Sorra

Un relat de: allan lee


Li faig trenes als cabells, mig ajaguts els dos sobre la tovallola gran. Ell és prim i melancòlic. L’estimo perquè és guapo i indefens. El vaig recollir a Tres Torres, carregat amb una motxilla i el transportí del gat. A la motxilla hi havia llibres i un portàtil escantonat, amb un adhesiu que posa: I (jo) Un cor ( estimo) Basil Fawlty. Això és d’un humor molt fi i ningú l’entén. També hi duia trenta llaunes petites de menjar pel gat. Si no està clavat a la pàgina literària que modera, dorm o escriu versos. Té molt olfacte per la poesia aliena, però el què escriu ell és un horror. Sense avisar, es posa a llegir-me la darrera producció. Li tremolen les mans entre els papers. El vent mou el para-sol descolorit, verd i rosa. Jardins d’eternitat i roses i marques indelebles i gebrada i somnis. He perfeccionat la desconnexió: no entenc res del què diu, però navego en la seva veu. Baix profund, ombres d’ales batent. Ales de corb, com els seus cabells. La seva veu té relleu, tons de colors sense nom. M’atrapa i em desarma. Agafo sorra calenta amb la mà, la hi escampo per l’esquena. El seu cos s’enerva mentre l’acaricio. La veu se li torna remorosa i lànguida, i es compassa amb el brogit de les onades. Cessa el vent per uns instants i jo imagino un combat d’amor entre nosaltres. No paris; no paris de tocar-me, no paris de parlar. Però l’amor ajornat també és un amor delitós. Tota la nit és nostra. Després, tot de gent ve a la platgeta. Nens, pilotes, crits, dos perdiguers nedant. Ens aixequem quan el cel és groc. Poc a poc pujem a la caseta. Mentre em dutxo, ell transita per la cuina. Tot és tan petit, que si no tanco bé la porta l’aigua esquitxa els fogons. Quan acabo, me’l trobo taral•lejant i posant ceba i formatge a sobre el pa amb tomàquet. Mmmmmmm. La Mizy, estèticament situada sobre el frigorífic de mostra, es llepa una pota, se la passa pel cap i per l’orella, ho repeteix, ens observa. Fa ruuuuuuuuu. No sé què tenen els gats, que sempre semblen tan feliços.






Comentaris

  • ginebre | 24-06-2013

    "He perfeccionat la desconnexió..." jajaj quina troballa allan!
    hola, una visiteta al teu cau per trobar tresors, per si encara n'hi havia....i si, aquí estan: perles i coralls entre les línies.

  • Un felí a casa.[Ofensiu]
    nadàlia | 05-05-2013 | Valoració: 10

    Bon relat, m'has fet pensar en el meu gat, l'Amarello. De fet tenir un felí a casa, i tan expressiu i ple d'activitat, que no "hiper" com diuen veus...vaja que els gats són tan però tan independents que no sé que més dir-te noi!!!, m'has deixat gelada, profundament corpresa, i he entès que cal que cuidi millor l'Amarello, de ben segur que un dia li agradaria conèixer la teva gateta, la Sorra! Un felí, per petit que sigui, no és un cànid...és tot un altre món, oi? allan?

  • La meva visió[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 05-02-2013

    En el teu relat no hi veig peresa però sí lànguides. Hi veig necessitat d'acció, de força, d’amor desenfrenat, de viure una nit de bogeria!!!
    El que hi llegeixo és conformitat, no peresa. Hi veig un voler està d’acord amb el que tens al costat, sense intentar anar més enllà, per mandra? per comoditat? – potser per por a tenir algun altra desengany, ja viscut i per tant no desconegut.
    Jo,a un gat, no li sé veure aspecte de felicitat sinó d’expectació, sempre preparat a rebre i... a ser manyac... quan li convé!

  • Molt tendre[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 04-02-2013

    bonic i tendre, amb un ritme agradable i distès, una petita simfonia a la pau i l'amor sense fer servir grandiloqüents paraules, -com ara jo mateix-. Molt visual tot l'entorn que ens mostres. Mentre llegia com ens ho mostraves tu, he vist el gat sobre de la nevera.

    seguim llegint-nos, una abraçada!

    Ferran

    I gràcies de les teves paraules.

  • Un relat molt visual[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 26-01-2013 | Valoració: 10

    Aquesta ha estat la meva primera impressió. Mot a mot, desgranes les escenes vora mar i el lector pot veure com fas trenes als seus cabells, com li tires sorra per l'esquena, com llegeix poemes inacabables mentre tu ets deixes portar per la peresa que et provoca l'ambient.
    L'has recollit pel camí i t'ha agradat la seva figura i la seva manera de ser. I li dones la oportunitat de formar part del teu present.
    I com a símbol de la peresa, ens presentes el gat, que busca sempre el lloc més acollidor de la casa per a dedicar-se al "dolce far niente".
    Molt bo. Salutacions

  • Tendre[Ofensiu]
    Naiade | 24-01-2013

    Una historia ben porta i treballada. Comparteixo l’afecte pels gats i res millor que ells per mostrar-nos el benestar encomanadís de veure’ls com romanen feliços i peresosos .
    Una abraçada

  • Allan[Ofensiu]
    Gabriel M. | 19-01-2013 | Valoració: 10

    Molt bon mini-relat, m'ha agradat sincerament.
    Cordialment,

    Gabriel M.

