Cercador
Andròmines
Un relat de: Helena Minuesa Sánchez- Compartir:
Andròmines
Al traster
parlem de nosaltres
com dos mobles vells
abandonats
decaiguts
estripats en la fusta.
Dos peces de marbre fred
en el el jaç de la lluna.
I al mirall:
uns llavis vermells
un ull despert
del mal
que mai s´acluca.
Parlem d´andròmines,
com si fóssim pell
-pell sense cos-
sense olor de pell
amb l'aroma del temps
que ens ha guanyat.
Al traster
parlem de nosaltres
amb la boca plena
de silenci
Comentaris
-
Guaita quin "trasto" estàs fet[Ofensiu]Cugat Vil·lajoana Robert | 25-05-2007
La delícia del tast, de la sublim degustació de les andròmines quan queden arrepleguades enllà del marge. Enllà, lluny de la centralitat i de l'urgència, on els límits diàfans de l'espai queden absorbits per un sense sentit que de nosaltres en fa... senyores i senyors: una andròmina!
Gràcies Helena, s'agapao polí! -
Un poema pler de records...[Ofensiu]Frida/Núria | 16-04-2007 | Valoració: 9
Avui t'he llegit per primer cop i m'ha agradat la teva manera planera d'expressar-te. Et segueixo llegint
l´Autor
9 Relats
17 Comentaris
10634 Lectures
Valoració de l'autor: 9.71
Biografia:
Vaig néixer a Sant Cugat,a ra fa vint-i-cinc anys, filla de pare andalús i de mare catalana. Sóc llicenciada en Humanitats i professora de català per a persones nouvingudes a l´Ateneu de la meva ciutat. Realitzar aquesta tasca educativa m´emociona més que qualsevol altra cosa...La poesia és en els ulls de cadascun dels meus alumnes, i de cadascuna de les persones que estimo i que insipra el meu ser i estar quotidià. Només entenc l´escriptura com a fòrmula per endinsar-me en els altres, de penetrar en la seva individualitat, i així construir-me més complerta i sincera amb el món que m´acull i em bressola.