Com Xerta

Un relat de: aleshores
Ja ho sabieu,
és natural el temor a les aigües:
El riu és aquell pas infranquejable
on hi habita la mort,
on hi sura l’ofegat a la deriva.

I, és també el lloc de vida
on hi habiten la inquieta anguila
o la tranquil·la carpa.

Heu travessat el riu,
amb risc, fins i tot a l’estiu!,
fent peu al gual, contra el fort corrent,
amb la fe de qui creu i encara no sap,
però que s’arrisca, esquivant remolins.

I ara heu de retornar a la nostra riba,
no quedar-vos en la illeta, tancats,
o en els remots aubals de les vinyes:
retornar, amb la força
de la llarga renglera de les mans unides,
nostres, que es faran corda.

I tornareu a ser, Presidenta, a veure
com el sol de Xerta es pon en els Ports cap a l’oest
i neix per sobre del riu, ja franquejable,
I reneix per sobre de tranquil assut de cap a l’est.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: