Cercador


Llista categories

Recomanats editora

Veure tots

Detall intervenció

La fossa de la Mariana (fora de concurs)

Intervenció de: Tanganika | 19-01-2022

La fossa de la Mariana. Així li havia definit un que era afeccionat a l'oceanografia. Per la pregonesa segura i la llargada de temps de no utilització. I quin greu, llavors exclamaven tots, mentre jugaven a cartes i xarrupaven cigaló. Malaguanyada Mariana!

Cada diumenge, al temple, la contemplaven embadalits mentre la dona, concentrada en beat xiuxiueig, passava els granets del collaret religiós, fet de drupes seques de mèlia (que emborratxen els ocells) que s'havia confegit ella i que abans d'agafar-les, mentre les mirava penjant en ramell retallades en un cel d'un bon blau, un atrevit li va demanar què mirava amunt i ella va respondre que hi cercava poesia. I era cert i alhora va evitar que li pessigués els glutis. Li ben repassaven, aquelles exuberàncies que la púdica indumentària era incapaç de dissimular. Una miríada d'ulls ensalivant rere els cantorals castos i parroquials; una miríada d'orelles on es diluïa l'avorrida paraula de Déu. Anhelosos que ella passés el platet el contingut del qual el capellà destinaria a cases de beneficiència i si eren de barrets i el convidaven a treure's el seu...qui podia prohibir l'educada acceptació d'una invitació?

La Mariana, en la seva quarta dècada, desitjadíssima per la colla de solters i de casats amb dones bonatxasses que s'entretenien cosint peces de cotó supercardat i encara gràcies si aconseguien el 'un cop a la setmana és cosa sana; cada dia, és porqueria'.

Com intuïen els dintres d'aquella monumental catòlica! Fins que....un dia, de cop i volta, o volta i cop, va marxar de la vil·la. D'equipatge tan sols un mocador de farcell creuat sobre el ventre per dissimular-ne una crescuda. I és que a la fossa de la Mariana s'hi havia escolat un escolanet que la sabia llarga!



TGNK

Respostes

  • RE: REPTE CLÀSSIC 718 PROHIBIT!- A un banc del parc
    Prou bé | 19/01/2022 a les 14:48
    [Respondre]
    Acaba de passar, m'acaba de passar! L'he escoltat ben clar i català amb les meves orelles!
    Això no pot quedar així.
    Ha d'entendre bé que acaba de fer-la de l'alçada d'un campanar en dir el què m'ha dit… a mi!
    -Escolta, escolta'm bé: Quant de temps portem junts?, quantes confidències no hem compartit els darrers mesos? És que no m'has sentit dir mai que soc enemiga dels absoluts i defensora de què tot és possible? I ara, ara vens i em preguntes com si res... - Tu què creus que haurien de prohibir?
    -Mira, saps què? Tu i jo hem acabat! Això no m'ho empasso ni m'ho empassaré mai! Què pensaves quan m'has fet aquesta maleïda pregunta? Creies que et donaria pistes per a poder fer el fatxenda davant dels que manen com si fossin idees teves?
    -No et vull veure més. Ves al refugi dels papes que ja et diran, com sempre, això sí- això no. Aixopluga't en els "hermanos"... Ells sí que en saben de prohibir... i, ara ho veig... que còmode et deus sentir en aquests anys tan foscos de la nostra història quan ni podem parlar el català… quan el sexe és pecat i alguns correm davant dels "grisos"...
    -Què, què dius? Que m'estic sortint de mare, que no n'hi ha per tants escarafalls? Doncs ara sí que has begut oli, tot un setrill ben ple!
    -I, com que t'haig de respondre la pregunta, ho faré perquè si no potser encara no ho hauràs entès. Res. Res. Ho sents? Res més han de prohibir! Mai més! Ningú a ningú! -Et queda prou clar?

    I ara, que ja he buidat el pap, m'alço a poc a poc i, sense esperar que ho faci ell, marxaré del costat de qui tan perniciós hauria pogut ser en el meu futur.

    • RE: RE: REPTE CLÀSSIC 718 PROHIBIT!- A un banc del parc
      Prou bé | 19/01/2022 a les 16:51
      [Respondre]
      Fora concurs
      • RE: RE: RE: REPTE CLÀSSIC 718 PROHIBIT!- A un banc del parc
        Prou bé | 19/01/2022 a les 17:07
        [Respondre]
        Acaba de passar, m'acaba de passar! L'he escoltat ben clar i català. Cada paraula!
        Això no pot quedar així. Ha d'entendre bé que acaba de fer-la de l'alçada d'un campanar en dir el què m'ha dit… a mi!

