Nosferatu

Un relat de: jovincdunsilenci
Es corben dins de mi
els teus passos petits
i cansats de fugir-se,
les finestres penjades
de desfetes façanes,
fumerals i canals obturats
apuntalats bellament
en la vasa del pit;
por de llum d'enderrocar-se
i ombra vetllant-se
la permanència disfressada
de promesa;
restaures el cant de l'aigua
en la barana d'algun balcó
i estens tremoloses analogies
sobre els fils de la nit
i entre les pinces de l'aire...
Torna la flor a velar-se, la que sempre mor...
Mes no la memòria,
insana,
xuclant-te la dolçor del cor.

En la nit inacabable
girant-te els espills,
jo no puc consolidar-te
el passat que enyores,
però acaronaria,
amb el tacte més suau que tinc,
l'esforç cansat i insistit
dels segles que no has dormit,
i cada pantaix decebut
de tu, alenant dins del meu pit.

Comentaris

  • La permanència disfressada[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 25-10-2018 | Valoració: 10

    Quin seguit de frases, quina fila d'imatges , quin retrat més punyent de l'enyor ancorat al pit! Un poema bellíssim, on la força interior la veig com la protagonista de la vida. Una forta abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: