Detall intervenció

Hi ha un FILL DE PUTA que em sentirà!

Intervenció de: Florenci Salesas i Pla | 15-04-2008


Perdoneu, perquè no acostumo a fer comentaris tan personals com aquest però em sento amb l'obligació de començar a posar la meva part en una denuncia sobre un tema que afecta a molta gent, a la qual tothom s'hi pixa a sobre: el tema dels malalts depenents.

El meu pare té la putada de l'Alzheimer des de fa gairebé deu anys i està fet una autèntica merda física i psíquica (de fet, fa el mateix efecte que una planta) qualsevol semblança amb el que era ón pare i la despulla vivent que és ara fa riure. No és un cas únic, no. Aquesta cruel malaltia la compartim moltes famílies, molta gent, en silenci, cridant, prenent pastilles o fotent cops a la paret: cadascú fa el que pot. Però ara representa que hi ha un coi de llei amb la qual es suposa que aquest tipus de malalts tenen un ajut monetari. Bé...

El meu pare va ser visitat per un coi d'expert (haig d'investigar qui collons és aquest fill de puta) que ha fet un informe que diu que mon pare no compleix els mínims exigibles... Hòstia! Si justament mon pare va ser posat com exemple pel director de l'hospital a on està (a una residencia a Sitges, a on ma mare, cada collons de tarda de la vida, li va a fer companyia i li dona el sopar, com bonament pot -cada vegada és un putu drama- i els fills fem el que podem-ara en vinc... i com una moto que vinc!-) perquè ni camina, ni fot res de res. L'informe no fa referència a res més que no sigui la salut i mon pare d'això fa temps que no sap ni com es diu. Llavors què? Doncs ho tinc claríssim: ara mateix em poso a informar-me i a cercar a qui coi li ha de caure el pel, perquè les excuses que m'han donat -si no t'arreglaran res, que sempre va així, ja se sap el govern- me la sua el govern. Si hi ha una llei, cal complir-la. En això el govern no hi té res a veure: ja sé que és l'excusa més fàcil. Aquí hi ha un cabró que em sentirà. Jo estic pelat i no puc ajudar a ma mare i ma mare fot el que pot, pobra dona. Si la llei no existís, doncs mira, mala sort: a apretar-se les dents i "aire"! Però hi ha una llei que es suposa que cal cumplir, no? Perque`les foten doncs les lleis?

Perdoneu. Estic molt nerviós. M'emprenya molt que se n'enfotin de ma mare d'aquesta manera.


Respostes

  • RE: Hi ha un FILL DE PUTA que em sentirà!
    l'home d'arena | 15/04/2008 a les 19:54

    Ànims, Florenci! Força!
    A per ell, a pelar-li els ous a eixe fill de la gran puta!!

    • RE: RE: Hi ha un FILL DE PUTA que em sentirà!
      l'home d'arena | 15/04/2008 a les 20:01

      No sé si ja ho has vist, però per si de cas...

      http://www.gencat.net/benestar/persones/dependencia/llei/
      • Moltíssimes gràcies home d'arena!
        Autobahn | 15/04/2008 a les 20:11

        De fet avui mateix, després de sopar (ostres, que m'haig de posar a cuinar, que m'arribarà la dona de treballar i encara no m'hi he posat, aquí rondinant!) m'hi posaré a llegir-me tot això.

        Ets un sol!


        Florenci
    • Gràcies maco
      Autobahn | 15/04/2008 a les 20:07

      No li faré res, perquè no soc del rotllo violent però, si les coses van maldades, encara sé com fe un documental sobre com està mon pare, sobre el coi d'informe que va fer i de tot plegat. El que sí que és cert és que, abans de fer cap animalada - la veritat és que quan he arribat a casa en volia fer una pila- vull llegir-me el coi de lleis sobre el tema, veure exactament fins a on hi arriba la responsabilitat del nostre govern, fins a on Madrid; hi ha un senyor que és el síndic de greuges que, segons com, està aquí per esmenar els abusos que es fan, en qualsevol sentit, etc. No vull embalar-me - que ja n'hi vaig prou. Però és que el paràgraf que ha escrit el cabró n'hi ha per morir-se.

