VEREDICTE DEL REPTE CLÀSIC DCCLXXVI- VERGONYA

VEREDICTE DEL REPTE CLÀSIC DCCLXXVI- VERGONYA

Hem begut oli (Joan Colom)

En altres coses de menjar puc transigir, però a casa l'oli d'amanir ha de ser oli d'oliva verge extra. Últimament ho he de dir amb la boca petita, perquè hi ha qui no pot comprar ni oli de pinyola i ha de recórrer al de soia o gira-sol, i em faria vergonya que es pensés que ho proclamo per presumir i despertar enveja. En realitat, a qui els hauria de caure la cara de vergonya és als intermediaris: com que la UE no permet la regulació governamental del preu de l'oli d'oliva, paguen al pagès una merda i cobren al consumidor un ronyó.

La meva fixació per l'oli d'oliva no sé si serà deguda al seu caràcter de recurs pal·liatu —si no tinc menjar, fer-me pa amb oli i sucre és la solució— o per l'empremta que va deixar en mi, quan era un marrec, una anècdota relacionada amb aquest condiment:

Si la memòria no em traeix, recordo un dijous a la tarda, a mitjans dels anys cinquanta, haver acompanyat la mare pentinant els carrers del barri de Sants, fins a trobar en Collblanc una botiga que encara despatxava oli, i haver tornat a casa triomfants, amb aquell preuat líquid color d'or de trofeu. Havia de ser dijous, perquè els Maristes feien classe dissabte a la tarda i era dijous quan partien la setmana. Hi havia restricció d'oli, com n'hi havia de querosè i de subministrament elèctric, i recordo que ho atribuïen als acaparadors. Pel que fa a les botigues d'Aceites y Jabones, l'oli el venien a granel, com la major part de productes alimentaris, hi havies d'anar amb una botella —usàvem aquelles de gasosa amb tanca tan hermètica— i el servien amb uns èmbols que el feien rajar des del bidó, posant un embut a la boca de l'ampolla.

COMENTARI
Ui, ui, ui! Però quina subtilesa! He tremolat d'emoció en captar el missatge. L'oli és per als tractaments pal·liatius quan el menjar desitjat no està al teu abast, dius, amb el pensament voleiant entre Maristes que fan festa dijous a la tarda, com les minyones i els soldats. I amb l'èmbol fent-ho rajar des dels bidons, l'ampolla ben parada i l'embut a punt per si cal fer-ho entrar per la boca.

Ai senyor! Malgrat la subtilesa se't entén tot! I no és pas desmenjat el teu estil, tot i la confessió de vergonyaria després d'intentar colar-nos que el de la virginitat era l'oli.


VEREDICTE

M'ha agradat molt aquest relat biogràfic, per la qual cosa, sense núvol de dubte, et declaro guanyador del REPTE CLÀSIC DCCLXXVI- VERGONYA, et corono amb el llorer de la victòria i et suplico que et facis càrrec de l'organització del següent.

Commino a tots els vergonyosos no-participants que no s’han volgut esquinçar la virginitat en un repte vergonyós, que et dediquin una ovació de gala per la teva valentia.