molta transparència. Escriu més!! Bé, jo per la meva part seguiré llegint-te.

    Per cert, buscaré un text sobre la Moira que un cop vaig escriure.

  • Cugat Vil·lajoana Robert | 24-04-2005 | Valoració: 6

    Estic d'acord amb la teva puntuació...

    hi falta un xic més de reflexió. Bé, parlo segons el meu humild parer.

  • Cugat Vil·lajoana Robert | 24-04-2005 | Valoració: 7

    Te'n surts prou bé... tens força fusta d'escriptor. No cal que t'escarrassis en puntuar-te. Escarrassa't en escriure més.

    Tinc ganes de llegir-te. M'agrada el teu ingeni i la teva visió de les coses. Escriu en algún altre lloc?

  • Cugat Vil·lajoana Robert | 24-04-2005 | Valoració: 8

    Tot un monument a la recerca de la pau en l'arremolinada ciutat on ens toqui sobreviure. Ja és prou difícil sobreviure com per abstraure's i observar la realitat que ens toca viure: ciutat en guerra.


    Pots rellegir-ho a Necròpolis ciutat Comtal, una poesia meva.

    Encantat de trobar-te, t'afegeixo a preferits!

  • Ara que tot just descobreixo aquest relat dedicat a mi i a la meva filiació flilològica, no sé d'on provenen ni aquest desgavell, ni aquesta Aïna, ni menys encara les seves sines.

    me trobe perdut... espere que no fos veritablement desconsiderat amb ningú!

    qui sou?
    rnbonet, la barca s'us emporta cap als Alfacs?
    mira que fa temps que vareu penjar el relat i jo no l'havia vist fins ara... /Quèsaxòcatumdius?/

  • Cugat Vil·lajoana Robert | 13-12-2004 | Valoració: 10

    a cau d'orella però amb força; amb la força dels joves poetes que broten a cau d'orella

  • moltes gràcies per ser aquí entre nosaltres. Vull dir que és magnífic descobrir recons on s'amaguen ànimes literàries.

  • Cugat Vil·lajoana Robert | 06-12-2004 | Valoració: 8

    Les paraules justes per explicar el que se sent davant d'una absència. Tant de bo no s'absenti més i en resti molt més que son record. Que en resti la seva força.



    Ah! i benvingut a l'arena benaflec!

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: