LA CÀMERA

Un relat de: E. VILADOMS
—Es pot saber a què vénen tantes presses? Gairebé se m'entravessa el dinar.
—En Martí m'ha dit que seria a la Font de Baix i que, si hi passava abans d'anar a la fàbrica, tindria una sorpresa.
—Mira que n'estàs d'aquest teu Martí, Elvira! Si et manés tirar-te daltabaix del pont, també ho faries.
—Això, mai no m'ho demanaria. No rondinis tant, Rosa, i afanyat que no tenim gaire estona. Vés a saber on aniries tu, si el teu músic et cridés.
—Ui el músic, qui sap on para! Només perquè em va treure a ballar els quarts... No em faig les pagues de re, en deu tenir una a cada envelat.
Agafades de bracet i enriolades, les dues germanes apressen el pas.
A la que són a les envistes de la font, en Martí les surt a rebre amb un somriure als llavis i un estoig de cuiro a les mans. Amb compte n'extreu la "sorpresa": una càmera nova de trinca. Desplega la manxa i colla l'aparell damunt el tres-peus que ja té encarat al pedrís i a la filera de pins que els faran de decorat.
—No m'ho havies dit que ens faria un retrat.
—Jo tampoc ho sabia. Va no facis morros, Rosa, que sortiràs malament.
—Ja pots comptar com quedarem, sense arreglar i amb la bata de la fàbrica.
—Vinga, mosses, seieu i feu-me lloc que he de venir corrents abans no es dispari.
El fotògraf no només té temps de seure al pedrís al costat de l'Elvira, sinó que encara pot posar-s'hi amb una cama sobre l'altra, imitant el gest d'ella. La Rosa esbossa un lleu somriure que dura el temps just d'obrir-se i tancar-se l'obturador.
La sirena de la fàbrica crida a la feina.
Dos breus i castos petons de comiat i les dues noies arrenquen a córrer, tot i que no són gaire lluny del Vapor.
—Almenys ens hauríem pogut treure la bata.

Comentaris

  • Gràcies...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 20-09-2019

    Gràcies mil, amiga E. Viladoms, per la teua visita i per llegir-me "Esplendor de la tardor", amb les teues paraules quede satisfet.
    M'alegre de que t'haja agradat molt.
    Una abraçada...
    Perla de vellut

  • Hola guapa[Ofensiu]
    allan lee | 02-08-2019

    vinc de llegir el teu conte a Nuvol, i m'ha emocionat i encantat. És una meravella. Jp també participo, però les vegades no m'han editat, crec que no agrado massa. Però tinc dret a vot, i t'asseguro que el teu el votaré. Una abraçada

    Silvia

  • Retrat d'època[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 25-05-2019 | Valoració: 10

    Un magnífic retrat d'una època, on la il·lusió per les coses petites ho era tot. I el toc de la coqueteria de les germanes volent treure's el davantal, un deu! Una forta abraçada, Enriqueta.

    Aleix

  • Fi de curs[Ofensiu]
    SenyorTu | 22-05-2019

    Amb una bona i acurada combinació de diàleg i narració fas una nova fotografia d’un context, d’un clima, d’un bocinet de temps que s’allunya. Ha estat bonic aguaitar i veure’t cada mes d’aquest curs, Viladoms.

  • Hola E. Viladoms...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 22-05-2019

    T'invite, quan pugues i tingues temps, als meus poemes.
    Els últims que he publicat són: Esplendor de la tardor i Alada obscuritat.
    Espere que estigues bé i et vaja bé. Jo llegint alguns llibres i de tant en tant faig algun poema més. Et comente que tinc molts en el meu haver, és a dir, en el meu ordinador.
    Una abraçada...
    Perla de vellut

  • Eternitat[Ofensiu]
    kefas | 22-05-2019


    Retrat del temps de quan les persones tenien ànima i la treien a passejar i s'ajuntaven amb altres ànimes i les càmeres les caçaven i les posaven sobre les calaixeres sabent que allò era un bocí d'eternitat.

  • Imatges d'ahir...[Ofensiu]
    brins | 19-05-2019 | Valoració: 10

    El teu relat ens parla principalment d'una càmera i d'una determinada fotografia, però el que aconsegueix, en realitat, és mostrar-nos el retrat d'un passat que ens commou i emociona.

  • La primera càmera[Ofensiu]
    rautortor | 19-05-2019


    Gairebé havia oblidat la meua primera càmera, però el teu relat me l’ha retornat a la memòria. Aquell primer “projecte de càmera” va ser la causa de la meva afecció a la fotografia. M’havia tocat amb els punts de la xocolata. Ara no recordo si va ser amb les tauletes de Torras o les d’Elgorriaga. Es tractava d’un cos de pasta negra amb obturador manual i objectiu fix. Els rodets de pel·lícula eren de 6 per 6 cms. que s’havien de moure manualment. Si no ho feies, podies impressionar una fotografia sobre una altra. Realment, per mi va resultar la creativitat al poder. Encara guardo algunes d’aquelles fotografies. Fins aquí la meva història.
    Pel que fa al teu relat, que has confegit mitjançant un diàleg d’allò més verídic, ens has explicat un entranyable episodi de la vida rural d’aquells temps, tan familiars pels qui ja tenim certa edat. Les mosses, els seus festejadors, les anècdotes del ball, la fàbrica, la sirena -al meu poble la sirena de la sucrera marcava els torns de la vida del poble-, l’estoig de cuiro de les Verlisa, el pedrís, fer morros, la bata...
    Una vegada més, gràcies per l’evocació.
    Fins la propera convocatòria. Jo no hi faltaré.

  • Vaja sorpresa![Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 16-05-2019 | Valoració: 10

    Molt bo i molt original, aquest relat, que presenta una situació molt especial, esperant la càmera i al final tot va ser una gran sorpresa i molt enginyós.
    Amb una naturalitat de molt bones expressions.
    Una abraçada...
    Perla de vellut

  • M'encanta[Ofensiu]
    Montseblanc | 16-05-2019

    M’has fet veure a ma mare, quan anava a “la fàbrica”. Ella no té cap germana, però sí que tenia veïnes i amigues amb les quals feia el camí cap el vapor. Amb els torns de matí i les gebrades de l’hivern, o els torns de nit i els carrers foscos i els mil sorolls que li feien apressar el pas. La teva fotografia és molt semblant a algunes que té ella. Quan algú portava la càmera (normalment avisaven al fotògraf del poble) allò era un festival de poses i somriures. I segur que no s’imaginaven que aquelles imatges serien joies preuades per als fills, néts i besnéts.
    Molt ben redactat, desenvolupat i tramés. Com sempre, arribant fins el moll de l’os..

  • Uns personatges casolans...[Ofensiu]

    Uns personatges casolans, un espai natural, una escena quotidiana i plena de naturalitat i ja en tens prou per a fer-nos participar de la teva escrptura tan i tan planera. Gràcies Enriqueta!
    —Joan—

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de E. VILADOMS

E. VILADOMS

70 Relats

778 Comentaris

80507 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Aprenent de relataire.
Gràcies a totes i a tots els qui passeu per aquí.