Tot just ara que desaparèixes és quan naixes

Un relat de: Cugat Vil·lajoana Robert

Tot just ara quan l'amor s'ha perdut,
tot just ara que la por ha vençut,
és quan la pluja que es lamenta
deixa anar a sobre la tormenta.

Tot just ara quan el cor s'ha temut,
tot just ara que el teu plor s'està mut,
és quan sol, l'astre calenta
el sòl que ja no fermenta.

Tot just ara és quan plou i fa sol,
tot i que ara els vents duen dol
i és per això que als boscos erms
només hi crèixen dubtes ferms.

Comentaris

  • Tot just ara que et lleigeixo[Ofensiu]
    Queca | 17-10-2004 | Valoració: 8

    és quen et descobreixo,
    i miro encuriosida
    la teva poesia,
    intentant veure-hi
    la persona que descrius a la biografia.

    T'he descobert tot llegint-te,
    i t'he de dir que ho seguiré fent,
    perquè amb aquesta poesia demostres,
    l'artiste que duus dins.

    Un petò ben fort i continua escrivint!!

l´Autor

Foto de perfil de Cugat Vil·lajoana Robert

Cugat Vil·lajoana Robert

43 Relats

53 Comentaris

58595 Lectures

Valoració de l'autor: 8.53

Biografia:
Vaig nèixer un dia qualsevol alhora que unes d'altres cent personetes també ho feien en diferents parts del planeta. Per damunt de tot, el dia més important de la meva vida fou vora de nou mesos abans de que jo nasqués. Aquell dia els meus pares, embriagats d'amor i de primavera encetaren una cursa per la vida que encara ara resta plena de força. Increïble, no és cert? Ben viu i cuetejant (sí, sí, és clar, ara sóc jo el qui cueteja).

Aquí hi trobareu les meves obres literàries. No sóc cap Monzó ni cap Vila-matas, però m'agrada passar-m'ho bé mentres escric. I també m'agrada ensenyar les coses que he fet!

Voldria afegir el següent per als qui llegeixin els meus textos: moltes mercès per la vostra atenció.

A passar-ho bé família de lectors i escriptors.