He estat jo. És la meva culpa

Lamento la mala maror i l'estranyesa que envaeix la família relataire des de fa uns dies.

Deixeu que entoni el mea culpa i escolteu els meus pregs. Perdoneu-me si us plau! em resulta molt vergonyós, la veritat...

això és molt greu! tots els relataires hem vist com queien injuries damunt nostre i, fins i tot, alguns de nosaltres érem víctimes de vexacions. Hem hagut d'escoltar un munt de calamitats. Ho sé, ho sé! i ho lamento profundament.

Però això ja s'ha acabat. No us engresqueu, ja ho sé, ja ho sé: hauria d'haver intervingut abans.

Només vull dir-vos que ja he tingut el plaer de comunicar-me amb els d'Omatech i ells han escoltat els meus motius. Han estat un parell de mails austers. Els justos; simplement.

Ara només espero que s'arrangi tot de nou i que la família relataire pugui, tot aprofitant la publicació de la XVa entrega de "La psicologia de les mones", recuperar la normalitat.

Amics relataires:

Prometo no demorar-me més amb l'entrega d'un relat conjunt. Afortunadament, a partir d'ara tornarem a comptar amb sang i fetge allà on ens agrada més!

Visca les Psico-mones!



;·P (estic com un llum)