Detall intervenció

Quin estranger? Meursault, Meursault!

Intervenció de: Cugat Vil·lajoana Robert | 06-05-2005


Doncs que fan més servei que un monarca. Cal aixecar una escola, ergo cal mà d'obra, ergo cal regularitzar persones que sigui pel que sigui han arribat fins al nostre país. Que resulta que són persones que no tenen prou sensibilització per la nostra llengua: n'hi ha d'argelins que no n'han volgut tenir ni amb el francés! És prou desconsolador pel futur de la nostra llengua, però no serà ni la primera ni l'última en desaparéixer. Cal regular les persones que ho demanin amb relació amb les persones que ens calen.

I tu què en penses Ferran?


Respostes

  • RE: Que en penseu del tema de la regularització dels ESTRANGERS!
    Sàtira (l'autèntica) | 06/05/2005 a les 17:04

    Em sembla bé. Tot i que el pretès per la classe política tingui altres objectius.
    • Quin estranger? Meursault, Meursault!
      Cugat Vil·lajoana Robert | 06/05/2005 a les 18:46

      Doncs que fan més servei que un monarca. Cal aixecar una escola, ergo cal mà d'obra, ergo cal regularitzar persones que sigui pel que sigui han arribat fins al nostre país. Que resulta que són persones que no tenen prou sensibilització per la nostra llengua: n'hi ha d'argelins que no n'han volgut tenir ni amb el francés! És prou desconsolador pel futur de la nostra llengua, però no serà ni la primera ni l'última en desaparéixer. Cal regular les persones que ho demanin amb relació amb les persones que ens calen.

      I tu què en penses Ferran?
      • RE: Quin estranger? Meursault, Meursault!
        Ferran de Montagut | 06/05/2005 a les 18:59

        Dons jo penso que com que he sigut el que ha tirat l'ham, sou vosaltres els que heu de contestar sobre aquest tema.
      • RE: Quin estranger? Meursault, Meursault!
        Alícia Gataxica | 06/05/2005 a les 19:59

        Jo visc en un poble, l'Hospi on el 90% de la gent es forànea... un 30% extranger, la resta espanyols, gallecs, murcians, andalusos... i mira per on, no tinc cap problema en dirigir-me en català, als wolof, als berbers, als colombians, als albanesos, als croats, als vietnamites... que no sols no em demanen que parli castellà, si no que l'entenen i el parlen sense gaires vergonyes... i tots els nanos de l'edad de la meva filla el parlen i l'escriuen millor que la majoria de nosaltres.

        I en canvi quan trobo a un español i li parlo en català automàticament em mira amb cara d'incomprensió i malgrat que porta 20 o 30 anys vivint aquí, mentre que els altres potser dos o tres anys... doncs em demana que li parli en castellà.

        No exagerem i treguem les coses de context si us plau... que la regularització te a veure amb persones... algunes de les quals nouvingudes han après la nostra llengua i fins i tot participen en aquesta pàgina.


        • Què és un estranger?
          Biel Martí | 06/05/2005 a les 20:53

          La paraula estranger equival a forani, a extrany... Tenint en compte que tots procedim exactament del mateix lloc, anant generacions i generacions i generacions enrera, la nostra diferència es basa en haver nascut, per xiripa pura i dura, en un lloc o altre. Per tant, ara, considerem estranger tot aquell que viu més enllà d'unes línies marcades al terra amb filats i amb soldats controlant-les.

          Que una persona hagi de "regularitzar" la seva situació per poder viure, em sembla absolutament lamentable. Que ens posem barreres per la llengua, per la pàtria, per la religió, ja no és lamentable, és paupèrrim. La dingnitat d'una persona no pot ser valorada per un treball, per una nació (concepte totalment artificial, per altra banda) o per uns papers.

          Bé, després d'aquesta xerrameca, que alguns consideraran, amb raó o sense, pura demagogia, diré que la regularització dels paper està mal feta, encara que més val això que res. Potser no ho sembla, però aquí darrera hi ha, a part d'un descontrol considerable, una manipulació empresarial brutal.

          Algú deia més amunt que es necessita mà d'obra, cert. Sense persones d'altres indrets que vulguin fer les feines que nosaltres refusem per no estar "a la nostra categoria", qui tirarà endavant les coses? Almenys ara, ens treuran en alguns aspectes les castanyes del foc de forma legal... Per últim (colló, com m'enrotllo, segur que ben pocs heu arribat fins aquí), diré que les diferències o conflictes culturals els posem (entre tots, els de més enllà de la frontera i els de dins) per un sentiment imposat històricament pels que ostenten el poder.

          Ala, si algú ha aconseguit llegir-ho tot, li donaré un gallifante.

          Biel Martí.
          • RE: Què és un estranger?
            qwark | 06/05/2005 a les 21:24

            Després del que ha dit el Biel... demano el gallifante!

            Subscric el teu discurs idealista, basat en el seny i en la raó (en el que hauria de ser). Desgraciadament, el món sembla allunyat d'aquests valors i encara funcionem (potser cada cop més) amb sectes (o religions), tribus (o nacionalismes) i el gilipollisme en general. M'en faig creus cada cop que veig a homes blancs, heterosexuals, nascuts en el país on viuen, haver de defensar ideals d'igualtat com els teus (que jo també comparteixo) davant de negres homòfobs, gays masclistes, dones racistes i altres espècies d'intolerants (com ara els inmigrants racistes). Perquè jo tenia l'esperança que un dia no molt llunyà els blancs judeocristians capitalistes ens extingiriem i tornaria el seny a la Terra. Però crec que està demostrat que les altres races que corren pel planeta tenen (o en el millor dels casos adquiriran) els mateixos vicis.

            M'he enrotllat més que tu, Biel, i a més dient bajanades (que té més mèrit!)

            PD (per al Ferran): Per què tots els teus relats, comentaris i etc acaben amb signe d'exclamació? !!!!
            • qwark:
              Thalassa | 06/05/2005 a les 22:32

              ejem... tribus (o nacionalismes)? doncs... per la part que em toca, perquè soc nacionalista, merci... Només dir que els nacionalismes existeixen des que ho fa l'home i que les espècies animals (considerades no racionals) marquen el territori, també, a la seva manera.

              És innat sentir-se d'un espai concret i destriable. A mi, quan algú "d'aquí" em pregunta d'on soc, responc de Sants, tot i que no hi visc, hi he viscut i m'hi sento. En canvi si algú de "fora" m'ho pregunta, responc Països Catalans. I no crec que per això sigui menys respectuosa, ni que formi part d'una tribu. Les poblacions nòmades ho fan per una necessitat que ha desenvolupat en cultura.

              Procuro respectar i que em respectin. I sí, sóc intolerant, davant de la intolerància. No crec que això sigui dolent...

              Bff... com m'enrotllo quan em toquen la fibra... Sóc un desastre! (i fàcil de "picar")

              Thalassa


              • Thalassa
                qwark | 07/05/2005 a les 00:06

                Sento haver ferit la teva sensibilitat nacionalista (disculpa que faig extensible a qui s'hagi pogut sentir ferit per l'equiparació religió-secta). De fet el mot tribu, per a mí no té connotacions negatives (i si et fixes en el teu primer paràgraf, gairebé arribes a dir que els nacionalismes abans eren tribus, o provenen d'aquestes). Per a mí els conceptes que sonen prehistòrics, mereixen més respecte que els seus successors, equivalents o subproductes d'aquesta era de la globalització (globalització de les coses dolentes, no pas de les bones).

                Per a mí, hi ha coses més importants en una persona que la seva procedència, la seva llengua nativa o el color de la seva pell. I voldria viure en un món en el qual pogués viatjar sense entrebancs i sentir-me com a casa a Nova York, El Caire o Honolulu. Però, com li deia al Biel, diria que no estem preparats.
          • RE: Què és un estranger?
            Thalassa | 06/05/2005 a les 21:28

            Molt bé, vull un gallifante! Sí, has fet demagògia, però de vegades també va bé, no? Sóc estrangera si tinc sang andalusa? ejem... al meu parer, tota persona que entri al territori que jo considero com a "meu", al lloc d'on em sento, amb respecte, ganes de formar-hi part etc, etc, etc... (i no em refereixo a temes religiosos, sino a formar-hi part com a ciutadà) benvingut sigui! El mal és que aquesta gent, no marxa de casa seva per plaer...

            A més, qui coi ens pagarà la jubilació, si no venen ells? nosaltres no procreem prou... (és conya eh, humor d'aquest de...)

            Ara, llançó jo l'am, que en penses tu, Ferran? I els altres? no s'hi val no dir-ho, home, que tots estem deixant aquí tota la xerrada i tu has començat el joc... i als altres també us toca, eh!
            • RE: RE: Què és un estranger?
              Xellos | 06/05/2005 a les 22:57

              Bé, si us serveix el punt de vista d'un extranger ( extremeny o sigui de l'altre extrem....) per a mi estranger és tot aquell que es sent fora de lloc en qualsevol indret, ja sigui dintre o fora del que marca el mapa polític( que en el fons tot això és política i res més) Jo personalment penso que si no tinguéssim tant en compte a "d'on ets" els polítics dirien menys estupideses al cap de l'any..
              • RE: RE: RE: Què és un estranger? Un estranger també ho es un EXTRATERRESTRE!
                Ferran de Montagut | 07/05/2005 a les 18:01

                Jua jua jua ho no?
          • esclar que existeixen els estrangers... '¬¬
            Gerard Germain Gonzàlez | 06/05/2005 a les 23:09

            Doncs discrepo en tot això, perquè el fet més propi de l'home és el de formar societats per a viure de forma comuna. Com va dir Aristòtil: l'home és un animal polític.

