Cercador
Llista categories
Detall intervenció
RPV221:Traces a la neu
Intervenció de: Aina_R | 13-07-2012Bona tarda!!
Com que estic tenint seriosos problemes per pujar la foto, i no tinc massa temps, he posat la foto del repte al meu perfil, així la podreu veure des d'allà.
L'he triada perquè tinc molta calor, i em venia de gust de posar una imatge refrescant.
He vist que es dóna una setmana de termini, per tant s'acabarà el termini el dissabte 21 a les 12.00, he de dir però que no crec que pugui ser-hi per a preparar les votacions i fer el recompte, així que agrairia si algú podrà fer-ho.
Una abraçada refrescant per a tots i totes!!
Aina_R
Respostes
-
Quina traça (necessària?)
Mena Guiga | 13/07/2012 a les 15:04Amb traça les traces a la neu.
Divertiment o escapoliment?
Mans amplament obertes, es veu.
Escalfor impresa al gel?
Empremta que crida en l'hivern.
Passos manuals.
Fantasma fugisser caminant de cap per avall,
fantasma de circ de carrer
que passeja pel terra congelat de gener.
Li ha caigut el llençol i s'ha glaçat?
Mena pro-fantasmes fugissers.
-
RE: RPV221:Mà gelada
rnbonet | 13/07/2012 a les 16:38Emprempta amb cinc dits
dins la vànova blanca:
l''hivern ens crida.
-
RE: RPV221:Traces a la neu
ninona | 13/07/2012 a les 16:50
-
Jactància
deòmises | 13/07/2012 a les 17:26De blanc setí o de seda negra, el meu destí
Es lliga a la recerca de la llum perquè l'ombra
Esdevingui tangible, tacte de núvol, intacta
Quietud per despertar-te amb el silenci d'un bes.
I seré petja en la neu, dit embolcallat pel caliu
Del teu escalf, la calidesa que em manca al pou
De la matinada de mil hores si no apareixes, infinita.
De seda negra o de blanc setí, i de nou en el camí
Que ha de portar-me el teu encontre, que escombra
Penúries, llàgrimes espúries en l'esguard que es jacta
D'haver-te vist nua, pura, plena, bellesa que se sap i és.
I sabré que sóc captiu en aquesta presó on l'adéu aspriu
No existeix, desig d'home lliure en adonar-me que el jou
D'aquest desglaç és el somrís que em captiva i m'incita.
d.
-
Brases dins el gel
magalo | 15/07/2012 a les 12:26Mans fredes,
si no et tinc.
Fins i tot l’aire es congela
si el teu nom no sent a dir,
i el terra es torna de gebre
veient que les meves passes
soles van al caminar.
Ulls cecs,
lluny del teu mirar.
Ja ni la neu és visible
si a les còrnies hi han glaçons,
i si no et puc abraçar,
la meva pell cau a tires,
igual com plaques de gel
que amb tan fred s’han suïcidat.
És tan el gruix de la neu,
que encara tinc esperança
de que si tornes segueixis
aquesta empremta que deixo,
ben fonda, amb les mans i els peus.
Que encara queda caliu, amor,
una petita brassa
que va deixar el teu record,
protegida a dins del cor,
que és qui li fa de cuirassa.
-
I just m'abandono
gypsy | 18/07/2012 a les 22:45
Caic, m'aboco a un sòl de neu blanca
i deixo les petjades de la meva derrota
en un relleu petit que es va esmorteint
a mesura que plou més vida per a l'oblit,
i just m'abandono endins del paisatge
que em corprèn -intens- en la seva blancor,
depassant les hores respirar se'm fa feixuc
car sé del cert que no veuré més primaveres.
-
COM LA NEU...
brins | 19/07/2012 a les 10:45
Palpo, a poc a poc, prada de dents blanques;
percebo que aquesta vida és gèlida volva
que, esbarriada pel vent, es fon a les mans.
Sagna la neu, com la vida, quan és malmesa,
s’encenen i s’apaguen petjades dels camins;
sense crits, sense retrets... s’extingeix la llum.
M’adono, abaltida, que la vida, com la neu,
és, tan sols, efímera aigua que s’evapora...
-
Com la neu... (Aquest)
brins | 20/07/2012 a les 00:11Palpo, a poc a poc, prada de dents blanques;
percebo que aquesta vida és gèlida volva
esbarriada pel vent que es fon a les mans.
Sagna la neu, com la vida, quan és malmesa,
s’encenen i s’apaguen empremtes del camí;
sense crits, sense retrets, s’extingeixen llums.
M’adono abaltida que la vida, com la neu,
és tan sols efímera aigua que s’evapora...
-
Traces a la memòria
rautortor | 19/07/2012 a les 19:11
Mirall de neu, espectres del passat
que tot just perduren en els ulls
uns breus instants, tal volta uns dies,
fins que la veritat els esvaneix
o la memòria –capriciosa–
els difon o els oblida tard o d’hora.
Com un infant que vol deixar encunys
de transcendència sobre el morter recent,
vaig empremtar les meves mans
amunt i avall de la vida, cercant-hi l’èxit.
Sense saber –mai no se sap–si el sòl,
estoig i aparador del meu trajecte,
era de bronze, carreu, terrissa o neu.
Llavors, passat el temps, temo el silenci...
qui evocarà el meu nom?
-
Traces a la memòria [així millor]
rautortor | 20/07/2012 a les 09:36
Mirall de neu, espectres del passat
que tot just perduren en els ulls
uns breus instants, tal volta uns dies,
fins que la realitat els esvaneix
o la memòria –capriciosa–
els deforma o els oblida tard o d’hora.
Com un infant que vol deixar encunys
de transcendència sobre el morter recent,
vaig empremtar les meves mans
amunt i avall de la vida, cercant-hi l’èxit.
Sense saber –mai no se sap–si el sòl,
estoig i aparador del meu trajecte,
era de bronze, carreu, terrissa o neu.
Llavors, passat el temps, temo el silenci...
qui evocarà el meu nom?
-
De cinc en cinc
helenabonals | 20/07/2012 a les 10:11Les petges sobre la neu,
com la cal·ligrafia
en el paper.
Mans que pugen,
que volen engrapar,
que volen entendre
el per què d'aquesta fredor
que t'envolta.
-
Glacera
Carles Ferran | 20/07/2012 a les 23:45
No et pensis pas que les teves empremtes
podran fer fondre aquest cor de glacera.
El permanent hivern que l’empresona
ja ha estat temptat per altres mans calentes,
ansioses de mudar-li el seu batec
parsimoniós i indiferent, immune
a l’escalfor i a la pluja de llàgrimes.
El glaç que es perpetua és la cuirassa
per conservar-lo sencer, arrecerat,
després de massa cops d’apedaçar-lo
amb una cirurgia sempre agònica.
Ho sap, és un cor trist, no s’apassiona,
però és tard per a una altra alternativa:
D’un cor de glaç, si es fon, què és el que queda?
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- El goig d'estrenar (10 comentaris)
- Preguntes amb resposta (8 comentaris)
- AIGUA I VIDA (25 comentaris)
- Comiat (4 comentaris)
- Espectacular (2 comentaris)
- JA HO SABÍEM (3 comentaris)
- ANNA X (2 comentaris)
- Vint nanoocurrències sobre SEXE [temps real de lectura: 3 minuts] (4 comentaris)
- Haikus de primavera (4 comentaris)
- Begin to begin (1 comentaris)
Nous més llegits
- Protocol Omega (1198 lectures)
- RETORN AL NO RES (766 lectures)
- POST MORTEM (620 lectures)
- MÓN DE GATS (404 lectures)
- Optar (296 lectures)
- EN EL CENTRE DEL MEU COR (271 lectures)
- QUÈ FAS...? (242 lectures)
- Un nou preludi (215 lectures)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (207 lectures)
- Revisió (a cal metge) (207 lectures)
Nous més comentats
- QUÈ FAS...? (15 comentaris)
- Revisió (a cal metge) (10 comentaris)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (9 comentaris)
- EN EL CENTRE DEL MEU COR (9 comentaris)
- Preguntes amb resposta (8 comentaris)
- Com llàgrimes en la pluja (6 comentaris)
- Optar (6 comentaris)
- Intel·ligència emocional (5 comentaris)
- Veritats inqüestionables (5 comentaris)
- Comiat (4 comentaris)
Nous més votats
- QUÈ FAS...? (Agrada a 6 relataires)
- El mimetisme de l’ontogènesi (Agrada a 5 relataires)
- RETORN AL NO RES (Agrada a 4 relataires)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (Agrada a 3 relataires)
- Protocol Omega (Agrada a 3 relataires)
- Veritats inqüestionables (Agrada a 3 relataires)
- El domini (Agrada a 3 relataires)
- Comiat (Agrada a 3 relataires)
- POST MORTEM (Agrada a 2 relataires)
- MÓN DE GATS (Agrada a 2 relataires)