        -Escolta, escolta'm bé: Quant de temps portem junts?, quantes confidències no hem compartit els darrers mesos? És que no saps que soc enemiga dels absoluts i defensora de què tot és possible? I ara, ara vens i em preguntes com si res... - Tu què creus que haurien de prohibir?
        -Mira, saps què? Tu i jo hem acabat! Em trec de sobre l'equipatge: Tu!
        -Això no m'ho empasso ni m'ho empassaré mai! Què pensaves quan m'has fet aquesta maleïda pregunta? Creies que et donaria pistes per a poder fer el fatxenda davant dels que manen com si fossin idees teves?
        -No et vull veure més. Ves al refugi dels papes que ja et diran, com sempre, això sí- això no. Aixopluga't en els "hermanos"... Ells sí que en saben de prohibir... i, ara ho veig... que còmode et deus sentir en aquests anys tan foscos de la nostra història quan ni podem parlar el català… quan el sexe és pecat i alguns correm davant dels "grisos"...
        -Què, què dius? Que m'estic sortint de mare, que no n'hi ha per tants escarafalls? Doncs ara sí que has begut oli, tot un setrill ben ple!
        -I, com que t'haig de respondre la pregunta, ho faré perquè si no potser encara no ho hauràs entès. Res. Res. Ho sents? Res més han de prohibir! Mai més! Ningú a ningú! -Et queda prou clar?

        I ja he buidat el pap. M'alço a poc a poc i, sense esperar que ho faci ell, marxaré del costat de qui tan perniciós hauria pogut ser en el meu futur.

      • RE: RE: RE: REPTE CLÀSSIC 718 PROHIBIT!- A un banc del parc
        Prou bé | 19/01/2022 a les 17:09
        [Respondre]
        M'he oblidat de les paraules obligades
  • RE: REPTE CLÀSSIC 718 PROHIBIT!- A un banc del parc
    Prou bé | 19/01/2022 a les 17:16
    [Respondre]
    Acaba de passar, m'acaba de passar! L'he escoltat ben clar i català. Cada paraula!
    Això no pot quedar així. Ha d'entendre bé que acaba de fer-la de l'alçada d'un campanar en dir el què m'ha dit… a mi!

    -Escolta, escolta'm bé: Quant de temps portem junts?, quantes confidències no hem compartit els darrers mesos? És que no saps que soc enemiga dels absoluts i defensora de què tot és possible? I ara, ara vens i em preguntes com si res... - Tu què creus que haurien de prohibir?
    -Mira, saps què? Tu i jo hem acabat! Em trec de sobre l'equipatge: Tu!
    -Això no m'ho empasso ni m'ho empassaré mai! Què pensaves quan m'has fet aquesta maleïda pregunta? Creies que et donaria pistes per a poder fer el fatxenda davant dels que manen com si fossin idees teves?
    -No et vull veure més. Ves al refugi dels papes que ja et diran, com sempre, això sí- això no. Aixopluga't en els "hermanos"... Ells sí que en saben de prohibir... i, ara ho veig... que còmode et deus sentir en aquests anys tan foscos de la nostra història quan ni podem parlar el català… quan el sexe és pecat i alguns correm davant dels "grisos"...
    -Què, què dius? Que m'estic sortint de mare, que no n'hi ha per tants escarafalls? Doncs ara sí que has begut oli, tot un setrill ben ple!
    -I, com que t'haig de respondre la pregunta, ho faré perquè si no potser encara no ho hauràs entès. Res. Res. Ho sents? Res més han de prohibir! Mai més! Ningú a ningú! -Et queda prou clar?

    I ja he buidat el pap. M'alço a poc a poc i, sense esperar que ho faci ell, marxaré del costat de qui tan perniciós hauria pogut ser en el meu futur.
    • RE: RE: REPTE CLÀSSIC 718 PROHIBIT!- A un banc del parc
      Prou bé | 29/01/2022 a les 18:54
      [Respondre]
      És aquest el vàlid
  • L'Assutzena Llunall i l'espantall
    Mena Guiga | 19/01/2022 a les 19:39
    [Respondre]
    Sobretot la preocupava la temperatura extrema, raó per la qual l'Assutzena, en plena canícula i al cor de l'hivern, s'atansava a l'espantall d'entre els conreus i li dedicava paraules fresquívoles o escalfadores. Com que no li era permés, ho feia a altes hores de la nit, mentre tot Can Llunall roncava el cansament de la jornada agrícola. El del capell tocat de l'ala i de la roba esparracada de colors devorats per l'estrella de la vida les escoltava, amatent. Les sentia.

    Un dia caracteritzat per l'arrencada d'alls tendres, la nena-noia Llunall i l'espantall, des d'on eren, van recordar que s'havien estimat en el més enllà. L'Assutzena ho contà a la seva mascota, una escolopendra trapella que si la duia a l'escola a aprendre fugia amb totes les potetes ajudeu-me.

    Prou, feia massa anys que durava, van estar d'acord els de la casa. Van esclafar l'artròpode -so de cruiximent que obrí esberla en l'ànima de l'Assutzena-, i li entregaren l'equipatge per facturar-la al lloc dels cervells trastocats, una frenopàtica més.

    Finalment, van cremar l'espantaocells. Aleshores ella va perdre el senderi de debò.



    Mena

  • La fossa de la Mariana (fora de concurs)
    Tanganika | 19/01/2022 a les 20:56
    [Respondre]
    La fossa de la Mariana. Així li havia definit un que era afeccionat a l'oceanografia. Per la pregonesa segura i la llargada de temps de no utilització. I quin greu, llavors exclamaven tots, mentre jugaven a cartes i xarrupaven cigaló. Malaguanyada Mariana!

    Cada diumenge, al temple, la contemplaven embadalits mentre la dona, concentrada en beat xiuxiueig, passava els granets del collaret religiós, fet de drupes seques de mèlia (que emborratxen els ocells) que s'havia confegit ella i que abans d'agafar-les, mentre les mirava penjant en ramell retallades en un cel d'un bon blau, un atrevit li va demanar què mirava amunt i ella va respondre que hi cercava poesia. I era cert i alhora va evitar que li pessigués els glutis. Li ben repassaven, aquelles exuberàncies que la púdica indumentària era incapaç de dissimular. Una miríada d'ulls ensalivant rere els cantorals castos i parroquials; una miríada d'orelles on es diluïa l'avorrida paraula de Déu. Anhelosos que ella passés el platet el contingut del qual el capellà destinaria a cases de beneficiència i si eren de barrets i el convidaven a treure's el seu...qui podia prohibir l'educada acceptació d'una invitació?

    La Mariana, en la seva quarta dècada, desitjadíssima per la colla de solters i de casats amb dones bonatxasses que s'entretenien cosint peces de cotó supercardat i encara gràcies si aconseguien el 'un cop a la setmana és cosa sana; cada dia, és porqueria'.

    Com intuïen els dintres d'aquella monumental catòlica! Fins que....un dia, de cop i volta, o volta i cop, va marxar de la vil·la. D'equipatge tan sols un mocador de farcell creuat sobre el ventre per dissimular-ne una crescuda. I és que a la fossa de la Mariana s'hi havia escolat un escolanet que la sabia llarga!



    TGNK

  • Prihubit (fora de concurs)
    touchyourbottom | 19/01/2022 a les 22:14
    [Respondre]
    -Prihubit, prihubit!
    Si rere aquella paraula rara, que semblava inventada, hagués fet sonar un xiulet, hauria quedat rodó com la seva cara, la d'una criatura de dos anys galtacolrada i graciosa que avisava que una cosa no es podia fer.

    Anava aprenent, el menut Marcel, a la seva naïfmanera, el sentit del deure, de l'obligació, de la responsabilitat, un equipatge de molt pes. Del que SÍ i del que NO.

    Ho va interpretar més, encara. Ho va traslladar a les seves necessitats.

    -Prihubit pets, prihubit papa!- El pare patia gasos i el desinhibit fillet ho trobava malament. Va riure per la gosadia i en escapar-se-n'hi un d'estrepitós es va sentir ridícul.

    -Prihubit petè (així deia 'sopetes'), sí gatetes ('galetes').- I la mare somreia. Quin murri!

    -Prihubit caca, Mamèua!- però la gata no li feia cas, defecava a la caixa-sorral gens afectada per l'avís. En Marcel, no obstant, amb la felina no s'enfadava i repetia l'ordre. La Mamèua era la Mamèua.

    Van arribar la filla gran amb el nòvio. En Marcel va córrer cap al noi i va esclatar:

    -Prihubit la meva mama meva. Prohibit juga tu mama meva petons.

