La psicologia de les mones [XV] - Interludi a trenc d'alba

Abans de llegir aquest relat, és convenient haver llegit els capítols anteriors:

Biel Martí (14-10-2004) (I)
Manuel de Lino (24-10-2004) (II)
Tiamat (28-10-2004) (III)
perdix (06-11-2004) (IV)
Follet groc (Cesk) (10-11-2004) (V)
Sergi Yague Garcia (15-11-2004) (VI)
FRAN's (08-12-2004) (VII)
Alícia Gili Abad (21-12-2004) (VIII)
Vicenç Ambrós i Besa (27-12-2004) (IX)
shuhua (29-12-2004) (X)
mar (14-01-2005) (XI)
Ilargi betea (25-02-2005) (XII)
Moher (12-03-2005) (XIII)
NinniN (07-04-2005) (XIV)


..................

La Psicologia de les Mones (XV)




Escric aquí i ara, al damunt de tota aquesta magna obra que he transcrit al darrere, i hi escriuré fins al final, fins que la meva veu hi quedarà registrada. I hi deixaré constància de la meva paraula fins aleshores: fins quan la meva mort serà arribada. Aquesta, la meva veu, és si fa no fa el testimoni d'un declini; tal vegada el meu declini: la meva mort. Però tal vegada aquesta serà també la mort que, al capdavall, serveixi de indici per senyalar, sota aquest crepuscle matutí, que una nou dia està a punt de néixer.

Amic lector: un cop arribats a les envistes de la fi del relat, poc importa ara la meva identitat. Resultaria més adient que la veu d'aquesta entrega fos escoltada com la simple acotació d'un cor. Ara bé, com l'acotació d'un cor enutjat per la imminent fatalitat que aterrirà els fills i les filles de "La psicologia de les mones". Oh estimat lector, jo també en sé ben poc de tu, però quina fatalitat hi ha entre tu i jo que ens empaita? La reconeixes? Quin és el designi d'aquesta nostra psicologia de les mones? Tant és ara aquesta estranyesa vers la nostra carn que ens ha injectat la lectura d'aquest relat, tant és! Oh desgràcia! ara que ja s'ensuma el judici final del nostre protagonista ―el nostre guia i líder ensopit ara dintre la seva llarga i desapassionada nit―. Ara que ja s'ensuma el final, doncs, quin preu té aleshores aquesta debilitat que ens embruixa la voluntat amb un deliri vanitós adreçat a empaitar la carn humana? Quin preu té doncs, sinó el sofriment del nostre amo i guia? Escolta doncs apreciat lector de La psicologia, perquè del que pugui passar d'ara en endavant en depèn la integritat de les nostres vides. I el més terrible encara, de nou apreciat lector de Les mones, escolta bé perquè de la fortuna nostra en dependrà ni més ni menys que la sort dels nostres fills i de les nostres filles. Ells i elles, que seran nascuts en un demà posterior a "La psicologia de les mones", necessiten de la nostra capacitat de determinació ara. No s'hi val badar.

El nostre guia és a punt de culminar la seva obra. I la seva culminació no significarà altre cosa que l'exemplificació d'un missatge sencer dirigit a dignificar la nostra condició humana. Malgrat tot, només l'ús de la nostra voluntat amb integritat i fermesa farà que quedem inscrits en el regne dels escollits. Escolteu bé doncs, i no deixeu que l'engany us mantingui entabanats davant la contemplació de l'obra per la resta dels vostres dies, per la resta dels dies dels nostres fills. Perquè de ser així, de donar-se el cas que aquesta obra fos mal interpretada, la fatalitat cauria entre nosaltres igual com va mostrar-se la mona de pelfa davant dels ulls del nostre dissortat guia.

La carn. Aquesta carn. La nostra carn, és tota igual. Però no ha de ser tota igual. Tal i com dèiem, la carn no és dèbil amic lector. La debilitat no és altra cosa que confiar a aquesta carn la nostra imperfecció humana. I val a dir que el nostre guia i líder s'ha escarrassat en dir-nos-ho així en cada paraula i en cada gesta que ens ha dedicat. S'hi ha escarrassat de debò. No subestimis, doncs, la seva paraula ni el seu exemple. Més val que no malversis el seu missatge, perquè en cada paraula hi ha impregnada la sang del seu esforç; i les seves no foren mai accions dignes del caprici ni de la gratuïtat d'un ésser bord.

No obstant, malgrat s'hagi mostrat esforçat una vegada i altra, la mancança d'amor ha encallit el cor del nostre amic preferent i li ha empobrit l'ànima. La mala fortuna ha fet que, enrocat en el seu cor, no hagués estat capaç d'explicar-se perquè el rebia amb els braços oberts ―jo, tan irresistible i tan dolça en la meva jovenesa; jo que amb el meu amor he vingut a atorgar-li la salvació―. No és cert que l'amor, la força que ha engendrat totes les coses, és també la força que pot fer possible els millors desitjos? Se'n sortirà o no se'n sortirà doncs, el nostre amic preferent tot just ara que s'albira l'acabament d'aquesta obra i la fi dels meus mots? Per més que ho desitgi una vegada i una altra, no puc deixar d'ensumar-me la fatalitat. Tot i així, malgrat i els embats no podem deixar que el desànim caigui entre nosaltres. Hem de ser forts. Jo me'n vaig però no us abandono. Perquè em quedaré sempre més amb Tu. I t'esperaré allà on Tu vagis. Aquí ja només ens quedarà "La psicologia de les Mones": la Teva obra. Això sí! sempre i que els lectors d'aquesta obra Teva s'hagin donat per al·ludits i emprenguin aleshores tots els seus esforços de cara a llegir-la amb coratge. Oh fortuna! És tan greu l'enuig i l'estranyesa dins del meu cor que se m'escolen les forces només de veure el que ja ningú vol veure: La psicologia de les mones és aquí i ara! La psicologia de les mones és ara a les teves mans amic Lector! Malgrat tot, sàpigues que passi el que passi la paraula es mesurarà dins del teu cor i la decisió es prendrà segons la força amb la que fermis el teu puny. Estigues a l'aguait doncs, perquè un nova llum pot il·luminar aquest nou dia. Però tingues en compte que sempre hi haurà una ànima preferent que en restarà al darr...