La bona pasta es menja els dilluns

Un relat de: Aleix de Ferrater
En Jan Bonapasta va sortir de la perruqueria tot cofoi. Era dilluns, començava la setmana i aquella hauria de ser la seva, la definitiva. Duia el vestit nou, impecable, ruixat amb la colònia d’aquella marca francesa que ara no recordo i caminava decidit cap el seu destí.
-Bon dia, Cristina! –digué tot somrient a la mestressa de la fruiteria- Quina olor tan bona fan els teus préssecs!.
-Vostè sempre tan amable!
I tot xiulant arribà a la cantonada on el quiosquer li digué:
-Què, Jan, avui no voldràs “L’esportiu”, oi?
- No Narcís, avui no, malgrat que la derrota d’ahir ja la superarem. Però va, dóna’m “L’adéu”, que després li portaré a la dona.
-Tu sempre tan atent, eh? Ets un bon Jan!
Ja s’havia acostumat a aquesta brometa amb el seu nom i no li molestava gens, al contrari. Les bones paraules sempre les agraïa. Abans d’arribar a la boca del metro, al costat de l’església, es remenà la butxaca tot cercant alguna moneda per als dos indigents que sempre l’esperaven.
-Bon dia tingueu.
-Bon dia, senyor Jan, moltes gràcies!
I tot decidit, baixà les escales del metro, la bona sort l’esperava. Ja assegut, cavil•lant sobre el seu futur, aixecà els ulls.
-Segui, senyora, segui.
-Moltes gràcies, jove, és molt amable vostè.
Res, que aquell havia de ser el seu gran dia, l’inici d’una nova etapa. Ell era així, no forçava gens les actituds, li sortien de manera bonament espontània. Va baixar a la seva parada, sortí al carrer xiulant, s’aturà davant la porta del partit, mirà les inicials i entrà tot decidit.
-Jan Bonapasta, avui serà el teu gran dia!
I entrà. I mitja hora després en sortia amb el cap cot. Tot havia anat malament, no l’havien agafat. Li havien dit que per a treballar en aquell partit, el seu tarannà no encaixava. Calia un xic de teatre, una mica de mala llet i molta barra. Li havien dit que la seva bonhomia era un pecat per a ells.
-Potser tenen raó –es digué.
I se n’anà.

Comentaris

  • Estimat aleix[Ofensiu]
    allan lee | 23-08-2020 | Valoració: 10

    Quant de temps! M ha encantat aquest conte dels nostres temps.jo penso que de bona gent com en Jan n'hi ha molta, però passen.dessparcebuts. ara, la gentussa en fa molt de soroll. Espero que estiguis bé, almenys en forma escrivint ja veig que molt, encara sou a Ribes? Avui hi hem estat una estona i t'he estat buscant pel carrer...també hi tinc molts records, sobretot amb els avis. Una abraçada molt gran, amb tot el carinyo
    Silvia

  • salut![Ofensiu]
    Atlantis | 06-05-2020

    Entro a Relats depèn, de com em va. Com que no ho puc llegir tot normalment llegeixo poesia i m'agrada fer un comentari desprès d'haver llegit el relat amb deteniment. Ara fa uns dies que torno a entrar i sempre et busco i veia que no escrivies res de nou,. Aquests dies mai saps si el que entra o no pot o està malalt. Per això ara m'he assabentat que haS tingut neomènia...i ho sento, així com que estic contenta de que, pel que sembla ,estiguis bé.
    El relat interessant...però deu ser veritat que les bones persones no poden ser polítics? Em nego a creureu, segurament hi ha de tot. Hi Ha que roba, s'enriqueix, va a la seva...però també deu haver-hi gent honrada. El que mes greu em sap, és que davant una crisis de salut tan greu com tenim prevalguin els interessos partidistes, en lloc del bé comú. Serà tan difícil?

    Cuida't molt i una abraçada

  • Salut![Ofensiu]

    Ja et vaig comentar aquest relat... Només, i no ho faig perquè em comentis, vull dir-te que m'alegro que t'hagis recuperat de la pneumònia i també que no t'hagi sortit positiu el test del corona-virus. Això que et dic bé al cas perquè jo ja també he estat molt fotudet, no sé si era o no corona-virus, però era una mena de grip com mai havia tingut abans, i encara després de tres setmanes llargues la tos no acaba de marxar del tot i a més vaig tant abrigat que semblo una seva. Segurament que em vaig encomanar la setmana que un oncle meu s'estava a l'hospital...Oncle que va morir al cap de tres setmanes.Estar fotut és molt fotut i la pneumònia m'ha fet solidaritzar-me amb tu... Em plau molt que t'hagis recuperat. Salut tinguem...Nil.

