Mare Balena

Un relat de: allan lee



La nit és amiga d’altri, meva no. L’utilitzo com un teatre petit, filant ombres xineses. Sí. La qüestió és aquesta i no cap altre. Per què, per què les balenes van tornar a mar? Van tornar, sí senyor, així com sona; eren peixos sagitals, empeltats de pell de sirena i calamars, i se les van compondre, oh curiositat primigènia, per treure el cap entre les roques, i després es van afartar de cuquets de platja, es van arrossegar fins la cala petita feta de brisalls de petxines, es van quedar una nit al ras i amb el morro apuntant les estrelles, i des de llavors, tocats en la pell grisa i mòrbida per l’aire suau del sud, van prosseguir cap a la selva, es van fer caçadors de erugues i musaranyes de plomall i van convertir les aletes natatòries en bellíssimes potes guerxes acabades en cinc dits. També van abandonar l’oviparisme pel camí i es van quedar els fills a dins per protegir-los; es van inventar la llet i el tenir cura dels petits. I després d’anys i panys de vida terrena, rodant pel món pre-humà, quin incident, quin cas de vida o mort, quin cataclisme o voluntat, els féu tornar a l’aigua blava, al immens món profund i temible, bressol seu i de totes les formes conegudes...? Ínclits saberuts apunten a un augment de pes i volum difícils de transportar i mantenir en terra. Però els elefants també pesen bastant, senyors meus, i no han tornat a mar. Vull creure que algun record de l’aigua els va portar a la desídia terrestre. A somiar, de nits aclofats entre lliris, el vol, el clapoteig en la remor maragda. A rememorar, a les platges de tortugues, el so vibrant, el cant de les seves veus sota de l’aigua, empeses per esculls de coralls i barreres d’algues gegantines. A esllanguir per haver perdut el verd i el blau i la llum que els agombola. Oh bèsties de cinc dits tornant a mar. De més nedar, és clar, les mans es van fer rems i les potes del darrere un vestigi invisible. Però els pulmons se’ls hi van quedar a dins i també l’amor de mare i els records de terra endins. Canten, les balenes. Cada balena té una cançó, una melodia apresa en infantesa i rememorada amb canvis personals. Jo entenc les balenes: si no pots volar, torna a l’aigua. S’hi assembla bastant. Si jo tingués una balena d’amiga, no tindria por de la vida ni de res. Li trauria els paràsits de ventosa i aprendria les seves cançons, i em subjectaria fort al seu forat respirador i cavalcaria fins a extenuar-me.

Però qui vol el destí d’una balena: massa gran per ocultar-se, massa sola per defensar-se. Oh mars de la Xina i el Japó, sepulcres del dolor. Una balena arrossegada a dins del vaixell mor lentament i turmentada, perquè a un gran animal li costa més de morir-se. I ja no sé què ens podrà redimir després d’això.

Comentaris

  • Gelat d'aspirina[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 03-11-2013 | Valoració: 10

    No cal que ens redimeixi res, Silvia. Nosaltres també som capaços d'aguantar i esperar. Científicament això no és correcte, però és que som naturals. Ens donem les culpes que ténen els que no vull anomenar. La natura és forta... caiem, també... ens tornem a aixecar pensant: "Què fem aquí?" I ens aixequem altra vegada per a seguir combatent de manera natural. Silvia, ni tu, ni jo, ni ningú és culpable. Si ens fem mal és trist, però no és una cloenda. Tot és un seguiment de paranys i descobertes... vaja, que m'empatollo massa, jo.

    M'he sentit adolorit i emocionat al llegir-te el relat. I m'ha agradat molt més del que puguis creure.

    Records, Silvia!


    Sergi XD! : )

  • l' immens món profund i temible[Ofensiu]
    franz appa | 01-11-2013

    Comparteixoamb tu: no ens pot redimir res de tant de maltractament als animals. Especialment a animals que canten, que tenen la seva pròpia i intransferibles cançó.
    Cantaran sobre nosaltres? Què diran en el seu cant? Diran que els homes, perversos éssers que van preferir arrosegar-se per la penosa terra abans que retornar a l'ample i profund mar, han fet de la seva manca de llibertat l'excusa perfecte per sotmetre els altres éssers, per explotar-los, per torturar-los, per aniquilar-los?
    Seran tan lúcides com per retratar-nos? I sabran perdonar?
    la mort d'una balena és una ofensa més que la nostra espècie fa a la nostra mateixa espècie: orgullosos de ser superiors i d'haver descobert ètica i moral, som cecs al dolor immens de la immensa espècie que va capbussar-se fa moltes generacions en l'immens blau. Com sens dubte bé dius, per aconseguir la llibertat que els era inaccessible ala terra, incapaços de volar.
    Incapaços de volar també nosaltres, hem fer dels braços, en comptes de rems, armes assassines.

  • doblement gràcies[Ofensiu]
    dallonses | 18-10-2013 | Valoració: 9

    GRÂCIES
    Primer pel magnífic relat que ens has regalat, on no ser quins son els trets mes notables; la coherència narrativa, la sensibilitat esplèndidament narrada o el llenguatge metafòric i suggestiu. És remarcable, en la meva opinió, la reflexió final "Ja no sé què ens podrà redimir..."

    Segonament, gràcies també, pel teu comentari als versots "De tu, què en queda" M'agrada jugar amb l'equívoc, però per dominar el tema em fa falta molta mes traça. En qualsevol cas, el desllorigador es troba als versos "a qualsevol hora les dotze marcaves / i ara encallada a dos quarts de sis" Crec que la imatge és prou contundent i explícita.

    Pax sit tecum.



  • Saps que les balenes[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 27-09-2013

    sempre han estat uns dels animals que més m'han impressionat?
    El teu entranyable relat m'ha fet pensar en un dels meus somnis: veure'n alguna encara que sigui de lluny.
    El teu estil impecable ha fet que la meva admiració cap a tu creixi cada cop que et llegeixo.
    Molts petons, estimada Sílvia!

  • Germana balena[Ofensiu]
    rautortor | 26-09-2013


    Sempre és d’agrair que algú t’obri els ulls, els del rostre i els dels sentiments. Saber mirar, per saber entendre i comprendre. Aquest és el camí, el que sempre havia marcat als meus alumnes. No n’hi ha prou amb veure el món, s’ha de contemplar, mirar a plena consciència. Però, sovint em quedava amb el concepte abstracte, sense exemples reals que recolzessin el comentari. Exemples com el de la mare balena tan fàcil d’entendre i alhora, veient com es mou el món actual, tan difícil de comprendre i d’acceptar. Així i tot, amb la teva manera de contar les coses les reflexions esdevenen més profitoses.
    Les teves nits, tot i que no són de la teva preferència, sí que resulten clarividents i productives. Les ombres xineses no sempre són un passatemps, sobretot quan intenten reproduir la realitat i fer-la més entenedora.
    Les balenes i el seu misteri. En principi, gaudeixen d’un alt grau d’acceptació per part de la gent senzilla, no tocada encara pels monstres de l’interès. Són tan pocs els que han gaudit de la seva presència! Els altres, els que les hem instal·lat en la nostra vida pels camins dels contes i de la imaginació, sempre les hem vistes com una mena de germanes: mamífers, vivípares, aparentment amables i juganeres, i tan vulnerables, pobretes! Gran part del mèrit se l’emporten els reportatges de la 2 o dels canals de National Geografic –quina gran labor que realitzen! Les balenes i les sirenes, un altre misteri. Connatural als mites del món marí i que tu, d’alguna manera, les agermanes.

    I després d’anys i panys de vida terrena, rodant pel món pre-humà, quin incident, quin cas de vida o mort, quin cataclisme o voluntat, els féu tornar a l’aigua blava, al immens món profund i temible, bressol seu i de totes les formes conegudes...? [...] Jo entenc les balenes: si no pots volar, torna a l’aigua. [...] Però qui vol el destí d’una balena: massa gran per ocultar-se, massa sola per defensar-se.

    Balena amiga, germana balena. A partir d’ara no estaràs tan sola i, tot plegat, caldrà agrair-ho a l’Allan Lee.

    Gràcies per aquestes sorpreses i aquestes lliçons d’amor a la natura.

    Raül

  • Magnífica lliçó[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 26-09-2013 | Valoració: 10

    de l'esdevenir de les balenes al llarg de la història del nostre planeta i meravellosa lliçó de literatura descriptiva, narrativa i amb una gran sensibilitat de principi a fi. No sabia gran coses sobre balenes, però després del teu relat crec que estic més interessada per aquest enorme animal. És el mèrit de la teva mestria amb les lletres. Fas que allò que escrius entri dintre del lector i s'ho faci seu per obra i gràcia de la teva narrativa.

    M'ha encantat la "Mare Balena"

  • Aclariment![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 25-09-2013

    Quan en el meu comentari parlo de "petita dissertació" em refereixo a un raonament de l'allan deixat en un post al fòrum on parla de la intel·ligència dels animals -aquests mamífers en concret, balenes i dofins, ho són molt-, que pot ser tant o més destacable que la de l'ésser humà. I jo que hi estic tant d'acord!
    Allan lee, ho he afegit aquí perquè em sembla més clarificador.
    Una abraçada!

  • Mare meva![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 25-09-2013

    Com m'ha agradat aquest relat, allan lee! El contingut de tot el que expliques sobre la balena m'ha semblat interessantíssim. Però he trobat darrere els teus mots el que tu tan bé saps transmetre: una gran sensibilitat i estimació cap als animals i un respecte fora mida ( molt bona la petita dissertació sobre els graus d'intel·ligència humans/animals!)
    Quin gust llegir-te, allan! Passo poquet per aquí, darrerament però visitar-te és un gran plaer per a mi. Moltes gràcies per la teva felicitació al fòrum, ets un solet!
    Una abraçada ben forta, maca!

    Mercè

  • Quars ![Ofensiu]
    Annalls | 24-09-2013 | Valoració: 10

    Entre les moltes faltes que dec haver fet, una la corregeixo. Quars. I et felicito de noui pel relat.

  • Duresa bella[Ofensiu]
    Josep Casals | 24-09-2013

    Sempre em passa el mateix. Començo a llegir-te amb esperit analític, preguntant-me, per exemple, si «l'utilitzo», tractant-se de la nit, s'ha d'apostrofar; o badant en veure el monosíl•lab encapsulat entre dos punts. Però al cap de poques paraules més ja no em fixo en res, ja he parat d'analitzar, només em deixo portar. Sempre em passa el mateix.

  • Un raig del temps[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 24-09-2013 | Valoració: 10

    Tenia moltes ganes de llegir-te de nou, esperava les teves lletres després del parèntesi estiuenc i he esperat bé. Aquest relat és preciós. Real també? És cert aquest camí de les balenes, de mar a terra i de terra a mar de nou? Sigui com sigui, he tornat a gaudir del teu estil precís, preciós i enriquidor, de gramàtica perfecta, vocabulari riquíssim i formes literàries diverses plenament aconseguides. Amb una lectura no n'hi ha prou. Val la pena repetir la lectura per assaborir aquest raig del temps, aquest pas en tres minuts per la llarga vida de les balenes. Una forta abraçada Sílvia i fins aviat!

    Aleix

  • Un relat dels que et deixen:[Ofensiu]
    Annalls | 23-09-2013 | Valoració: 10

    ... sense paraules, tan pel contingut com per la forma. Es així com la foto que tens ara de perfil. Mig realitat i mig fantasia, tot i que voldries tornar a creure que els minerals de cuarç en realitat son cristalls amb propietats.
    En quant al mar, les matances... aquí l'impotencia es brutal! Ens sembla que en lloc de companys de planeta tenim unes "coses". Falta consciencia.
    Preciós i reivindicatiu!
    Anna

  • Allan[Ofensiu]
    Gabriel M. | 23-09-2013 | Valoració: 10

    He quedat encantat de llegar aquest bellíssim relat, ple d'imatges i amb perfecte escriptura.
    Gràcies per venir a visitar-me i comentar-me.
    Una besada dolça.

  • Quina meravella[Ofensiu]
    bloodymaruja | 22-09-2013 | Valoració: 10

    Quian meravella de relat, que em recorda l'estil de la meva admirada Rodoreda i m'ha fet posar els péls dels braços de punta i una mica de rogall a la gola amb una tristor dolça com d'enyor de no saber què. Quan he acabat de llegir-lo he tornat a començar, assaborint més les paraules i fent-me més meva la pena per la sort de les balenes, que també és la nostra; potser tornar al mar que ja tindrem podrit com un llac mort d'aigua pudenta que colpeja en inútil afany les platges sense gavines..
    No tinc més paraules per dir-te quan t'admiro i com t'entenc.

Valoració mitja: 9.89

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de allan lee

allan lee

51 Relats

662 Comentaris

197572 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Em dic allan lee per Geddy Lee, Alan Lee, Edgar Allan Poe ( music, il.lustrador i escriptor respectivament).
També em dic Silvia Armangué Jorba.


allan.armangue(arroba)gmail.com