  • Amor d’estiu[Ofensiu]
    rautortor | 18-01-2013

    Descripció detallista, alhora que britànicament irònica, com el I love Basil Fawlty amb què ens presentes el xicot. O el portàtil del rètol és robat o, potser, rebut de segona mà, o el teu personatge misteriós, recollit per compassió o, tal volta, per curiositat –fins on arribi la curiositat es pot decidir durant la nit–, ens retorna als dies d’aventura hippy, quan el posat descurós i absent respecte de la civilització, atorgava un encant i un pedigrí molt atractius. Cabells llargs, poemes amb tuf de maria, obsessió per la protesta infinita i cerca desesperada d’un nou món més proper i amable, sense traves ni obstacles absurds propis d’una moral burgesa i caduca. I, probablement, rere la façana, hi habitava un individu de formació universitària –modera una pàgina literària–, rebel de mena i cansat d’esperar feines gens estimulants. Es fa difícil, amb tot, saber destriar entre posat i caràcter, encara que això pot passar perfectament a un segon terme.

    A ella li agrada perquè és guapo i “indefens” –visca l’instint maternal!. I perquè tenia i s’estimava la Mizy, una gata ben tractada. L’atreu el “relleu” de la seva veu, que flueix com ombres d’ales batent, ales de corb, com els seus cabells. La resposta davant aital atractiu són carícies, desig profund, però controlat –l’amor ajornat també és un amor delitós, afirmació bella i clàssica. Tot seguit, lluny de la gent sorollosa, la intimitat “obligada” de la caseta ens duu a un diàleg de mirades, d’olors i proximitat. Finalment, la narració es clou amb una deliciosa i plàstica fosa d’imatges, pròpia d’una pel·lícula d’autor. La visió de la gata damunt del frigorífic i la frase perfecta que arrodoneix el relat, no sé què tenen els gats, que sempre semblen tan feliços. Com si ens volguessis convèncer que la felicitat pot existir –i, de fet, existeix– entre la parsimònia i el ritme lent d’una història aparentment banal i, probablement, de curta durada.

    Un bell escrit per llegir-lo tranquil·lament.

    Raül

  • Escultura[Ofensiu]
    Oke | 15-01-2013

    Esculpeixes els textos, allan lee. Segons el meu parer, aquest té el punt de lirisme just. El que li cal. Ni més, ni menys.

    Aprofito per agrair-te les teves notes a les meves coses. Amable i generosa.

    Salut!

  • Sospita de felicitat[Ofensiu]
    franz appa | 14-01-2013

    és aquest un retaule de felicitat (quasi) completa, un grapat d'escenes que es mouen entre el present continu i el record del passat proper -el moment de la feliç trobada-, i viatja fins a l'atònit espectador que és observat per un moment per posar brillant cloenda al relat.
    Una afirmació dubitativa que ens parla de la felicitat (felina). A mi,particularment, els gats em semblen infinitament meravellats, astorats, com si la curiositat innata hagués congelat les rodones ninetes dels seus ulls i els hagués obert a una realitat que ens ultrapassa als humans.
    De tota manera, la felicitat -crec- té molt a veure amb la independència, i ja se sap que la independència pertany a l'espècie dels gats.
    Una banda sonora e ve al cap per aquest deliciós relat: Wondering aloud dels inigualables Jethro Tull. Així de joves i pletòrics els d'Ian Anderson apareixen a : http://www.youtube.com/watch?v=BV-biiZAKLc

  • El teu relat [Ofensiu]
    Entremons | 14-01-2013

    m’ha transportat directament a una vivència antiga que encara de tant en tant regurgita i m’omple la boca d’una àcida melangia... M’ha entristit molt llegir-lo, però això només és possible per la força de les imatges que crees, tan tàctils que es poden assaborir, olorar... aconsegueixen esperonar la imaginació i alliberar fins i tot records empresonats que es resisteixen a deixar de doldre... Sempre és fascinant llegir-te, Allan.

    Abraçada,

    E.

  • Per llegir i rellegir[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 13-01-2013

    Com em passa sempre amb la poesia, m'ha calgut llegir dues vegades el teu relat per copsar-ne el contingut. D'entrada m'he quedat només amb el ritme lent i melangiós. Segur que a la tercera lectura en trauré algun altre matís.
    Gràcies a. l. pel teu interès i pels teus comentaris als meus petits relats.
    Dius q si no en tinc més és pq jo tampoc en faig.
    Sóc nova en aquest club i em sento encara una mica cohibida. Més com a convidada que com a membre actiu. No goso comentar ni molt menys valorar. Més de 70.000 relats i més de 12.000 relataires! No sé per on posar-m'hi.
    Hi vaig entrar només pel concurs dels pecats capitals, el meu petit repte és fer-ne un cada mes, fins aquí arribo!