      Segur que hi ha molts companys a RC -i a tot arreu- que estan amb una situació similar. Vosaltres ja sabeu l'angoixa que representa viure amb algú que estimes amb aquesta malaltia. Els que no ho passeu, sé que teniu la sensibilitat mínima per entendre-ho. Nosaltres, a la nostra família, tot ens ho agafem amb tot el sentit de l'humor que podem (mon pare era genial en aquest sentit, quan tenia cap) i mirem de riure, fer drames i lamentar-se de la mala sort està prohibit... però per dins, tot i callar, tots sabem com estem.

      Ja et dic, ara haig d'informar-me. No pot ser que se'n riguin de la gent d'aquesta manera, la veritat. Hi ha altra gent que, pobres, s'han quedat igual. Ostres, és la planta dels deshauciats mentals! Anar a visitar allò és entrar al túnel del terror! És cert que mon pare es dels dos o tres que estan pitjor però, fins els que caminen no es valen per sí sols (l'únic requisit que demana el coi de paper! A veure que hi diu la llei) perquè si els deixes caminar, arribarien a València i es pensarien que estan a casa.

      Ostres, Gràcies per la paciència.


      Florenci
  • Et recolzo anímicament almenys, amic Florenci
    desideri | 15/04/2008 a les 19:56

    No sé esplaiar-me tant en el tema però des d'aquí, et recolzo.

    Et serveix? Almenys per a abaixar el mal humor?

    R. V.
    • la meva àvia va acabar igual....
      ixnuir | 15/04/2008 a les 20:09

      i et juro que et comprenc perfectament... és tan horrible veure'ls així... jo sortia cada dia plorant de la residència on ella estava... i encara rai que no em va tocar haver-me-les amb la burocràcia aquesta de la que parles, que sinó... ja hauria pegat algun ja....
      • Sí, és una malaltia molt injusta (de fet, com totes)
        Autobahn | 15/04/2008 a les 20:18

        Ostres, sí. A mi em passa el mateix. Fa una pila d'anys que hi vaig i no hi ha punyetera manera d'acostumar-me. No ploro però em quedo que necessito anar a prendre l'aire, la veritat. No sé com ho aguanta la meva mare: és la persona més forta, resistent i valenta que conec. I la meva dona és increíble: des del primer dia que el va anar a visitar és carinyosíssima amb ell. I li fa bromes. És un cel. I mon pare... mon pare mai es va queixar per res inútil, mai va rondinar, sempre va estar de bon humor. I ara, en certa manera, segueix igual: és com una planta, sí, però mai ha estat violent; ha anat entrant en la decadència física i mental mostrant a tota hora una sort d'acceptació gairebé zen. La grandíssima putada és que l'home no ha estat mai conscient del que li ha passat, que sí ho fos s'ahuria suicidat. Ell, el més gran amant de la vida, hauria abominat de ser una càrrega pels altres. Acasa, això ho sabem tots.

        Moltes gràcies pel teu comentari tan maco.


        Florenci
    • Sí home, i tant que sí.
      Autobahn | 15/04/2008 a les 20:09

      No vull que ningú estigui malament. És una putada quan ve algú amb un drama d'aquests: un no sap que dir. De fet, és una mica injust i tot. Perdó.

      Però, com he dit a la botirfarra aquella, és un tema que afecta a molta gent (a més d'un company de RC, segur) i no pot ser que se'ns riguin a la cara d'aquesta manera.

      Gràcies maco!


      Florenci
  • Indignació, ràbia, pena, ...
    Unaquimera | 15/04/2008 a les 20:33

    Comprenc la teva ràbia, Florenci.

    Des de fa uns anys he assistit a la degradació física progressiva d'un home ( el meu sogre ) que ha arribat a no saber qui era ell ni qui erem nosaltres, que anàvem a veure'l, que li dèiem coses que no sabem si entenia.
    Va morir el passat agost, a casa, perquè tampoc complia els mínims... en fí, no cal dir gaire cosa.

    Només que comprenc la teva indignació. I la pena, la desesperació, l'astorament... tampoc cal buscar el mot.

