Cercador
Llista categories
Detall intervenció
Llei de vida
Intervenció de: Fidel | 26-03-2012Esguardava com un objectiu de pare expectant
des d’on aguaitava el gronxador on jugava la filla.
Ara qui juga és el rellotge que corre com ella.
Han passat mil dies, ella amplia perímetre
i s’allunya com punt de tren perdut a l’horitzó.
És l’hora de dinar, la busca, la crida...: la finestra
ja no li serveix, li cal un gran angular que no té.
Per la finestra el pare aguaita les coses petites.
Les coses grans ja marxen, fugen les princeses
com insígnies descolorides desades enmig de la pols
o com llei de vida que es desprèn del paisatge inicial.
Millor no capficar-se, inútil obrir finestres.
La llei del temps empeny la vida i la posa als seu lloc.
A fora, els ocells deuen estar cantant
i el pare fa un gir de 180º i escriu aquest poema.
Mentre, els plat s, a taula, es refreden
com els vidres de la finestra, com els perímetres
que eixamplen horitzons inabastables. Llei de vida.
Respostes
-
Penombra
Carme Cabús | 23/03/2012 a les 16:18
Massa solitud acumulada
al cor dels anys.
Espessa penombra feixuga
com baluard.
I tant és que a fora el sol esclati
alt, fort, feliç.
Com celebrar-lo si no hi ha pont
ni passadís?
-
Llibertat d'un pensament
magalo | 24/03/2012 a les 00:48
Un pensament se m’escapa
fent saltirons per la cambra
i cada paret l’empenta
amb mans de pintura blanca.
La porta està ben tancada
i per sota veu que no passa
per dur que sembla ho intenta
però es massa gros el que pensa.
Pensa pensa, pensament,
tu pots volar lliurement!
Encara que molt s’entesta
empeny el pany sense traça
i amb una esquerda s’enfada
al no poder travessar-la.
D’un salt al sostre s’atansa
i veu per fi el que li agrada:
en un racó una finestra
amb la persiana enlairada.
Pensa pensa, pensament,
tu pots volar lliurement!
Amb l’embranzida d’anar-se’n
contra un fort vidre ensopega
i molt afligit es queda
posposant la seva marxa.
Del fosc cantó de finestra
veu la llum a l’altra banda
fent un pensament s’hi llença
i en un moment la traspassa.
Pensa pensa, pensament
si penses atentament
tu pots volar lliurement!
-
Tenebra i llum
Carles Ferran | 24/03/2012 a les 12:55
Que l’albada atenuï
la tenebror de l’ànima;
només la llum
pot assetjar l’ombra.
-
Camps verds no taquen.
Mena Guiga | 24/03/2012 a les 13:02Els camps verds de fora volen entrar per la finestra, que la cortina i l'aire, en ple èxtasi amatori, els demanen per a la persona (home o dona) que en un llit, rera la foscor, es plany perquè no re troba l'esclat natural del seu propi camp verd i li cal, li cal molt. Els camps verds no taquen, verds mira'ls que ataquen. Ataquen amb el color i la vida, amb la seva calma plana, amb la serenor dels sembrats que es lliuren al temps sense impediments. La cortina n'és testimoni. El balcó, també. La persona no troba la corda que potser el descorda d'un pou magnetìc i hipnòtic que no para de donar-li corda. Recorda el camp verd?
-
RE: RPV 207 -Finestra - Convocatòria
Mena Guiga | 24/03/2012 a les 13:04I ara els errors. És "retroba" i no pas "re troba" i és "magnètic" i no pas "magnetíc".
Too fast, Mena!
-
Llei de vida
Fidel | 26/03/2012 a les 16:17Esguardava com un objectiu de pare expectant
des d’on aguaitava el gronxador on jugava la filla.
Ara qui juga és el rellotge que corre com ella.
Han passat mil dies, ella amplia perímetre
i s’allunya com punt de tren perdut a l’horitzó.
És l’hora de dinar, la busca, la crida...: la finestra
ja no li serveix, li cal un gran angular que no té.
Per la finestra el pare aguaita les coses petites.
Les coses grans ja marxen, fugen les princeses
com insígnies descolorides desades enmig de la pols
o com llei de vida que es desprèn del paisatge inicial.
Millor no capficar-se, inútil obrir finestres.
La llei del temps empeny la vida i la posa als seu lloc.
A fora, els ocells deuen estar cantant
i el pare fa un gir de 180º i escriu aquest poema.
Mentre, els plat s, a taula, es refreden
com els vidres de la finestra, com els perímetres
que eixamplen horitzons inabastables. Llei de vida.
-
Del llit estant
rautortor | 26/03/2012 a les 21:06
Del llit estant
les cabòries cerquen l’eixida
que el finestral tot just ofrena.
Al defora el dia s’ha aixecat
al ritme de les hores apressants.
Queda poc temps per gaudir,
per tocar amb els dits de la mirada
el verd immaculat que espireja
amb la pluja, ronsejaire i sorruda
en aquest inici incert de primavera.
Veuré l’estiu?... qui sap si la tardor?...
Del llit estant
els vidres duen encara propines de llum
malgrat la boira del dolor
i el pols se m’accelera cada nou jorn
que el mal s’obstina en obsequiar-me,
tot esperant un raig de sol,
el primer o el darrer, no ve d’aquí.
-
Del llit estant [versió definitiva]
rautortor | 27/03/2012 a les 12:32Del llit estant
les cabòries cerquen l’eixida
que el finestral tot just ofrena.
Al defora, el dia s’ha aixecat
al ritme de les hores apressants.
Queda poc temps per gaudir,
per tocar amb els dits de la mirada
el verd immaculat que espireja
amb la pluja, ronsejaire i sorruda
en aquest inici incert de primavera.
Veuré l’estiu?... qui sap si la tardor?...
Del llit estant, ansiejo els vidres
que encara em duen propines de llum,
malgrat la boira del dolor,
i el pols se m’accelera cada nou jorn
que el mal s’entesta en obsequiar-me,
tot esperant un raig de sol,
el primer o el darrer, no ve d’aquí.
-
Voracitats
Xantalam | 26/03/2012 a les 21:08
Es detura l’instant voraç.
No es cristal·litza encara el moment
de perdre’t.
Fixem el gest des del brogit perpetu
i bellugadís de les hores;
podríem ser eternitat i llum morta
atardant-se en l’infinit,
reiterats horitzons de vidre,
paisatge immòbil en l’estret badall
de la finestra, cambra closa.
Ara som, però, carn i nuesa
aquietats damunt el jaç de pedra
i el vapor d’un bes tàcitament tebi.
-
Agorafòbia
deòmises | 28/03/2012 a les 17:02In oblivionem John DEMJANJUK [aka Iván Mikoláiovich Demianiuk (Іван Миколайович Дем'янюк)](1920-2012)
(R. I. P. [Remaneat In Paenitentia])
Finestra maldestra que obre els ulls enmig de l'esglai
Verd d'un camp que no té límits, d'uns arbres l'ombra
Dels quals és negra com l'ànima fosca dels homes;
Parany que aglutina la vida i la mort en l'agònica asfíxia
De l'apnea continuada, i a grans braçades em desteranyino
D'aquesta xarxa davant del tel dels ulls, una mar fonda...
I a les mans l'eixorca putridesa d'un crit que em reclama.
Al capvespre la cortina voleia i desfarà l'esperança fràgil
De desitjar allò que és desconegut, aquella presó externa
Que exhala decadència, espant, i m'anomena com més temo.
I sento com s'estén en el pou de l'ànima el putrílag extrínsec,
La maragda que esdevindrà pobresa quan la toqui lleument
Amb els dits només i seré llast per a la pròpia caiguda al buit.
Darrere dels vidres, m'engoleixo, que fora roman encara el botxí.
d.
PS: enllaç a la wikipedia (en castellà); i més complet a l'enllaç a la wikipedia (en anglès).
-
desenteranyino millor que desteranyino...
deòmises | 28/03/2012 a les 20:02
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- LA TEVA VEU (22 comentaris)
- El goig d'estrenar (10 comentaris)
- Preguntes amb resposta (8 comentaris)
- AIGUA I VIDA (25 comentaris)
- Comiat (4 comentaris)
- Espectacular (2 comentaris)
- JA HO SABÍEM (3 comentaris)
- ANNA X (2 comentaris)
- Vint nanoocurrències sobre SEXE [temps real de lectura: 3 minuts] (4 comentaris)
- Haikus de primavera (4 comentaris)
Nous més llegits
- Protocol Omega (1199 lectures)
- RETORN AL NO RES (767 lectures)
- POST MORTEM (627 lectures)
- MÓN DE GATS (405 lectures)
- Optar (303 lectures)
- EN EL CENTRE DEL MEU COR (276 lectures)
- QUÈ FAS...? (247 lectures)
- Un nou preludi (216 lectures)
- Revisió (a cal metge) (215 lectures)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (210 lectures)
Nous més comentats
- QUÈ FAS...? (15 comentaris)
- Revisió (a cal metge) (10 comentaris)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (9 comentaris)
- EN EL CENTRE DEL MEU COR (9 comentaris)
- Preguntes amb resposta (8 comentaris)
- Optar (6 comentaris)
- Com llàgrimes en la pluja (6 comentaris)
- Intel·ligència emocional (5 comentaris)
- Veritats inqüestionables (5 comentaris)
- Haikus de primavera (4 comentaris)
Nous més votats
- QUÈ FAS...? (Agrada a 6 relataires)
- El mimetisme de l’ontogènesi (Agrada a 5 relataires)
- RETORN AL NO RES (Agrada a 4 relataires)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (Agrada a 3 relataires)
- Protocol Omega (Agrada a 3 relataires)
- Veritats inqüestionables (Agrada a 3 relataires)
- El domini (Agrada a 3 relataires)
- Comiat (Agrada a 3 relataires)
- POST MORTEM (Agrada a 2 relataires)
- MÓN DE GATS (Agrada a 2 relataires)