  • El món dels gats...[Ofensiu]
    F. Arnau | 13-01-2013

    Sempre tan poètic!
    Es nota que els vols de veritat. Nosaltres tenim una gateta british que ens ha captivat. Hi ha que veure totes les "monaes" que fan...
    També çes veritat que quan estan en zel son una miqueta pesadets...
    Però el teu relat traspua tot el teu amor pel món dels gats...
    L'enhorabona!
    Una abraçada!
    FRANCESC

  • Serenitat sota el cel groc[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 13-01-2013 | Valoració: 10

    Renoi, quin contrast tan gran amb el teu darrer relat. L'angoixa ha deixat pas a la serenitat. Jo, perdona, no li veig mandra per enlloc i sí molta serenitat i atenció pel que els envolta. Els protagonistes no crec que tinguin mandra; gaudeixen amb serenitat una jornada esplèndida de sol, sota el cel groc (quina quantitat de frases poètiques dibuixes en aquest relat!). Un magnífic exemple més de la teva prosa acurada, mil·limètrica, enriquidora i àmplia de vocabulari i imatges de purpurina. Imagino la situació i, ara amb el fred, l'envejo profundament.I això d'escampar la sorra per l'esquena, quin immens plaer! Una abraçada Sílvia, que te l'has guanyat de bona feina.

    Aleix

  • Poesia[Ofensiu]
    Materile | 13-01-2013 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt aquesta manera d'expresar un relat, sobretot que fa referència a la peresa. Un relat d'amor, suau, relaxat, trist i que va pujant de to molt suaument. Molt ben tramat i amb un lèxic molt acurat. Un relat exquisit que desperta els sentiments adormits, un relat poetic, que arriba allà on no arriba la peresa.

    Materile

  • Mandra dolça[Ofensiu]
    Atlantis | 12-01-2013

    Si hi ha diferents tipus d’amor, diferents tipus d’enveja o d’ira... aquest seria un tipus de mandra dolça. Molt ben descrita aquesta situació, descrita a poc a poc, que trobo jo que és difícil. A poc a poc i entretenint-te en el relat com sembla que els personatges s’entretenen en la relació. Potser de vegades volem anar massa de pressa i no sabem disfrutar dels moments. Tot molt poètic i molt bell.

    “Però l’amor ajornat també és un amor delitós.” Em quedo amb aquestes paraules i amb aquestes imatges : “Agafo sorra calenta amb la mà, la hi escampo per l’esquena.” “Tot és tan petit, que si no tanco bé la porta l’aigua esquitxa els fogons”

    I et felicito pel relat.

  • Paradoxa[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 12-01-2013

    Una peresa molt " activa "que resulta enormement atractiva.
    M'ha encantat, estimada Sílvia. I com no havia d'agradar-me el relat si l'has escrit tu ?
    Una càlida , càlida abraçada .

    Nonna

  • D'onatge, d'onatge...[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 12-01-2013

    d'onaaaaatge volia dir, Sílvia!

  • No sé què tenen els teus mots...[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 12-01-2013

    que sempre m'atrapen poderosament, allan lee. Com m´ha agradat aquesta pau amorosa, tendra, mandrosa embolcallada de sorra calenta i de onatge calm, i aquesta caseta de la platja petita acollidora on es respira una peresa serena, pròpia i propera a la dels amants que gaudiran d'una nit esplèndida, qui sap si ben acompanyats d'una lluna plena fascinant, i d'uns remors felins que conviden al plaer d'una peresa permanent.
    Molts petonets, allan lee, i mil felicitacions per escriure com ho fas.
    Mercè

  • M'agrada el text i com l' expliques[Ofensiu]
    Annalls | 12-01-2013

    El Carles esta imbuït encara dins el seu ultim treball: peresa.
    A mi no m'en a fet cap, al contrari, esta ple d'activitat sobretot mental. Però el que més m'agrada es el text en si , la redacció, el llenguatge, les paraules, la forma d'estar posades. En fi quines tonteries, m'agrada com ho has escrit , m'agrada com escrius les coses .
    Anna

  • Transmets benestar[Ofensiu]
    Carles Ferran | 12-01-2013

    Un relat que sense parlar-ne, ens inocula la indolència, una peresa activa que no és pecat sinó glòria. Amb les icones que reforcen aquesta sensació de mandra: El mar, el sol, la lectura pausada, la gata... Un estat perfecte, una mena de nirvana. Sense esmentar-la, ens has dit més de la peresa que si n’haguessis fet un assaig.
    M’ha relaxat força, la lectura.
    Abraçades mandroses.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de allan lee

allan lee

47 Relats

595 Comentaris

216495 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Em dic allan lee per Geddy Lee, Alan Lee, Edgar Allan Poe ( music, il.lustrador i escriptor respectivament).
També em dic Silvia Armangué Jorba.


allan.armangue(arroba)gmail.com