  • Brindo per en Jan Bonapasta![Ofensiu]
    Romy Ros | 08-04-2020 | Valoració: 10

    La vegada anterior no t'havia posat valoració i em ve de gust fer-ho. No sé si tu ets dels relataires que no vol ser valorats, però, tan s'hi val! Els que no volen ser valorats he observat que es clar, ja tenen una puntuació molt elevada, així qualsevol!

    He rellegit el teu text i segueix agradant-me molt: bona foto social. I m'encanten les fotos socials.

    Volia també agrair-te el comentari al meu relat, sempre m'alegra rebre comentaris i més en aquests dies de confinament que utilitzem més estones davant de les pantalles.

    Una abraçada i gràcies per llegir-me. Un paler que ens anem llegint!
    Romy Ros;)

  • Molt bon retrat[Ofensiu]
    Dones del Club L | 08-04-2020 | Valoració: 10

    M'ha agradat el teu relat perquè has fet un bon retrat d'un personatge, que és de tan bona pasta que no podrà mai triomfar en política de primera línia. Tan de bó, m'equivoqués.
    Un plaer llegir-te!
    Envio una salutació molt cordial

  • Real com...[Ofensiu]
    Romy Ros | 21-03-2020

    la vida mateixa! LA bona gent no te lloc triomfador al món de la política. El personatge és massa bon jan, i a sobre brometes amb el Jan! Un relat ple de humor (Bonapasta) amb unes escenes ben reals. Des de la meva pantalla, confinada i un xic tipa de notícies, tu m'has fet somriure amb un relat banyat de cert realisme!. Gràcies i una salutació.

  • Bany de realitat[Ofensiu]
    llpages | 09-03-2020 | Valoració: 10

    Efectivament, la bona gent no es prodiga en política, se'ls cruspeixen de viu en viu!
    Potser algun dia canviarà, però mentrestant en Jan hauria d'adreçar la seva virtut cap a altres verals, això és, treball de voluntariat, per posar un exemple.
    No obstant, ser bona persona i treballar no són incompatibles, més aviat pot ser una qualitat per a la supervivència: els ambiciosos sense escrúpols per trepar dins d'una empresa sovint són els que cauen més aviat, mentre que ningú es fixa en la bona gent i així, fent de formigueta, vas cotitzant una pila d'anys.

  • El món al reves[Ofensiu]
    Naiade | 09-03-2020 | Valoració: 10

    Ben cert que ser bo i gentil, no afavoreix gaire en aquests temps on l'engany i la mentida predomina. Quina llàstima que el circ de la política ens porti per mals camins.
    Tots hauriem de ser com en Jan.

  • Ai, la política![Ofensiu]
    rautortor | 05-03-2020


    O són els polítics els qui no volen ni la veritat, ni la bona fe, ni la bonhomia? Vade retro bona persona! Aquí, com molt bé dius, volem teatralitat, una mica de mala llet i molta barra. Just tot el que li mancava al pobre Jan. És tan bona persona que fins i tot accepta el rebuig amb un patètic potser tenen raó. En conec més d’un de bon jan com en Bonapasta. I no només en la política, sinó també en la feina.
    Com sol ser habitual en tu, ens expliques una història que fas d’allò més creïble per l’acurada redacció, estructura i composició literària que et caracteritza.
    Sempre és un plaer llegir-te, ja sigui en prosa com en poesia.

  • M'hi nego.[Ofensiu]
    MariaM | 02-03-2020 | Valoració: 10

    Em nego a pensar que els Bons Jans no tenen sortida . Avui dia, però, i dissortadament resulta creïble. Una abraçada. MariaM

  • El bon Jan[Ofensiu]
    Montseblanc | 28-02-2020

    No solament en la política, en els temps que corren es valora l’agressivitat i l’ànsia de poder, les bones persones no hi tenen lloc . Això és una selva.

  • Persones bones...[Ofensiu]
    brins | 28-02-2020 | Valoració: 10

    Tant de bo que en Jan Bonapasta no es desmoralitzés amb la negativa rebuda, persones com ell fan molta falta en aquest món.

    No sabia que els narcisos també s'anomenaven "josepets", Aleix, gràcies. El que sí que he pogut saber fa poc és que, malgrat la seva delicadesa, són molt forts. El jardí del qual parlava en el meu últim relat ha necessitat un camió grua per poder ser desprovist de males herbes i gairebé totes les flors han desaparegut, però ells han pogut sobreviure; Els seus bulbs han rebentat la terra per poder sobresortir i regalar-me unes precioses flors grogues.

