però escolta, perquè el penges amb la pestanya del concurs de microrelats de la ràdio? te alguna cosa que veure amb el concurs aquest relat? perquè no li se veure jo ara mateix.
Bueno, un relat fort i directe, tot s'ha de dir.

Salut

aviat tornaré

sense paraules

punyent i concís, directe i feridor, qui no ho entengui que plegui.

no sé com poden osrtir les paraules amb una correlació tan lineal, tan lligada. Un poema deliciós i descriptiu.

i preciós poema denuncia, que fa reviure aquells moments difícils de la dictadura, difícils per a nosaltres, per a ells va ser un petit detall sense importància, no varen tenir cap consideració, ni amb el noi, ni amb la família ni amb la gent del carrer, i si algun dia se sap la veritat de tot, ens cara ni així els caiuria la cara de vergonya. Penosa história, fabulós poema.

però m'ha agradat la manera que té d'escriure coses tant cotidianes i senzilles, i fer-les vitals i curioses, plenes de vida.

descriptiu i amb un toc preciosista, un poema amb força ple d'imatges evocadores.

No cal dir-ne grans coses d'ell, sols llegir-lo i rellegir-lo, és el treball dedicatoria d'un gran poeta a un altre gran poeta.

del segon paragraf, eliminaria el "jo", no li cal a la frase, ja és prou clara, però no desmereix el curt relat.

una imatge dura la del poema, que resolts amb una força descriptiva colpidora.

he tancat els ulls mentre anava llegint-lo i he vist el pensador de Rodin. Un poema fórça descriptiu. Amb poques paraules fa una bona descripció.

curt i sentit relat, que t'acaba fent sentir els neguits de la protagonista, que amb tan poc d'espai, té el seu merit. Mol bé.

he llegit alguns dels teus últims poemes, puc veure tristor, enyorança.
Quan ens sentim així, és quan fem sortir el millor de dins nostre.

per descriure aquella sensació d'ofec, de manca de voluntat, tant de rebre com de donar. Poques paraules, però entenedores.