Cercador
La il·lusió del teu espectre
Un relat de: Cugat Vil·lajoana RobertDes de l'àtic estant
trec el cap per la finestra
i et veig enllà.
Enllà, creuant el carrer
e-nor-me-ment petita
per la gran avinguda.
T'observo volent
creure que es tracta de tu
i no et perdo de vista.
Perquè, des que no hi ets,
qualsevol silueta
ets tu disfressada
per la il·lusió.
I jo, mentrestant,
des de l'àtic estant
sembla que només em quedi
abaixar el cap
com si només em quedés
perseguir-te
en cada instant.
Des que no hi ets
els meus ulls no poden
empassar-se't.
Des que no hi ets
els meus ulls
resten com un mirall cec
on s'hi aferra la teva imatge.
I perdo la vista
des que no hi ets.
Per'xò recuperaré
el meu olfacte,
per'xò recuperaré
la meva oida,
per'xò recuperaré
el meu tacte;
per retornar a la terra fèrtil
i abandonar aquest àtic
d'alçades i d'aristes.
Abandonar aquest àtic
d'il·lusions de tacte estèril.
Com la begonia mustia
que es treu de la saleta
i s'enforteix amb la dança del pati,
jo vull ser la coloma
viva de blanca pell.
Com l'amor de la matinada
sense demà ni adéu,
jo vull ser a la masia
fèrtil i poder alçar
la vista al cel;
no vull ser a l'àtic
que mai toca les estrelles
i que toscament
somia poder tornar
a assentar els peus.
Des de l'àtic estant
trec el cap per la finestra
i miro enllà
on l'horitzó m'apunta.
Enllà, on el teu espectre
ja no hi és.
l´Autor
43 Relats
53 Comentaris
58688 Lectures
Valoració de l'autor: 8.53
Biografia:
Vaig nèixer un dia qualsevol alhora que unes d'altres cent personetes també ho feien en diferents parts del planeta. Per damunt de tot, el dia més important de la meva vida fou vora de nou mesos abans de que jo nasqués. Aquell dia els meus pares, embriagats d'amor i de primavera encetaren una cursa per la vida que encara ara resta plena de força. Increïble, no és cert? Ben viu i cuetejant (sí, sí, és clar, ara sóc jo el qui cueteja).Aquí hi trobareu les meves obres literàries. No sóc cap Monzó ni cap Vila-matas, però m'agrada passar-m'ho bé mentres escric. I també m'agrada ensenyar les coses que he fet!
Voldria afegir el següent per als qui llegeixin els meus textos: moltes mercès per la vostra atenció.
A passar-ho bé família de lectors i escriptors.
Últims relats de l'autor
- S'ha acabat el bròquil
- La psicologia de les mones [XV] - Interludi a trenc d'alba
- Cant de l'etern amant histriònic
- Postal desde l'espai
- Em moro de ganes
- La il·lusió del teu espectre
- D'allò que mai no vas saber
- Pràctica sense més: sense altres motius
- Necròpolis ciutat comtal
- El fitness no té swing
- De nom Clau; Penis Capniün Clau
- El cafè
- Tot just ara que desaparèixes és quan naixes
- Rosa d'abril
- Bosc encoratjador