...ple d'imatges bellíssimes. I amb un final genial.

D'altra banda, estimat Joan, et respondré pel que fa als nicks. Em sap molt de greu que t'hagis decebut, però aquí compten els textos i els poemes. Tot allò altre és aliè, no trobes? No crec que això tingui cap importància, sinó que, al contrari, és bo, perquè així llegeixes i valores el text sense cap perjudici.
A més, aquest joc pot ser força estimulant.

Pel que fa la foto... et repto a descobrir-ho tu mateix. Espero poder conèixer-nos a la propera trobada. Així jo també podré saber la cara que fas, d'acord?

Un petó molt gros.

Catarsi, de Núria Niubó.

Bé, el teu relat és una proposta veritablement original, veritablement impactant. És una història que té com a protagonista el mal, el desig de fer mal i quedar impune. El mal que es troba dins una malaltia mental, que distorsiona la realitat, que s'aferra a elements fixos i irracionals, que és irrecuperable.
El relat està molt ben escrit i ens va deixant garratibats, sense saber cap on ens portarà a la següent frase, però el final és esclaridor i està molt ben resolt. Finalment sabem perquè la protagonista vol ser dolenta, vol fer mal, i vol que quedi impune per seguir-ne fent. El final satisfà totes les expectatives del lector, que es va fent grans preguntes durant tot el relat.

M'has fet un regal preciós, que jo també et vull retornar.



Jo també t'estimo. La setmana que ve et trucaré, que tinc ganes de parlar amb tu.
Un peto molt dolç.

i ets tu qui ha de saber protegir-se'n. Protegir-te tant d'ell com de tot allò i de totes aquelles persones que et poden fer mal. Enforteix-te, no cedeixis, no siguis feble, i dóna't a qui sí que et mereixi. No perdis la teva força ni malbaratis el teu amor, allò que és el millor de tu. No ho donis a qui no s'ho mereix. Crec que no haries d'haver tornat a estar amb ell.
Un petó, preciosa.