A les palpentes

... i et deixa un bon regust, amb ganes de posar-se romàntica.
Anna

Hola!
Poema molt evocador, que té gust de passió i amor. Amb risc, estan a la corda fluixa? Potser és una relació entre dues persones que ja tenen parella? o potser no? sempre és un risc passar a una altra etapa, ja que per exemple, si fins ara són amics i la cosa no funciona, es pot perdre l'amistat...
En poques línies dónes peu a moltes imatges i pensaments, felicitats.
Un somriure,
Anaïs

Quin bell poema! És ple d'una il·lusió jove i serena. Els tres primers versos em semblen especialment deliciosos. Felicitats!

com m'agrada:

"...el desig ha vençut al seny"

Aquests versos també han vençut!
Amb la meva admiració, t'envio molts petons.

descriptiu i amb un toc preciosista, un poema amb força ple d'imatges evocadores.

...El desig transforma els moments i a les persones..el desig d'un moment especial, d'un lloc, he desitjat llegirte, ha estat un moment dolç, tendra i plè ,de colpidora força.

Llegir-te és cloure els ulls i vore. Has ambientat molt bé el moment.

El títol ja m'agrada.
I també dues frases:
"emprovarem noves paraules".... la paraula amb complicitat.
"en el mirall de les complicitats".... una trobada.
Gràcies.

Gràcies pel regal...GUAI!(que vol dir, GUAI!!!!)

LLegir.lo ha esta com menjar-se un tall de coca de sucre amb un xic de xocolata.
Convidar a mirar-se en el mirall de les complicitats......
Genial !!

Salut i sort

Tot el poema s'ha de llegir a les palpentes.
Les paraules que has destriat fan estremir i desperten la complicitat, però no m'atreviré a analitzarles perquè seria com una traició.

M'ha agradat el poema seductor!

Potser perquè jo intento escriure poesia, sé perfectament el que costa trobar una image evocadora, una metàfora encertada i unes paraules adients. Escrius la poesia amorosa com ningú que jo hagi conegut ,i pensa que estic en grups que recitem i som molts a escriure. Gràcies pel teu adorable poema.
Petons

M'ha passat massa vegades!
Que en rellegir els teus poemes -potser un xic a les palpentes-, de sobte, hi ha un moment que, lentament m'arriben!
- Joan -

Els mots, el ritme, la passió -i la tendresa- que es copsa en cada vers.
I moltes gràcies pel teu comentari sobre "Ciutat de nit...".
Una abraçada,
Shaudin

i fins sembla que fàcil, però les teves paraules semblen sorgides de dins, d'on els sentiments lluiten per creixer.
Els dos primers renglons són preciosos, però no fan ombra a un poema relat preciós i ple, de fet, d'una esperança que reconeix les dificultats del camí.

Una abraçada.

Ferran

la corda fluixa del desti mai se sap on ens portara...quanta tendresa amagada en els teus mots, molt bonic.
Una abraçada,

m'agrada llegir-te despres de tant de temps de no passar per aquí!

el teu poema em recorda massa uns quants caps que tinc per lligar

una abraçada!

Sóc una nova lectora i us comento als més ben valorats.Estic maravellada de l'altura literària que gasteu. Et llegiré més poemes per gaudir del art.

ja que em sembla que va ser el teu aniversari. Segon felicitats també per aquest segon lloc al 5e aniversari de RC. Tercer Felicitats altre cop però ara per oferir-nos aquest poema escrit amb la elegància que et caracteritza així com amb senzillesa i tendresa.

J. Lluís Cusidó

Però amb un nord de sentiments i desig.

Salut.
onatge

Sencilles i tendres són les frases escrites que expresses. Un romanticisme i delicatesa com mai havia llegit.
La lectura de la teva prosa es animadora, eleva l'esperit. En fa recordar que tots tenim uns sentiments íntims i irrenunciables, malgrat que a molts ens fa vergonya reconneixer-ho.
Ets una escriptora encisadora.
Les meves felicitacions pel teu art literari.

RAFEL
Esplugues de Llobregat

que considero molt merescut.

Aprofito la lectura d'aquest poeme per desitjar-te que passis un feliç dia amb tantes ganes d'escriure com ens tens acostumats. Una abraçada.

¡Ueee! Felicitats pel premi. M'alegro molt per tu i pels trus versos, que així emergiran de nou. FFEEELLIIICCCIIITTTAAAATTTTSSS!!!!

Crec que demà és el teu aniversari. Farè com fan al poble de la meva esposa: Felices
vigilies!
El comentari ja vindrà.

o a plena llum, amb paraules o en silenci lo important és la comunicació.
Subtil, el-legant, intel-ligent i exquisiit poema.
Felicitats per ser una de les guanyadores del cinquè aniversari.
Un petó.
Nonna_Carme

Entre tots plegats m'esteu deixant bocabadada. Tots els d'aquesta pàgina tenia un fort potencial per la literatura. Jo no em faig autora perquè no sé escriure, però m'agrada molt llegir.

magnòlies

potser som titelles de l'atzar i del destí escrit per algú altre. Un poema intimista, com un xiuxiueig imantat.

Felicitats enganxadora campiona!

;)

Alentint la conversa,
fins a parar els mots,
per restar nomes mirant, en silenci.

I serà el vent el que parli,
savi com es en paraules tendres,
i en la foscor ressonaran,
els mots que desitges,
i que a la pell esborronen.

