Cercador
Llista categories
Detall intervenció
Ignorant
Intervenció de: Cirerot | 24-11-2009
Respostes
-
RE: NOU REPTE POÈTIC VISUAL 109-Una porta-
Bitxa | 19/11/2009 a les 08:36
Ui! Volia dir que la troBo genial.
De bon matí i fent faltes d'urtugrafia.
Fatal.
La foto crec que és força coneguda,si ja ha sortit en algun RPV m'ho feu saber.Gràcies i......
......BON DIA!
-
Mandorcòrovi
deòmises | 19/11/2009 a les 11:24
A la música de la meva adolescència
Una porta. Només.
Ni llar ni homes,
Ni somnis ni desgràcies.
O potser és la desgràcia l'única
Ombra que s'allarga entre els murs
Inexistents?
Mandorcòrovi és lluny,
I la blancor de l'unicorn també.
Albira amb pupil·les curioses,
Tota l'esplanada deserta
Fins a l'horitzó. Terra i cendres,
Focs apagats, vides consumides,
Plors callats, i cors orfes
De batec.
Una guerra? L'abandó;
Una batalla? La fi de tot.
Eixorca habilitat per esborrar
Allò que teníem, per fer desaparèixer
Gestes i esforços,
Gestacions i generacions.
Amb un sol instant,
L'ull de qui sotja passa
De veure fertilitat i plenitud
A comprovar la solitud del desempar,
La quietud d'allò que ja no existeix.
Mandorcòrovi és lluny,
Si és que encara recordes el País dels Somnis...
d.
-
En el no rés.
Núria Niubó | 20/11/2009 a les 10:22
Per l'esquitx de la porta,
s'escapa
una mirada d'enyor.
Darrera,
l'abisme
d'uns esglaons
perduts en el no rés.
Sota la terra erma
remuguen històries
les arrels somortes.
Darrera la porta,
l'esperit vençut
no troba recer
en el mirall d'un camp
emboirat i buit.
En l'ampit de la porta
colpeja
el seu desencís.
-
Llindar
F. Arnau | 22/11/2009 a les 12:11
Tu que estàs fart de guerres i misèries
i has arribat al límit de les forces,
no cregues que no tens com escapar-te,
encara pots conèixer altres coses,
deixar enrere els filferros amb pues,
un devessall de cops i de desgràcies,
mans de destral i llengües com espases,
la pols, la fam, les mines personals...
Encara que no veges més imatges
que un camp erm desert de novetats,
has de fugir de la buidor perpètua,
sigues valent i dóna un pas avant.
No saps el què t'espera a l'altra banda,
pel trau del pany ho intentes albirar,
però estàs segur de que la teua vida
serà millor si passes el llindar.
***
FRANCESC
-
Llindar (Aquesta és la versió bona)
F. Arnau | 24/11/2009 a les 11:16
Tu que estàs fart de guerres i misèries
i has arribat al límit de les forces,
no cregues que no tens com escapar-te,
encara pots conèixer altres coses,
deixar enrere els filferros amb pues,
un devessall de cops i de desgràcies,
mans de destral i llengües com espases,
la pols, la fam, les nafres, les mancances...
Encara que no veges més imatges
que un camp erm desert de novetats,
has de fugir de la buidor perpètua,
sigues valent i dóna un pas avant.
No saps el què t'espera a l'altra banda,
pel trau del pany ho intentes albirar,
però estàs segur de que la teua vida
serà millor si creues el llindar.
***
FRANCESC
-
Llindar (Versió definitiva... espere!)
F. Arnau | 25/11/2009 a les 13:06
Tu que estàs fart de guerres i misèries
i has arribat al límit de les forces,
no cregues que no tens com escapar-te,
encara pots conèixer altres coses,
deixar enrere els filferros amb pues,
un devessall de cops i de desgràcies,
mans de destral i llengües com espases,
la por, la fam, les nafres, les mancances...
Encara que no veges més imatges
que un camp erm desert de novetats,
has de fugir de la buidor perpètua,
sigues valent i dóna un pas avant.
No saps el què t'espera a l'altra banda,
pel trau del pany ho intentes albirar,
però estàs segur de que la teua vida
serà millor si creues el llindar.
***
FRANCESC
-
Escletxes
brins | 23/11/2009 a les 20:34
Si...
darrera porta closa encara hi veig claror,
camps devastats que volen subsistir,
i fullatge ressec que lluita per reverdir,
cap pany no em podrà obstruir el pas,
ni cap mur no gosarà tapiar-me el pit...
Cap tanca de filferro no podrà acotar
la vall que em verdeja dins l'esperit.
Si...
darrera porta emmusteïda i clivellada,
res no pot esvair efluvis de matinades
flaires de terra humida i d'herba que neix,
el desig d'existir encara em roman despert,
és viva l'esperança, és viu l'anhel en mi,
l'ànsia de caminar, de besar i d'estimar,
d'obrir de nou la porta i tornar a sentir...
-
RE: Escletxes (aquest és el que val)
brins | 25/11/2009 a les 16:04
[afegir resposta]
Escletxes - brins 23-11-2009 20:34
Si...
darrera porta closa encara hi veig claror,
camps devastats que volen subsistir,
i fullatge ressec que lluita per reverdir,
cap pany no em podrà obstruir el pas,
ni cap mur no gosarà tapiar-me el pit...
Cap tanca de filferro no podrà acotar
la vall que verdeja dins l'esperit.
Si...
darrera porta emmusteïda i clivellada,
res no pot esvair efluvis de matinades
flaires de terra humida i d'herba que neix,
el desig de viure encara roman despert,
és viva l'esperança, és viu l'anhel en mi,
l'ànsia de caminar, d'abraçar i d'estimar,
d'obrir de nou la porta i tornar a sentir...
-
despulles d'un abisme
perunforat | 24/11/2009 a les 11:17
ràbia que enfurisma la marea viva
solcs embetumats d'irascibilitat soluble
demència de sal, invasió aquosa
rem a contra vent
mirada pèrfida per dins les entranyes
rumb erosionat de les vísceres de la tempesta
porta oxigenada als inferns d'un mar
pedra, mà i garjola
prem fort el conducte de la cisterna
i tot just, remolí i mort a la claveguera
-
De terra sóc
bellissima | 24/11/2009 a les 11:34
Espai i temps
i línia d'infinit,
els escorcollo
per saber-ne els designis.
Fites enllà,
els camps sense brogit,
asserenats
sota l'hora indivisa.
Darrere sóc
de la porta que els clou:
entre l'escletxa
la mirada precisa.
El cel, enllà,
no té segment ni jou:
de terra sóc,
animal que camina.
-
RE: Tancada
Fada del bosc | 24/11/2009 a les 11:40
Tancada,
rere una porta rovellada,
sense pany,
sense parets.
Visc lliure,
en mig de la natura,
lluny de la ciutat.
No miris,
entra,
viu lliure,
però
tanca la porta.
-
ZONA PROHIBIDA
Fidel | 24/11/2009 a les 14:14
La curiositat et du a entendre tot el que has perdut.
Les aparences, les fronteres, els seus ulls ... enganyen.
"Prohibit el pas a tota persona no autoritzada",
resa el rètol. Ni porta al no res, ni horitzons
on rendir culte al teu regne sobirà. En va...,
algú s'ha molestat en comprar les terres
i re- qualificar-les com a zona urbanitzable.
Fins i tot la intempèrie ja és propietat privada !.
Obres la porta anhelant escrutar una llibertat
que ha estat comprada a preu de saldo.
Impossible creuar la línia divisòria traçada !,
seria un acte d'heretgia i tu, engolit per la por,
tan sols la pots circumdar. Fronteres aparentment
abolides, absències no justificades, miratges desdibuixats,
llibertats fictícies... . No constes a la llista d'autoritzats,
desheretat de terres i amors, romans al llindar
d'una terra proscrita, rendida, somniant la princesa
corsecada que ha quedat atrapada a l'altre costat
o enmig de sòrdids quarters d'hivern.
Ajustes i precintes la porta. Marxa enrera.
Culte d'obediència absoluta ?
-
RE: NOU REPTE POÈTIC VISUAL 109-Una porta-
T. Cargol | 25/11/2009 a les 09:05
Una porta? perquè?
Portes al camp, tancar el camp o fotre el camp?
Jo no se pas que vol fer aquest bon home,...
això sí, s'ho mira de biaix com per ser a punt
d'apretar a corre de valent si ve el bou,...
Què pretén? o potser es mira la balda
que ben segur deu ser ben rovellada,...
O és un veí curiós: "no sé que hi fan aquí
i vull saber-ho no fos cas" que hagués
de posar un plet.
-
RE: RE: NOU REPTE POÈTIC VISUAL 109-Una porta- Versió definitiva
T. Cargol | 26/11/2009 a les 08:43
Una porta? perquè? Quí?
Portes al camp, tancar el camp o fotre el camp?
Jo no se pas què vol fer aquest bon home,...
això sí, s'ho mira de biaix com per ser a punt
d'apretar a corre de valent si li ve un bou,...
Què pretén? o potser s'està mira la balda
que ben segur deu ser prou rovellada,...
O és un veí curiós: "no sé que hi fan aquí
i vull saber-ho no fos cas que hagués
de posar un plet".
-
Em porta't (Un sonet)
Bruixot | 26/11/2009 a les 00:15
Se m'emporta el vent, els ulls.
Sota l'arbre,
cau el pas de clau que et clou,
i te'm fas esmunyedís.
I no el culls.
Se m'emporta el vent, el nas.
I pas que en vinc,
dels esculls que m'han marcat.
No m'esculls.
T'assenyalo.
I te'n vas.
Se t'emporta el vent.
La gent
segueix el pas de la ment a l'horitzó.
Espurneja
el dia, i es clou.
Enveja; ningú em seguirà dient.
Rere la porta,
fresqueja.
X
-
A l'era de la morera de la frontera
llamp! | 26/11/2009 a les 06:20
=== INFORMACIÓ ===
Fotograma extret de la pel·lícula: "Taste of Cherry"
Abbas Kiarostami, 1997.
Guanyador de la Palma d'or en el Festival de cine de Cannes (1997).
=== Acudit explicat en una secció de la pel·lícula ===
- Un turc va al metge perquè tot el cos li fa mal i li diu:
"Quan em toco amb el dit una part del cos, aquesta em fa mal:
Quan em toco el pit, aquest em fa mal.
Quan em toco el cap, aquest em fa mal.
Quan em toco les cames, aquestes em fan mal, etc."
- El metge l'examina i li diu:
"El teu cos està perfectament bé, però tens el dit trencat!"
Canvia el teu punt de vista!
=== A l'era de la morera de la frontera ===
Porta del desert,
forat de la frontera,
porta tancada a la drecera,
respatllera de la mort inert.
La fulla de la morera duu vida en ella,
espera la crisàlide, el cuc de seda d'on naixerà la papallona.
Amb ella la vida prendrà una forma multicolor,
després de teixir-la en l'anonimat
de la porta del descampat
on trobà la mort
aquell vell
que buscava amb passió
ser l'assassí del seu ego
i cometre el crim contra la seva vida,
que no es preava... la papallona arrenca el vol
i albira un nou horitzó de llibertats incompreses
vers la nostàlgia dels capolls abandonats a l'era de la morera.
Una nova temporada vindrà, la morera tornarà a brotar.
Nous capolls es teixiran a la sortida del sol,
mentrestant es formaran les crisàlides
i les papallones emprendran el vol
i tot tornarà a ser com abans,
com volia el vell,
com sempre.
-
Què et fa mandra
Cargolsalalluna | 26/11/2009 a les 13:11
Què et fa mandra soca d'ossos
què et fa el pes ocell il·lès
si ets enllà de l'altra cara
d'on les corbes nien seques
llars de cries sense tara.
I en latent, l'atent cueja
tot és flàccid avantatge
tu li dus l'abús dels monos
ell colpeja glops d'enyor.
Què et fa mandra soca d'ossos
cal eixir amb el bosc palès
cal cruixir l'espant dels cossos
i al nus treure-li el cor pres
que en lament la ment colpeja
cap i cos, morfema i vent
surt davant, davant la porta.
Sents l'asfixia? És el no res.
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- Comiat (4 comentaris)
- Espectacular (2 comentaris)
- JA HO SABÍEM (3 comentaris)
- Preguntes amb resposta (7 comentaris)
- ANNA X (2 comentaris)
- Vint nanoocurrències sobre SEXE [temps real de lectura: 3 minuts] (4 comentaris)
- Haikus de primavera (4 comentaris)
- Begin to begin (1 comentaris)
- El roig més brillant (2 comentaris)
- Revisió (a cal metge) (10 comentaris)
Nous més llegits
- Protocol Omega (1198 lectures)
- RETORN AL NO RES (765 lectures)
- POST MORTEM (614 lectures)
- MÓN DE GATS (404 lectures)
- Optar (294 lectures)
- EN EL CENTRE DEL MEU COR (270 lectures)
- QUÈ FAS...? (238 lectures)
- Un nou preludi (215 lectures)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (206 lectures)
- Revisió (a cal metge) (203 lectures)
Nous més comentats
- QUÈ FAS...? (15 comentaris)
- Revisió (a cal metge) (10 comentaris)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (9 comentaris)
- EN EL CENTRE DEL MEU COR (9 comentaris)
- Preguntes amb resposta (7 comentaris)
- Com llàgrimes en la pluja (6 comentaris)
- Optar (6 comentaris)
- Intel·ligència emocional (5 comentaris)
- Veritats inqüestionables (5 comentaris)
- RETORN AL NO RES (4 comentaris)
Nous més votats
- El mimetisme de l’ontogènesi (Agrada a 5 relataires)
- QUÈ FAS...? (Agrada a 5 relataires)
- RETORN AL NO RES (Agrada a 4 relataires)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (Agrada a 3 relataires)
- Protocol Omega (Agrada a 3 relataires)
- Veritats inqüestionables (Agrada a 3 relataires)
- El domini (Agrada a 3 relataires)
- POST MORTEM (Agrada a 2 relataires)
- MÓN DE GATS (Agrada a 2 relataires)
- Un nou preludi (Agrada a 2 relataires)