            Aquestes societats humanes s'anomenen pobles, que s'uneixen amb uns vincles comuns (llengua, lleis, comportaments socials, vincles culturals, etc). Aquests pobles creen, a partir d'una mateixa base comuna (la humanitat) una diversitat que ens fa ser diferents, per la qual cosa el món és una suma de cultures, cosa que fa que la nostra espècie sigui molt més enriquidora.

            Jo sóc català perquè tinc uns vincles amb els catalans que no tinc amb els japonesos, els xinesos, els italians, els escocesos, els canadencs, els bascos, etc. Si vaig a viure al país basc seré un estranger. Això no és ni bo ni dolent, és una realitat. Una realitat a la qual no cal tenir fòbia, però s'ha d'afrontar com una realitat.

            Perquè existeix el concepte d'estranger, existeix el concepte d'acollida, allò que fa que el nouvingut pugui aprendre la llengua, les costums, les lleis del lloc on va (sense haver d'esborrar les seves pròpies). Per això si vaig al País Basc hauré d'aprendre èuscar, i seré un immigrant amb la voluntat d'integrar-me, i buscaré que la gent d'allí m'ajudi a integrar-me.

            Per això cal atendre els estrangers, perquè quan arriben no coneixen la realitat catalana (la llengua, etc.), i és important que entre tots els hi donem un cop de mà.

            En definitiva: ELS ESTRANGERS EXISTEIXEN, i no els fa la sang ni cap bajanada d'aquestes, sinó la cultura en la qual t'has format com a individu.

            Salut!!
            • RE: esclar que existeixen els estrangers... '¬¬
              donablanca | 06/05/2005 a les 23:22

              si, d'acord. i amés dels estrangers hi ha el colons; aquells que van a un territori a on ja havia gent i els obliguen a practicar la seva cultura i en alguns casos prohibeixen la dels natius, i en alguns altres casos els el·liminen sinó assimilen la nova absorció.
          • RE: Què és un estranger?
            iong txon | 06/05/2005 a les 23:59

            Tothom necessitem tenir una pàtria a través de la qual sentir-nos arrelats en el món però en un lloc concret i de la manera peculiar i pròpia del nostre grup. Un estranger és aquell qui s'ha allunyat de la seva pàtria i es troba en una altra terra, en una cultura, llengua i entre gent que d'entrada li és estranya.
            Afegiria que cal estimar-se genuïnament un mateix abans de poder sacrificar-se per la pròpia família, cal estimar la família abans de poder sacrificar-la per la comunitat, cal estimar la comunitat abans de poder sacrificar-la per la nació, cal ser un veritable patriota per poder sacrificar la nació pel món i cal ser un veritable sant per poder sacrificar el món pel cosmos i per Déu.
  • La immigració és com un riu...
    Cugat Vil·lajoana Robert | 07/05/2005 a les 07:37

    La immigració és com un riu, si l'aigua s'estanca aquesta es podreix.

    No som tots nosaltres mescla d'avantpassats?

    Ferran... tu que ens preguntaves la nostra opinió jo només et demanava la teva. No està de menys contextualitzar la direcció d'una pregunta proposada obertament.

    Nosaltres els catalans,des del nostre racó del món,també hem d'integrar-nos al nou ordre mundial...
    • RE: La immigració és com un riu...
      DOZOMITETSO | 07/05/2005 a les 08:43

      CUGAT, No necessariament l'aigua s'ha de podrir.
      Pots fer un estany, pots regular el fluxe d'entrada i sortida. En fi, de poder fer-se coses es poden fer.
      ës més irresposanble no fer-ho.
    • RE: La immigració és com un riu... CugatVilajoanaRobert!
      Ferran de Montagut | 07/05/2005 a les 18:07

      No home no, si jo ja estic integrat no veus que a Girona es un dels llocs en mes clases diferents de nou vinguts, jo no soc pas racista home de Déu, aqúí a la notre terra hi ha un dit que diu així "COM MES SEREM MES RIUREM" jo potser no ho veuré, però a la llargue serà espantòs, amb les barrejas que aqui hi haurà.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: