De manera molt gràfica descrius aquella inquietud que se sent quan tot trontolla, quan no ens sentim segurs enlloc. Estem sotmesos a tal devastació que el nostre ser, la nostra llar s'esvaeix i de sobte ens transformem en vent del nord, fred.

Però el vent no dura per sempre, després arriba la calma, on em d'anar reconstruint tot el que aquest vent ha destrossat i a poc a poc, tornem a ser llar.

Magnífica manera de descriure els sentiments més profunds.

M'agrada com escrius i espero llegir més coses teves.

La Fada

Em fascina, sincerament, el llegeixo a poc a poc per poder assaborir cada mot, cada emoció, per sentir aquest buit dins meu

La Fada

La Fada, és una gran apassionada de l'art ( escultura, pintura....). L' escultura de Rodin sempre m'ha captivat, ara amb el teu poema l' hi he posat paraules a el Pensador de Rodin, ara entenc perquè em captiva.

La Fada.

Un poema magnífic, amb poques paraules descrius com es creen els poemes. He gaudit molt de la seva lectura.

La Fada

Saps una cosa? Les muntanyes son màgiques.

En el teu magnífic relat es pot sentir aquesta màgia, de sobte ens sentim trescant per la muntanya amb bona companyia, per arribar al cim i si allarguem els braços podrem tocar el cel.

La Fada.

Com sempre, em quedo sense paraules, escolto el silenci i gaudeixo d'aquesta delícia de poema.

La Fada.

Un poema molt bonic, ple de matissos i que ens transmet un esperit jove i una manera de viure intensament.

Moltes gràcies per els teus comentaris, són molt afalegadors, però jo nomès sóc una Fada que intenta escriure el que sent.

La Fada del bosc.

He llegit i rellegit el teu poema, finalment m' he decidit a comentar.

Què faríem sense les paraules?? Com poder tornar a sentir els nostres éssers estimats al nostre costat??

Amb les paraules per uns instants els hi tornem a donar vida, perquè ells ja no hi són però el seu record és immortal.

Brins, el que escrius a mi m'agrada molt, però aquest poema en concret m'ha arribat al cor.

Una abraçada

La Fada.

El silenci, ho és tot,

Amb aquesta frase ho dius tot.

És en l'amor: l'amistat,

que després, l'encaminen

les paraules.

I amb aquest vers es trenca el silenci d'una manera sublim.

La Fada.

Un petit relat que he llegit i rellegit. Captivada per com parles de la música, com ens descrius l'ambient amb pinzellades de colors com un cuadre de pintura, una sublim barreja d'art que també ens fa sentir l'amor.

Una abraçada

La Fada.

Ja va sent hora de que et comenti tot i que em fa molt de respecte ja que el que escrius és d'un nivell molt alt.

Aquest relat és tendra però no embafador, al sé curt ajuda a respirà el silenci de l'avi, m'agrada perquè deixes lloc a la imaginació del lector, no fa falta que ho expliquis tot perquè igual que l'avi nosaltres ens imaginem la resta. El net és encantador una lliçó per a tots nosaltres alhora de conviure amb la gent gran.

No puc dir res més ja que jo tampoc no en sé gaire. Tan sols sento que les teves paraules no deixen indiferent es mouen per els viaranys de les emocions amb habilitat i elegància.

La fada.

primer de tot dir que jo no sóc massa bona per fer crítiques com les que tu vols, ja que alliçonar a persones que practiquen l'escriptura molt més que jo em fa sentir una mica fora de lloc, tan mateix ho provaré.

El que m'agrada:
-la història que expliques, m'agrada utilitzes uns personatges quotidians d'aquells que immediatament tels imagines en escena, i la corbata el típic regal que els homes no aguanten i que les dones no ho entenen.
- El ritme, si en aquesta posada en escena hi afegim un bon ritme en el diàleg, un ritme lleuger, fàcil de seguir, sense palla, ajuda a fer un relat d'aquells que passen bé fins hi tot amb algun petit somriure.

El que no m'agrada:
- Que el text estigui justificat al mig ( em sembla que es diu així ) en aquest cas em fa perdre el ritme en la lectura.

El que pot millorar:
-Just en aquest paràgraf:
"Em vaig estar uns dies a casa de la meva germana i després vaig trobar una habitació en una mena de pis d'estudiants. Cada dia rebia la visita o la trucada d'algun parent o amic. Jo explicava l'assumpte de la corbata però ningú semblava que ho entengués. Vaig haver de suportar molts consells i moltes crides a la reflexió. Al cap d'una setmana la dona em va trucar i em va preguntar si pensava tornar o no, em va dir que els nens preguntaven per mi a totes hores. El dissabte es van presentar tots tres i les criatures em van fer grans abraçades i van plorar. Amb la dona vam estar freds, però educats. D'aquell dia que els nanos em trucaven cada vespre i em demanaven que tornés, que em trobaven a faltar. Després s'hi posava la dona i em deia que havíem de pensar-nos-ho, que no podíem ser egoistes, que havíem de fer el millor per a les criatures... "
sem repeteix molt "Em" " em vaig... em va... i el "i" " I em va preguntar... I les criatures... I van plorar...
Clar jo no sé si està fet expressament amb la intenció de remarcar alguna idea, però a mi em dona la sensació de que m'encallo llegint.

No ho sé però potser jo utilitzaria frases com: " Aquell dia els nanos trucaven cada vespre demanant que tornès." ...

Sincerament no sé si això de la crítica ho he fet bé o malament però davant del teu anhel a que siguem crítics de veritat m'hi he esforçat analitzant un relat que m'ha agradat.

La Fada.

de manera magistral seguim la lectura del poema des de dues vessants la visió de l'Anna i la visió dels que l'envolten. Suposo que només algú que conegui molt d'aprop aquest trastorn ho pot descriure amb aquesta realitat.

En una estada en l'hospital infantil vaig conèixer a una noia que patia d'anorèxia i aquest poema m'hi ha fet pensar, no sé que va passar amb ella, desitjo de tot cor que ho hagi superat.

La Fada.

Aquest és un d'aquells poemes per llegir a poc a poc, gaudint de cada paraula,cada frase. Llegint poemes com aquest és quan més us trobo a faltar.

En fi és una delícia per als sentits.

Una abraçada amb colors de tardor.

La Fada del bosc.

I com ho escrius, són poemes que desprenen força, paraules que et transporten a sentiments comuns
i aquesta frase " La decepció no ha de néixer pas de l'errada, sinó de la falta d'intenció" molt bona
la tindré en compta.

Llàstima que des de fa forces mesos per un tema laboral no tinc temps de gaire res. Per això ara mateix tornar a llegir alguna cosa teva és fantàstic.

La Fada