    T'envio una abraçada llarga i ben forta,
    Uq

    • És una cosa que comparteix molta gent
      Autobahn | 15/04/2008 a les 22:03

      Moltes gràcies maca. Jo també t'envio una abraçada molt forta pel que has passat*

      Florenci
  • RE: Hi ha un FILL DE PUTA que em sentirà!
    Montse Canes | 15/04/2008 a les 20:38

    Ànim Florenci! i si des de aqui podem fer quelcom o necessites res, digueu si et plau. Una mani, una escridassada, una carta al director... ànim maco i molta sort!
    • Florenci...
      atram | 15/04/2008 a les 21:07

      entenc perfectamnet la teva desesperació i ràbia. Realment quan estas patint una situació d'aquestes és kafkià el que vius (jo he conviscut una pila d'anys amb un malalt mental sense poder fer res perquè ni la sanitat es responsabilitzava ni podia actuar ni la justícia permetia aplicar cap tractament sense consentiment del malalt).
      Estas patint i aguantant, situacions doloroses i complicades que destrossen a la família que pateix la situació, i la societat, l'estat "del benestar" i la sanitat meravellosa només es procupen de fer-te fer papers i més papers i afegir-te agonies burocràtiques i fredes que no resolen res.
      Fa molt de temps que he entès que la nostra civilització (en decadència) acabarà desapareixent perquè a deixat a la cua de les prioritats a les persones, s'ha deshumanitzat. I la riquesa, el poder i els interessos globals no són la vida ni saben de la seva essència. Les lleis no fan una societat que permeti a les persones tenir una vida digne, de fet les persones ens hem convertit en peces d'un engranatge per emprar i llençar, uns ninots, uns titelles sense dret a sentir, pensar, ni comprendre.

      Ànims Florenci, i perdona el meu rollo. Estic amb tu. Una abraçada.
      • Gràcies atram!
        Autobahn | 15/04/2008 a les 22:12

        Sempre us tinc amb mi. Com vols que em semblñin malament les teves paraules? Sí, hi ha coses que estem fent molt malament tots plegats, no és una cosa nova, ni em sorprén especialment.

        Però hi ha coses que sí que poden canviar i una d'elles és la nostra actitut enfront a coses que ja tenim. La gent deia a l'hospital -amb tota la bona fe, oju!- "el govern fa lleis, però després no les compleix"... ostres, com es nota que em viscut en una dictadura tant de temps! (jo mateix tinc aquesta actitut de "què hi farem!", especialment quan es tracta de defendre els meus propis interessos, ho admeto :S) però no: hi ha una llei feta, bona o dolenta, filla de la demagògia o del que sigui, però existeix. I com que existeix, s'ha de complir, peti qui peti. I això no és idealisme, és el que és. Una cosa és que les coses vagin lentes, que la buricràcia ho alenteixi tot i que les coses s'allarguin per anys però el que és innacceptable és que "després no les compleixin". Si estan escrites cal que es compleixin, per que som nosaltres els que manem. No ho hauriem d'oblidar mai i jo, molt sovint, soc el primer a fer-ho. De vegades, tenir una dona que està acostumada a viure en un país a on la gent està acostumada a entendre que la política és una cosa seva ajuda molt a veure les coses amb la perspectiva necessaria, a dequada a les nostres necessitats.

        Moltes gràcies, de debò!

        Floreenci
        • RE: completament d'acord
          atram | 15/04/2008 a les 22:17

          la nostra actitud hi té molt a veure, i el desgast ens acaba aniquil·lant la voluntat.
          Hem d'aprendre moltíssim encara de la democràcia (mentre no hi hagi res millor!) dels països civilitzats, que nosaltres aquí encara som de pandereta i ozú.
          petons a tu i a la teva dona tan ferma.
    • Moltes gràcies!
      Autobahn | 15/04/2008 a les 22:05

      La meva dona ara m'està donant alguna idea molt interessant sobre com enfocar el tema.

      Estic molt emocionat pel vostre suport.

      *gràcies!*

      Florenci
  • RE: Hi ha un FILL DE PUTA que em sentirà!
    ANEROL | 15/04/2008 a les 21:34

    hola Florenci, llegeixo el teu enuig i només escric per fer-te costat, la informació ja te l'han donada; personalment, o m'afecta a nivell familiar però sí com a professioanl que ha treballat durant molt de temps amb persones afectes de demència i, també, conec amics en el teu cas. L'ajuda potser t'arribi,però el dolor en el més íntim és teu iés aquí on et puc acompanyar. Una abraçada. Lorena
    • Moltes gracies ANEROL
      Autobahn | 15/04/2008 a les 22:15

      Demà anirem a paralar, ma mare i jo, amb un responsable de l'hospital, que està disposat a ajudar-nos. No pot ser el que ha passat. La meva dona confia en que pugui ser un error: ha suggerit que com que mon pare i jo ens diem igual... No ho sé. El que és segur és que això cal aclarir-ho.

      Moltes gràcies per les teves paraules, amb l'útil plus de venir d'una professional.

      Florenci
  • anims Florenci.. vaig a indagar
    Jimbielard | 15/04/2008 a les 21:59

    no se si ho puc fer desde la meva posicio. suposo que si.. La meva dona és metge.. i ma germana asistenta social. Indagaré . t´ho asseguro.. per arribar on calgui...

    m´hi poso mans al fang!!

    Salut i Anims

    Joan.

    • Moltes gràcias Juan calvo.
      Autobahn | 15/04/2008 a les 22:17

      Com he comentat a l'ANEROL, demà començarem a parlar amb els metges i anirem estirant el fil. No et molestis, si us plau.

      Però, ostres, el teu gest m'ha emocionat.

      Moltíssimes gràcies!!


      Florenci
      • Mira..
        Jimbielard | 15/04/2008 a les 22:38

        Estare tot el dia conectat a la feina.. fins les sis. . La meva dona te guardia demà.. aixi que et deixo el meu mail de la feina per si vols el meu telefon jcalvo@pinillos.com, i fem la consulta in situ.. tambe amb ma germana. d´acord? espero que la reunio de demà us doni bones noticies.. dins el que cap... sino. ja saps on soc.... aquestes injusticies en giren la pell..

        bona nit!!

        • Moltes gràcies Joan
          Autobahn | 15/04/2008 a les 23:32

          Ara, abans d'anar a dormir he llegit això.
          No cal que pateixis per mi. El que és segur és que, després de l'explosió que he tingut més avall, aniré informant a la gent de com ha anat tot plegat: no es pot deixar anar una traca d'aquest estil i després no comentar com va tot.

          Si estigués molt desesperat, ja et faria alguna pregunta, segur que et tindria en compte.

          Moltíssimes gràcies, de debò!I ara, bona nit.

          Florenci
          • Ànims Florenci!
            Màndalf | 15/04/2008 a les 23:39

            Segur que en treuràs l'aigua clara, no es pot tenir millor motivació.

            Tira endavant !
  • prova
    jacobè | 02/12/2008 a les 19:57

    1) Ni del dret ni del revés! :S - kispar fidu

    Constant lluita vers el rellotge.
    Fugaces ullades,
    insuficients!

    Quina mala llet! El forat no trobo per entrar a RC!

    2) El tema - SenyorTu

    Li costava tant posar-se de mala llet que quan la jacobè ho proposà de tema no va saber què escriure.


    3) Foc pels queixals - Vladimir
    Irritat, volia protestar enèrgicament, però en obrir la boca va sortir-me una flamarada imponent. Tots van marxar, atemorits (i socarrimats).


    4) Venjança - Llibre
    Imitant perfectament la lletra del marit, se suïcidà deixant una nota amenaçant-la de mort. Resultat: pena màxima per al maltractador.

    5) Val més prevenir que curar - Bruna86
    Com que li coneixien la mala llet, sempre que els deia "bon dia", ells li contestaven tremolant: "No t'enfadis, dona."


    6) El banyut tafaner - angie
    No content amb les que lluïa ell, va deixar a la bústia del veí una nota convidant-lo al club.

    7) Mala llet malaltissa - F. Arnau
    Encomanava la mala llet i, quan anava al teatre, a ningú no li feia cap gràcia els acudits dels còmics.

    8) Teorema de la relativitat...Làctea. - Epicuri
    Infinits acudits sobre mala llet......de bona llet no més un.

    Te bona llet, la mala llet!

    O a l'inrevés?


    9) Mala folla - Carme Simó
    La seva mala folla era d'allò més efectiva. Ningú l'havia vist emprenyat més d'una vegada.

    10) A pastar fang! - Nubada
    20 paraules de merda per dir què? A pastar fang amb els vostres nanos, la mare que us va parir!


    11) Mala bava - mjesus
    L'Eugeni després de llençar el plat de canalons per terra, marxà etzibant, que aquelles no eren hores de dinar.


    12) Mala llet, mala llet - Sergi Yagüe Garcia
    -No aguanto la mala llet del meu marit…
    -Sí, té molt mal caràcter…
    -Ah, i això tampoc no li aguanto…




Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.