La guerrilla poètica

Un relat de: subal

Un llibre de poesia, jo, el veig a venir; no n'entendré ni el pròleg. I això m'emprenya molt. És del tot curiós, creieu-me; les paraules dites se'm tornen sobredosi de clarividència. Les mateixes paraules, llegides se'm giren laberíntiques. On s'ha amagat la Pedra Rosseta?

Si veus venir un exèrcit de paraules ben armades en batallons de paràgrafs, i ets tu sol, t'hi has de sotmetre. T'hauràs de treure el barret al veure la marea de tinta negra que ve a tu en ràfegues d'onades de paper blanc organitzades per capítols. Parlo de la narrativa, clar.

Un llibre de poemes, en canvi, sembla un exèrcit de paraules delmades vaten-se en retirada. Les restes d'un incendi. Són una banda, vaja. Més, qui sinó les bandes aparentment desorganitzades et sorprenen amagades rere un matoll, t'assalten, et gelen el cor, t'empenyen fins acorralar-te i et maten tot seguit?

Si, els poetes són una banda. Els hi sobren drets i deures i ataquen en guerrilles malgirbades. Actuen en qualsevol punt de la geografia. En cementiris plens de llibres
-llibreries- exposen els seus gloriosos cadàvers ordenats per estricte ordre alfabètic. No se li pot fer pitjor injustícia, a la poesia.

Si voleu poesia, ho dic en veu baixa però ho escric ben alt, deixeu-vos assaltar pels recitals, com qui no vol la cosa.
Solen ocórrer en coves de bandits mal il.luminades i plenes de fum.

De moment amb això en tindreu prou.

I ja he dit massa.

------------------------------------------------------
Disseccions que podreu trobar a les llibreries;

PEDRALS, Josep.
Escola italiana (2003). Ed. 62

MARTÍNEZ VERNIS, Núria.
L'acróbata tampoc en sortira il·lès (2000). Ed. La Magrana
Quantes mentides fan una sola veritat (2004). Ed. Proa

NOGUERA I CLOFENT, Laia
L'oscultor & sota la llum de neó (2002). Ed. Galerada
Fuga evasió (2003). Pagés Editors.



Comentaris

  • No diries mai com he trobat el teu relat...[Ofensiu]
    EmmaThessaM | 23-12-2005

    Estava donant voltes pel Google, buscant informació sobre la pedra Rosseta per un treball de la universitat, quan m'ha aparegut el teu relat (diuen que el món és un mocador: internet en deu ser mig).

    M'ha agradat la teva reflexió i la comparteixo. La poesia pot ser traïdora, sobretot si t'hi has d'enfrontar sola asseguda en una butaca i sense més ajuda que el soroll d'una televisió que murmureja de fons. La poesia és música feta paraules, és cançó de silenci que va directament a l'oïda del cor i es transmet telepàticament d'ànima a ànima.

    Millor si te la llegeixen.

    Millor si te la Llegeixen, amb majúscules.

    Millor, encara, si t'ajuden a descobrir-la.

    EmmaThessaM

    PD. Molt interessant la fotografia que hi ha en la teva biografia en aquests moments: seria bo que alguns quants polítics la rebessin com a postal de Nadal potser, d'aquesta manera, l'any nou començaria amb bon peu.

  • Tan de bo fossim guerrillers...![Ofensiu]
    Capjo | 13-12-2004

    Guerrillers que infiltant-nos amb la poesia fossim capaços de millorar ni que només fos una mica el món.Us citaré un vers de Gabriel Celaya que deia: "La poesia es un arma cargada de futuro"
    Tan de bo que només cremés el foc de la poesia.
    Jo em declaro. només, aspirant a poetessa. però si us diré que quan escric les meves paraules sorgeixen del fons del cor, cremen per sortir.
    En canvi la narrativa és un traball molt més cerebral.
    Una abraçada,
    guerrillera Capjo

  • P O E S I A ! ! ! ! ![Ofensiu]
    Cugat Vil·lajoana Robert | 13-12-2004 | Valoració: 10

    a cau d'orella però amb força; amb la força dels joves poetes que broten a cau d'orella

  • una clucada d'ull amistosa[Ofensiu]

    moltes gràcies per ser aquí entre nosaltres. Vull dir que és magnífic descobrir recons on s'amaguen ànimes literàries.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: