Luzy in the Hell

Un relat de: allan lee




-Nananááá-naná-naná-na….clinck!...No hi sóc, deixa un missatge, si vols...


-Eloi...! Sóc jo, en Luzy. Escolta, no em pots fer això..! no pots treure els meus dissenys, el dia abans de la desfilada...les meves precioses samarretes color sofre...! Tens por que et faci ombra..? Vols que em posi les teves camises obsessives de pomes i fulles de figuera ..! Això és la darrera gota...! Però no t’adones que la gent ja n’està farta, dels teus clàssics...? Mira, t’he seguit sempre. Em vaig vestir de bus a la parade romana, quan vas muntar aquell diluvi a la passarel•la. A la col•lecció Sade, com que jo sóc el més guapo i versàtil- paraules teves- em vaig deixar bufetejar pel boig de’n Micky, posant contínuament l’altra galta; sí, vam sortir a Nuits de Raptures, quin honor, però jo vaig quedar trinxat. Després, les teves paranoies amb el sexe, sempre ficant el nas a totes les històries, malmetent uns amb altres; la teva misogínia, que encara no sé cóm la Magda i la Maria t’aguanten, a prêt-à-porter... Eloi, tío, m’has caigut molt avall...! Eres com un déu per mi...m’anomenaves Careta d’àngel, al principi, te’n recordes...? Em vas ensenyar a moure’m sobre l’escenari, tenia chance...jo era genial, fins que vaig entrar al taller...primer, em vas donar ales, el meu estil transgressor t’agradava...però quan algú va alabar els meus originals, les flames en seda, la teva prepotència no ho va suportar.. i vinga mocs, males cares, menyspreus...he aguantat molt, però ja no puc més, ho deixo...sé que diràs a tothom que has estat tu qui m’ha fet fora, però m’és igual...sento que el Dani i el Rafa es quedin, són bons xavals, però massa querubins; cara de ninos i res al cap...però això ja t’està bé, és clar...

Sabràs de mi. No et vull fer la guerra, però sí que vull el meu propi espai...encara no sé quin nom posar-li: Luzy in the Hell, potser...o Lucifer, tal qual...Eloi, Elohim, senyor meu, sort... i ja saps...és millor cremar, que extingir-se lentament...

Comentaris

  • Entre tots els adjectius...[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 15-05-2013

    elogiosos que et podria adreçar per haver escrit aquesta obra d'art literària triaria com a capdavanter el de "intel·ligent". El teu relat el trobo tan ben portat, amb un domini brutal de la posada en escena, amb un toc irònic que tant m'agrada que m'he quedat ben rendida a la teva Luzy. A tu, ja no cal dir-ho, és clar!
    Una abraçada plena d'admiració, estimada allan lee.
    Mercè

  • Moltes felicitats!!![Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 01-05-2013


    Un relat que certament m'ha agradat molt de llegir i que considero que ha aconsseguit una selecció molt merescuda.

    Gemma

  • Moltes felicitats per la selecció Allan![Ofensiu]

    Et felicito un bon relat escrit d'un forma molt original! Per cert, encara no t'ho he dit però sapiguis que et segueixo! Friso per llegir relats teus! Felicitats per tercera vegada.
    Edgar

  • Ho sabia![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 01-05-2013

    Així que el vaig llegir, vaig pensar que el teu relat seria un dels escollits! A mi també és un dels que m'agrada més.
    Felicitats!

  • Enhorabona![Ofensiu]


    Benvolgut/uda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i autores, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Pecats capitals (7+1)” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    Cordialment,

    Comissió Concursos

  • Ets tu qui m'has fet fora![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 24-04-2013 | Valoració: 10

    Impressionant, genial, superba la manera com t'has empatollat una història sobre la supèrbia, el primer pecat capital en la història del Gènesis, la lluita pel la supremacia del poder. Totes les al·lusions als noms, les circumstàncies del relat, la posada en escena en l'àmbit de la moda, tenen molta gràcia i expressen la teva gran imaginació i la teva versatilitat.
    Ja no sé què més dir-te que no t'hagin dit els demés comentaristes, però només vull afegir que ets una escriptora molt especial.
    Una abraçada

  • Canviar de registre[Ofensiu]
    franz appa | 24-04-2013

    L'escriptor de debò es coneix perla capacitat de canviar de registre i adaptar-se a la necessitat del relat que explica.
    Aquesta mostra de perfecte relat amb llenguatge col·loquial des d'un (fals) diàleg -fantàsticament usat el recurs del contestador-, és alhora una mostra d'aquesta versatilitat i de capacitat narrativa.
    Com si a l'autora l'hagués posseït el mateix dimoniet irat que ens parla des de la seva ficció.

  • Elhoim...[Ofensiu]
    F. Arnau | 23-04-2013

    El teu relat és força original, malgrat la barreja de personatges que han existit en èpoques diverses (LLICÈNCIA DE L'AUTORA). També he vist una petita inconcordància en el fet de que la paraula Elohim, segons vaig llegir als textes d'autors ben documentats, és plural, i per això caldria traduir-la com "els déus". Després ja va venir a la literatura bíblica el singular de Jhavé...
    Una abraçada!
    FRANCESC

  • Jo també vull anar a l'infern[Ofensiu]
    Oke | 21-04-2013

    Salut allan-lee,

    Quina exhibició de cultura i bones lletres! I el contrast del que és sagrat portat al món frívol de la moda. Dic jo. Se m'acut que alguna cançó punk podria acompanyar el relat fent de banda sonora. Posaríem una instrumental; la lletra, i molt bé, la poseu vós.

    Ah!...i gràcies!

  • Puc dir "tacos"?[Ofensiu]
    deòmises | 21-04-2013

    Abans que m'arribi la resposta... COLLONS, Sílvia!

    Resumeix l'astorament i l'entusiasme que vaig sentir ahir en llegir-lo i rellegir-lo de nou? Sí, magistral, com tants i tants escrits teus, ja siguin en vers com en prosa. Deixaràs per alguna banda la recepta dels teus àpats diaris? Quina enveja, nena...

    Muacks! Gràcies!!


    d.

  • Materile | 18-04-2013 | Valoració: 10

    Un gran relat difícil de valorar-lo tot per la seva complexitat i gran contingut. Un relat ple de simbolismes bíblics aplicats en un tema ben real que, conduït per un lèxic riquíssim i precís, ens fa veure el pecat de la supèrbia; àgil i ben trenat. M'ha agradat molt.

    Els teus relats m'ensenyen una nova fantasia basada en la història, la biblia, la cultura en general...

    Gràcies pel teu comentari. Sí, ja sé que és trist, però és que no tots els pecats poden ser alegres.

    Una abraçada amb molta admiració,

    Materile

  • Eloi Miró | 14-04-2013 | Valoració: 10

    M’has deixat impactat amb la radicalitat del teu relat. Contundència i voluntat per decidir és realment una cosa molt necessària que sovint ens falta... un relat, que igual que molts altres, donen a què pensar.

    Felicitats

    Una abraçada

    Eloi

  • Allan[Ofensiu]
    Gabriel M. | 13-04-2013 | Valoració: 10

    Magnífic relat. Ho he passat molt bé llegint-te.
    Una abraçada.

  • Simbolisme [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 13-04-2013 | Valoració: 10

    Ostres, quina recreació més preciosa! He rellegit el relat un parell de cops, ben atentament per a no perdre'm cap detall. N'està ple! La teva prosa riquíssima, la teva imaginació riquíssima i el teu vocabulari riquíssim confegeixen un relat fantàstic! tot el simbolisme religiós, tota la lliçó del trio angelical i tota la originalitat de la lletra ben escrita et submergeixen lentament, molt lentament, com si prenguessis LSD o la mare que el va parir. Una abraçada Sílvia. Estàs en un moment dolcíssim!

    Aleix

  • Al principi...[Ofensiu]
    rautortor | 10-04-2013


    ... Déu creà els àngels, molt abans de crear l’univers. O havia de dir Eloi creà...?
    Bromes a part, el teu relat no pot ser més original ni més políticament irreverent. Per això m’agrada en especial.

    Tot pensant com havies pogut imaginar un escrit d’aquest estil sobre la supèrbia, només puc pensar que amb aquest remake tan ben portat –i no només per l’ús del contestador automàtic, que és una gran troballa– has optat per descriure el primer gran pecat de supèrbia d’ençà que el món és món.
    A més, la teva opció ha estat molt reeixida, digna d’un monòleg del mateix Rubianes. Però, no és un divertimento sense substància, en absolut. Cada personatge està ubicat en el lloc precís, allí on la tradició l’ha situat. Cito només alguns detalls, color sofre, pomes i fulles de figuera, diluvi, la lluita entre Llucifer i Miquel, paranoies amb el sexe, la misogínia de Déu, Magda i Maria, les ales, les flames, que has estat tu qui m’ha fet fora, el Dani (o Gabri, segons iong txon)... I què cal dir de la sentència final? Pobre déu, que s’extingeix lentament per raons òbvies, només cal donar un tomb per l’entorn d’opinió més immediat.
    Parlava abans d’un relat irreverent. Segur que, no fa massa temps, difícilment hagués passat el nihil obstat de la cúria episcopal –abans la primera censura s’exercia sobre les obres escrites que, si no la passaven, feien cap a la masmorra dels llibres prohibits, al vergonyosament famós índex.