    Va ser tan clar que tots van entendre que la dona i el jove s'entenien.



    tyb
  • Prohibit viure
    TerricheT | 24/01/2022 a les 09:44
    [Respondre]
    Volia fugir endavant amb poc equipatge, sense entendre que el meu destí era un penya-segat del qual en desconeixia la seva existència, sols per no saber mirar endavant. Escorcollava en el meu petit món imaginari imatges sense cap paraula que em fessin viure una realitat alternativa. No m'agradava tot allò que passava al meu voltant i, per tant, ho ignorava.
    La sensació de la caiguda em va despertar, tanmateix ja era tard. Aquell aire fred del matí, i el final del barranc serien els meus últims veritables records. Jo mateix m'havia prohibit viure la vida.
  • Proliferació
    deòmises | 27/01/2022 a les 00:14
    [Respondre]
    La proliferació dels esbarzers és la característica més evident després de dues dècades de no haver visitat el parc. Enrere queden els flirteigs adolescents i els intents de no ser vistos per ningú mentre els llavis es devoraven i les mans es desbocaven, damunt de la gespa, rebels de qualsevol prohibició i aliens al decòrum. Ho recordes amb una certa nostàlgia i, alhora, et causa mala sang la desídia dels serveis municipals. Els graffittis i els bancs desprovistos de força taulons tampoc no ajuden a obviar que els brètols s'han apoderat del teu locus amoenus del passat. Tantes noies que hi havies portat i desflorat i, un cop aconseguit el teu objectiu, les abandonaves com si fossin un llast, sense ni una sola paraula de disculpa. Eres una ànima lliure, que no suportava el pes de l'equipatge, i encara avui segueixes igual.

    Avui, però, aquesta visita és per rememorar la vella glòria del Dom Joan que et posseïa. I pel mateix motiu, t'estires sobre la poca gespa que encara resta intacta. El pensament vola, els rostres, les mirades, la suavitat de les diverses pells furtades, i de mica en mica t'endormisques i sents com un frec sensual i lleu t'embolcalla i l'abraçada suau que segueix esdevé ferma i decidida, plena de passió i aquest entortolligament t'excita i t'abrusa el seny. Voldries obrir els ulls i flairar aquesta aroma selvàtica que t'acompanya, però no goses trencar la màgia d'aquest suplici eròtic. Et deixes fer i només emets una ínfima queixa en notar la carn lacerada.

    Seria fàcil insistir que l'esbarzerar ha crescut un xic més, en la seva demencial colonització de l'espai del parc. Però no sabríem com raonar la teva desaparició, ni per quina raó, després de tant, encara hi queda ben visible el cartell de Prohibit trepitjar la gespa.


    d.
  • M’ho tinc prohibit
    kefas | 27/01/2022 a les 20:35
    [Respondre]

    Potser no us ho creureu, però d’un temps ençà m’he auto-prohibit mirar les dones directament als ulls . El dia que em conegueu ho entendreu. Amb aquest parell de guspires volcàniques que tinc per ulls, custodiats per unes parpelles lleugerament inclinades que proporcionen a la meva mirada un toc de cel tibetà, no hi ha senyora que augmenti el diàmetre dels seus globus oculars quan es fixa en els meus. Potser serà perquè estan estratègicament situats entre la mascareta negra i la gorra de llana gris fosc i darrera els vidres d’unes ulleres que augmenten la seva capacitat de penetració anímica. O ves a saber perquè.

    El cas és que l’altre dia, tornant a casa en bus, vaig mirar a una noia d’ulls blaus que estava asseguda davant meu. Al punt que vaig clavar la meva mirada en la seva, va elevar les celles i la veu i va cridar “Per déu!”. Tot seguit es va aixecar i es va situar al costat de la porta. La noia que estava al seu costat, morena i amb seductors ulls negres, també em va mirar, es va aixecar d’una revolada i va fer el mateix que la rossa. Jo també em vaig aixecar perquè havia arribat a la meva parada. Per no fer patir a les noies en la contemplació d’un fruit que els era prohibit, vaig sortir per la porta del darrere.

    En arribar a casa, la meva dona, en comptes d’excitar-se, es va posar a riure. És el que passa. La monotonia converteix l’excepcional en vulgar. “On has comprat la gorra?”, em va preguntar. “A la botiga dels xinesos”, vaig contestar. “Doncs ves en compte”, va dir, “per dins deu portar una cinta vermella que destenyeix i aviat semblaràs el mar roig”.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Publica el teu relat en català a www.relatsencatala.com

Nous recomanats editora

Últims comentats

Nous més llegits

Nous més comentats

Nous més votats