També em dic Proust

Un relat de: Josep Pastells

L'Anna era el triomf de l'amor sobre la mort. Sembla que encara la vegi: una nina de rínxols castanys asseguda al piano, amb ulls líquids i brillants i somriure amorós. Era maca, delicada, lluminosa com un somni. Ja fa molt que la vaig perdre, ja fa massa que he comprovat que no hi ha res tan amargant com la seva absència. O quasi res. Aniré al gra. Em dic Proust, Marcel Proust, i, sí, sóc descendent directe del famós escriptor, del geni, segons diuen els entesos. Jo no aspirava a tant. N'hauria fet prou amb ser un referent inexcusable de la narrativa europea del segle XX o, millor dit, del XXI. No pretenia oferir cap temàtica nova; si de cas un punt de vista peculiar, una aproximació un pèl diferent a les relacions entre memòria i escriptura, una obra que es caracteritzés pel tractament clàssic (d'acord: magistral) de la circularitat del temps poètic i que s'endinsés sense manies en els atzars de la percepció. Només volia ser un digne successor de Proust, però no conec a ningú que rellegeixi els meus escrits. Només he publicat tres novel.les. N'hauré venut sis-cents exemplars. En total. De les crítiques prefereixo no parlar-ne. Què us pensàveu, que furgaria en les misèries? De cap manera! Seré molt directe: jo també em dic Proust, però he estat incapaç de copsar els mecanismes secrets de la seva escriptura. Si no sonés exagerat, diria que ni tan sols he après a col.locar les comes. He fet malbé la meva vida intentant ser un nou Proust. No he agradat. Tothom m'oblidarà. Com l'Anna, el meu únic amor, la causa real (ho anunciaré d'una vegada) del meu imminent suïcidi.

Marcel Proust (l'altre)

Comentaris

  • On pares?[Ofensiu]
    Cugat Vil·lajoana Robert | 24-04-2005 | Valoració: 7

    Te'n surts prou bé... tens força fusta d'escriptor. No cal que t'escarrassis en puntuar-te. Escarrassa't en escriure més.

    Tinc ganes de llegir-te. M'agrada el teu ingeni i la teva visió de les coses. Escriu en algún altre lloc?

  • Falta alguna cosa, no?[Ofensiu]
    SoniaG | 27-07-2004 | Valoració: 7

    Què intentes? Comprovar si hi ha gent que et llegeixi fins i tot a RC? Doncs ja veus que, efectivament, algunes persones ja t'han llegit i no els ha passat per alt que et puntuessis en dos relats; amb un 9 en aquest... Molt bé, Josep... Tu ja saps que 'També em dic Proust' no es mereix un 9. A qui vols provocar? Amb tot, reconec que m'ha agradat i, ara seriosament, esforça't-hi una mica més. Tots (i totes) t'ho agraïrem.

  • vinga vinga, a ficar-hi cullerada![Ofensiu]
    Tiamat | 23-07-2004

    Tiamat va nèixer un dia indefinit d'un any igual d'indefinit, però que s'assembla força al 19 d'octubre de 1985. Durant molts anys no va fer gaire res de bo, jugar amb els clics i fer sorreta al pati de l'escola, fins que finalment, després de molts d'esforços, va aconseguir classificar-se guanyadora en la marató popular del seu poble, en ser la única participant de la seva categoria, però això no s'esmenta en la seva biografia. Més tard, relacionat ja amb la literatura, que és el que ens interessa, va guanyar un parell de vegades el concurs literari també del seu poble, sense massa mèrit, ja que el poble en qüestió no és gros. Un dia que va venir en Miquel Martí i Pol al poble, una amiga de la Tiamat va estirar-la de la mà i va sortir per davant les càmeres de TV3. No va tornar a sortir per televisió fins que, poc abans d'obtenir el títol de Batxillerat Internacional, va participar en l'homenatge a Mercè Rodoreda, ja que un dels seus millors amics (de la Tiamat, no de la Rodoreda), vivia a la casa d'aquesta (de la Rodoreda, no de la Tiamat), i li feia il·lusió que hi anés.
    També cal esmentar el mes passat treballant a Ona Catalana, on, dins l'emissora, la seva veu es va sentir múltiples vegades, darrere frases tan importants per la història de la radio, com: "pep, és la carme de banyoles, et passo la trucada?" o "qui té la clau de la màquina de les cocacoles?"
    En aquest últim any, ha guanyat el primer premi en un concurs que feia la revista humorística el Jueves, i així es va estalviar de comprar-se tres llibres prou bons.
    Una altra gesta a destacar és que ja té la teòrica del carnet de conduir, i eh! sense fer cap error.
    Recentment (en concret, avui mateix), la seva fotografia ha sortit al Diari de Girona degut a la seva participació a les excavacions arqueològiques que es fan a la cova de l'Arbreda, a Serinyà. Vaja, es veia una mica el seu braç, que es reconeixia per la goma de cabell de color blau que sempre duu.
    I fins aquí, aquesta ha estat la vida de la Tiamat, plena d'èxits i benediccions.

  • No valorat[Ofensiu]

    Osti tu, un professional a RC!

    Això d'escriure aquí, deu ser com per a un llibreter haver de vendre la Farola pels semàfors, no?

    Vinga, oblida els teus amics famosos i vine a la trobada del 31. Hi haurà premi per a tothom!

  • posats a fer[Ofensiu]
    pèrdix | 23-07-2004

    et podries haver posat un 10, no? quina modestia...

  • Una bonica historia d'amor[Ofensiu]
    Carolmassachs | 23-07-2004 | Valoració: 8

    Malauradament, amb prou feines només arribem a intuir la història d'un amor que, a pesar de tot, m'ha fet experimentar un calfred.

  • Caldria desenvoluparlo[Ofensiu]
    Jasper | 23-07-2004 | Valoració: 7

    Crec, Josep, que no ets massa modest. Al meu entendre, hauries de desenvolupar el relat, que podria donar fins i tot per una novel.leta.

  • Bo però trist[Ofensiu]
    Josep Pastells | 23-07-2004 | Valoració: 9

    Un conte prou ben resolt sobre dos dels principals motius d'infelicitat.

Valoració mitja: 7.25

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Josep Pastells

9 Relats

27 Comentaris

12375 Lectures

Valoració de l'autor: 7.81

Biografia:
Visc a Getafe i de tant en tant penjo textos per Internet, que ve a ser com posar-los cargolats dins d'una ampolla i llançar-los (que no llençar-los) al mar, a veure si algú se'n llegeix algun.