    Et felicito, Sílvia, per la teva creativitat i per la qualitat sempre alta de la teva prosa.

    Raül

  • I parles d'originalitat![Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 09-04-2013


    Molt bé aquest relat, des del començament fins al final que... et portes una bona sorpresa!

    Gràcies per comentar-me i no cal que et desitgi sort, segur que la tindràs.

    M'ha agradat molt, com tot el que vaig llegint teu.

  • M'has ben ensarronat![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 09-04-2013

    Ens has explicat una història que havíem sentit centenars de vegades, potser més i tot, convençuts fins gairebé el final de que era nova de trinca. Que n'arribes a saber!

  • Quanta supèrbia, Déu meu![Ofensiu]
    Teresa | 08-04-2013


    Un relat magnífic.
    L'inici és tan actual, tan indirecte, tan impersonal... I després, de cop, pren un ritme embolicat i desafiant, gairebé còsmic, on tot pren sentit d'una manera natural.
    Trobo molt encertat el paral·lelisme entre la Creació i l'acte creatiu, per això m'ha semblat que està molt ben encaixat dins el món de la moda. És alhora divertit, crític i amè.
    Molt bon relat.

  • Buaff!![Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 07-04-2013

    Nena!! no sé on pararàs, però el llibre de pecats capitals, entre tu i el vlady, el podeu anar pastant solets, i els altres ja farem alguna aportació.
    La Ventureta estava molt bé, el del mes passat em va agradar molt, i aquest m'encanta, sí, sona pijo això, "m'encànta!!" amb la primera a ben oberta... ;-)) però què vols fer-hi, el teu món narratiu agafa força i empenta, a tots ens ha de passar alguna dia i ara et toca a tu. Estàs "on fire" que diu el Roger i la seva colleta d'amics ( i molts d'altres també, em sembla) que vol dir que estàs al dia (que ja ho sabies? (ai fllla, perdona) quin mal geni.)
    I sobre la teva visió del meu poema "deixa'l créixer" totalment encertada.

    Abraçades i espero que ens veiem aviat.

    Ferran

  • Luzy in the hell... with diamonds?[Ofensiu]
    Carles Ferran | 07-04-2013


    Com t’has lluït, en aquest relat! Quina història més peculiar, més irònica, més ben cuinada! Res es pot afegir al comentari del Iong Txon, ens ha fet veure amb precisió la història oculta, la segona lectura. Formidable!!!

  • Genesi "sui-gèneris"[Ofensiu]
    iong txon | 06-04-2013

    amb aquest missatge al contestador has muntat una enginyosa història d'inversió de papers en la qual el malvat passa a ser la víctima i viceversa. Bona la idea d'ambientar-ho en el món dels "creadors" de moda. Crec que he detectat un lapsus: els tres arcàngels originalment eren Llucifer, Miquel i Gabriel, i Rafel substitueix Llucifer després de la seva caiguda. Així que suposo que en lloc de Dany, volies dir Gabri. En fi, foteses al capdavall, ja ho sé… Ja suposo que el relat no està escrit amb pretensions de cap rigor "teològic" jejej
    Moltes gràcies per visitar-me i pel teu comentari encoratjador. De vegades els comentaris dels companys i companyes relataires m'ajuden a interpretar els meus propis relats, sobretot quan són poemes. Aquesta és la màgia de l'escriptura!
    Salut i relats,

    q

  • No sé, no sé...[Ofensiu]
    rnbonet | 06-04-2013

    Simplifiques la 'bio', progresses 'cum laudem' als dibuixos, fas 'parlar' personatges teus, et menges 'rosques' ...i roscons de reis (diria jo!) ,..Què co..ons (eufemisme 'modern' a RC) més vols!!!!
    Demana, demana...

    Per avançat ('de bestreta' als cànons) uns quants MUACS amb salut i rebolica!

    PS. Tota la primera parrafada, xicona, de tot cor i sense cap ironia.
    (És que darrerament he tingut 'sorpreses' en missatges. Total: exemples de 'no exacta comunicació'... Res, al cap i a la fi.
    Per això prefereix els ulls a ulls i el cara a cara!)

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de allan lee

allan lee

47 Relats

595 Comentaris

216471 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Em dic allan lee per Geddy Lee, Alan Lee, Edgar Allan Poe ( music, il.lustrador i escriptor respectivament).
També em dic Silvia Armangué Jorba.


allan.armangue(arroba)gmail.com