    Una abraçada, Aleix

    Pilar,

  • Bonissim[Ofensiu]
    Josep Ventura | 24-02-2020 | Valoració: 10


    I real conec una persona que es va ficar a la política i al cap de dos mesos va plegar, deia que no podia trair els seus pensaments per ajudar al partit.
    Una abraçada.

  • Una gran veritat![Ofensiu]
    Pallars | 24-02-2020

    És trist però està demostrat que personatges entranyables com el que tan bé ens descrius no tenen ni cabuda ni futur en el món de la política. És per això mateix que ens estranyem tant quan veiem un polític destacant per la seva humanitat i honestedat. Seria un "rara avis" que et fa pensar que no durarà gaire enmig de la selva on s'ha ficat.
    D'agrair el toc humorístic que li has sabut donar al teu relat.
    Una abraçada!

  • Gràcies...Aleix de Ferrater[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 23-02-2020

    Gràcies pel teu amable comentari "La llum de la mare" i per dir-me que és un homenatge ben merescut. Resulta que ma mare, era Cordobesa, d'un poble anomenat Rute i no crec que haguera llegit aquest poema, perquè no sabia valencià; però sí que està en el meu cor i jo en el seu.
    Salutacions.
    Perla de vellut

  • Brometa amb el seu nom.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 23-02-2020 | Valoració: 10

    Jan Bonapasta, quina llàstima que amb el seu tarannà no fóra adient per a aquell partit. Molt divertit i amb molta disciplina per ser un bon jan! Si se li notava en la cara, no ho sé, però està molt ben aconseguit.
    Quan tingues temps en la meua pàgina, gràcies.
    Una abraçada,
    Perla de vellut

  • Bon jan![Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 22-02-2020 | Valoració: 10

    Jo em considero un bon jan, això ho duc, per sort, inscrit en la cara i gràcies això sempre se m'han obert les portes... Ep! el treball que faig me l'he guanyat fent oposicions! Però els 8 o 10 que havia fet abans ha estat gràcies a que sóc un bon jan. Bé també tarannà treballador, despert, i no cal dir força bon aspecte, que puc demanar més? I continuo creient que els que som bons, tard o d'hora la divina providència ens premia. Aquest relat teu m'ha agradat molt, no només pel que significa o com està escrit, sinó també per què tot ell denota que ets també un bon jan!

  • Massa bona pasta[Ofensiu]
    Materile | 21-02-2020 | Valoració: 10


    Sí, en Jan era massa bona pasta, tan bona que estava pastada. Hom no serveix per tot, pel bé i pel mal.
    Un relat magnífic!!! I, com sempre, molt ben relatat. T'admiro, mestre!!!
    Una abraçada tot esperant el proper.
    Materile

  • Visca el teu pecat![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 21-02-2020 | Valoració: 10

    Al personatge del teu relat no el voldran al cel per pecador, ni a l’infern per Bonapasta, però sempre tindrà un raconet en el meu cor.
    Un petó de Pinya de rosa

  • Sincerament...[Ofensiu]

    Sincerament jo no sé pas si la bona pasta es menja el dilluns, però avui que es divendres he saborejat la pasta del teu escrit.
    Fins el mes que ve, Aleix, fins el mes que ve!
    —Joan—

  • Tant de bo![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 21-02-2020

    Que malament anem quan al bon Jan no el volen per massa bo! Tant de bo aquest relat fos pura ficció. Fins al proper, Aleix!

  • La bona educació no qualificada[Ofensiu]
    Helena Sauras Matheu | 20-02-2020 | Valoració: 10

    Bona tarda Aleix,

    Un relat ben escrit, on semblava que no passava res fins aquest capgir inesperat del final que fa pensar al lector. Ben aconseguit!

    Avui en dia ser bon jan no es psinònim de trobar feina ràpid. Esperem que tingui més sort en futures entrevistes. I s'armi de paciència.

    Una forta abraçada i a continuar escrivint!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

137 Relats

2635 Comentaris

189873 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Nascut a Barcelona el 1959, sóc periodista, encara que actualment no l'exerceixo. Resideixo actualment a Ribes de Freser (Ripollès), caminant, llegint, escrivint, vivint.
Literàriament, he guanyat el Premi Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Jo Escric 2007, el Roc Boronat 2007 i el Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015.
He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010), "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016), "L'excés" (Ediciones Oblicuas, 2019) i "L'edat blava" (Associació de Relataires en Català, 2023). .

Aiximateix, tinc relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014), "Somnis tricentenaris" (2014), "Mitjans de transport" (2017) i "Virtuts" (2018).