Com Xerta

Un relat de: aleshores
Ja ho sabieu,
és natural el temor a les aigües:
El riu és aquell pas infranquejable
on hi habita la mort,
on hi sura l’ofegat a la deriva.

I, és també el lloc de vida
on hi habiten la inquieta anguila
o la tranquil·la carpa.

Heu travessat el riu,
amb risc, fins i tot a l’estiu!,
fent peu al gual, contra el fort corrent,
amb la fe de qui creu i encara no sap,
però que s’arrisca, esquivant remolins.

I ara heu de retornar a la nostra riba,
no quedar-vos en la illeta, tancats,
o en els remots aubals de les vinyes:
retornar, amb la força
de la llarga renglera de les mans unides,
nostres, que es faran corda.

I tornareu a ser, Presidenta, a veure
com el sol de Xerta es pon en els Ports cap a l’oest
i neix per sobre del riu, ja franquejable,
I reneix per sobre de tranquil assut de cap a l’est.

Comentaris

  • Gràcies...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 18-10-2019

    Gràcies amic i company de lletres, per el teu comentari... Sí realment estava xalant amb les paraules a poc a poc, amb aquest molts de "ela" geminada...
    Saluts...
    Perla de vellut

  • Molt profund...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 13-10-2019 | Valoració: 10

    i amb molta qualitat, on els teus versos demostren com és Xerta.
    Això si que és tenir molt bona qualitat, amic Aleshores.
    Bé, aleshores, com el diuen de nom...? Ja em diràs, gràcies... perquè jo sóc Rafael

    Salut
    Perla de vellut

  • Xerta[Ofensiu]
    SrGarcia | 22-09-2019

    Trobo que és una de les millors poesies que has escrit.

    Això de lligar les persones al seu territori m’agrada molt.

    Jo no puc pensar en la Carme Forcadell sense pensa en Xerta.

    A la porta de l’església hi ha una memòria de les inundacions patides al llarg dels anys. Un pensa que com pot ser que hagin posat el poble allí, a una zona inundable, però és així i dos de cada tres anys es veien tapats d’aigua, moltes vegades de manera catastròfica.

    A l’esquerra de l’església hi ha una pancarta demanant la llibertat dels presos. S’ho endurà l’aigua, malgrat les preses que hi ha riu amunt, una mala terra és una mala terra.

  • Renèixer[Ofensiu]
    allan lee | 16-09-2019

    els qui no estan morts, però sí devastats.
    Quin poema!

    Em trec el barret, amic.

    Silvia

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: