D'allò que mai no vas saber

Un relat de: Cugat Vil·lajoana Robert

Vaig encendre una cigarreta i vaig encendre-la amb molta cura. Tu somreies de valent. Si sapiguéssis l'alegria que em feia. És per això que jo t'allargava la mà per sota la taula amb molta cura: per poder topar amb la teva en silenci. Jo també somreia; i no sabria dir el perquè, però em preguntava que per què ho feia. Doncs ho feia simplement per què així et veia el somriure. Després fèiem calades tot fent cercles amb el fum i jugàvem amb la mà. Així és com tots dos imaginàvem en silenci que ens abraçàvem o que es tocaven ells nostres llavis. Després de tot, aquest joc ens somreia i per això mateix podíem alegrar-nos de fer manetes. Encara que, en el fons ens alegràvem de saber que els nostres llavis també es volien tocar, i aleshores ens dàvem un petó. En aquest punt ens sentíem segurs de tenir-nos l'un a l'altre i ens feia feliç l'amor. I segurs d'estimar-nos ens sortia un somriure que tocàvem amb els llavis fent-nos un petó amb molta cura. Un petó.

Comentaris

  • Carícies....[Ofensiu]
    Somnikat7 | 24-11-2004 | Valoració: 8

    Quin amor tan sincer, ls manetes són unes caricies excitants que diuen molt del que se sent. És dolç saber que l'altre persona mirant-te sensualment i acarician-te et diu q sí.....que també pensa com tu....que necessita un bes per demostrat- te que et desitja, q t'estima.....

    Moltes mercès per aquest poema sensual i delicat, és molt tendre....

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Cugat Vil·lajoana Robert

Cugat Vil·lajoana Robert

43 Relats

53 Comentaris

51861 Lectures

Valoració de l'autor: 8.53

Biografia:
Vaig nèixer un dia qualsevol alhora que unes d'altres cent personetes també ho feien en diferents parts del planeta. Per damunt de tot, el dia més important de la meva vida fou vora de nou mesos abans de que jo nasqués. Aquell dia els meus pares, embriagats d'amor i de primavera encetaren una cursa per la vida que encara ara resta plena de força. Increïble, no és cert? Ben viu i cuetejant (sí, sí, és clar, ara sóc jo el qui cueteja).

Aquí hi trobareu les meves obres literàries. No sóc cap Monzó ni cap Vila-matas, però m'agrada passar-m'ho bé mentres escric. I també m'agrada ensenyar les coses que he fet!

Voldria afegir el següent per als qui llegeixin els meus textos: moltes mercès per la vostra atenció.

A passar-ho bé família de lectors i escriptors.