Avet_blau

Un bonic poema, que evoca un bell somni de sensualitat i d'amor.
Crec que és just i ponderat, i traspua una suma de sentiments.
Ben cordialment.
Ramon

He llegit i rellegit aquesta dolça poesia, i no volia repetir-me amb el tothom et diu, "delicada poesia", però no hi trobo cap mot més adient.
Desprens tendresa a tots els teus escrits. T'expresses com una mestra en l'art de la seducció. T'endinses en detalls com si vinguessin del diari d'una geisha .
Sens dubte, tal con tu dius en el poema, es nota que l'amor et vessa per arreu.
El romanticisme sempre ens fa estar sobre la corda fluixa del destí
Preciós.
Una forta abraçada

es fa difícil de dibuixar sense caure en llenguatge massa ensucrat.

Versos delicats i de fina subtilesa. Tenen l'erotisme de les paraules, un erotisme dolç i ingenu, però que s'escola pels porus.
L'únic que no m'acaba d'agradar és el darrer vers, amb això dels déus (l'atzar ja és prou capriciós)

MOlt mACo!!!

angie

Quina delicadesa de sentiments i quin mestratge en les paraules! Éts molt bona, bonica, i a més a més ets una persona senzilla i propera. M'encanta llegir-te.
Molts petons

Quina delicadesa de sentiments i quin mestratge en les paraules! Éts molt bona, bonica, i a més a més ets una persona senzilla i propera. M'encanta llegir-te.
Molts petons

...o velles, tant fa el cas, quan l'amor és present.
I el teu poema, xicona, en vessa per tots els costats, en tots els mots, en cada idea.
Salut i rebolica en aquest any9!

"l´amor em vessa per les conques de les mans"...
Quines metàfores tan belles! plenes d´esperança d´amor.

Et felicito pel poema i pel rècord de les enganxines.Enhorabona!

fantàstica.

Mil gràcies pel teu comentari, reina. Ets la tendresa en persona.

Seduït a la corda fluixa del destí... allí estic jo, penjadet com un fuet, no em veus? Clar, és difícil a les fosques...

Molt maca aquesta cara de l'amor, sembla que les coneixes molt bé, així que ja pots fer una llista i explicar-nos-les totes.

Petons

M

trobo aquest preciós poema teu.
Com dius a la introducció l´amor té moltes cares, deu ser perquè l´amor el tenim dintre i si el deixem fluir pot anar per diversos camins.
Com et deia, en aquest, s´albira la passió del amor. Aquell moment que et desbordes per les emocions causades i que et deixes anar.

Sempre es un plaer passar per aquí

un petó molt gran i BON ANY!!!

A les palpentes, però amb la força de la tendresa, ens acaronen les teves paraules i ens trasbalsen els sentits. L'amor et vessa per les conques de les mans i el recollim en cada mot perque ens fas còmplices del vessament.

Gràcies. Una abraçada.

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Gessamí_blau,

Un poema que no cal rellegir per tan d'entendre el seu significat: els símils, que has emprat, són prou explícits com per copsar el missatge. De tal manera que, les relectures posteriors han estat fruit de la necessitat de trobar què era allò que m'atreia d'aquest poema. Crec que ho he trobat.

Em deixes que t'ho intenti explicar repetint paraules teves?:
·"ens emprovarem noves paraules"
·"evocaré paraules tendres en silenci
que faran estremir les parets dels sentits"
·"Diràs llavors... i jo et diré"

En aquest poema, que descriu un joc de seducció, els protagonistes són els cossos i el llenguatge. M'agrada, especialment, que hagis destacat el paper seductor del llenguatge.

Lamento fer-te una valoració tan prosaica: sóc una modesta lectora.

Et continuaré llegint.

Núria Gausachs i Cucala

A les palpentes, els ulls de les mans.
veuen mes enllà de la paraula;
i el silenci, respectuós,
dona música als gemecs;
i la llum s' adorm oblidada,
doncs la calor del tacte,
enlluerna mes que el sol;
i pot esdevenir volcà.

Avet

A les palpentes, sota la màgia del teu gest, de la teva voluntat, de la teva invitació, les paraules tendres esdevindran tangibles, les complicitats resultaran evidents, les mirades representaran carícies físiques, el desig es manifestarà com una realitat.
No ho dubto gens!
Perquè tu tens aquest do, jo ho crec.
Com tens el do de dotar els mots del sentit just, de la proporció adequada, del lloc adient per a què, plegats, transmetin.
I ho fan: ni l'atzar ni els déus volem impedir-ho, ja que es rendeixen davant la veu de la mussa que els sedueix.

T'envio una abraçada plena a vessar d'admiració i d'afecte,
Unaquimera

per rompre motius i raons mitjançant un mot, un somni...
M'encanta la facilitat de trobar-me dins cada vers, de llegir com boja, ràpid i tornar-ho fer les vegades que facin falta per sentir la sensació que transmeten poemes com aquest!

felicitat!!


una besada de vidreee

Passo a comentar-te perquè és impossible, després de llegir els teus versos, quedar-se indiferent.
Evoques l'amor d'una forma tan seductora, amb aquests mots tendres, suaus, intel·ligents que m'han arribat a posar la pell de gallina.
Cada poema teu és una joia literària, però aquest m'ha sacsejat d'una forma especial.
Et felicito per aquest regal que he assaborit plenament.
Una abraçada ben forta, Gessamí_blau.
Mercè