No m'ho puc creure que siguis tu.... no negaré que t'he buscat per internet. No sé com posar-me en contacte amb tu. La veritat que m'agradaria saber coses. Una abraçada per si mai en torno a saber res. Quins records...macos.

(Hace piscina!...) te'n recordes?

des de que algú et va recomenar en el forum. I m'agrada fer-ho. El que d'aquest relat em sap greu és trobar-me amb algú més que, probablement, visqui er algú en lloc de per ell!Felicitats Jordi.

i enhorabona per l'annus mirabiis...

molt ben trobat. Però com que el que tu escrius cre ques és com el que jo faig, (jo els hi dic "vomitades") per que no et fas cas? diga-li i estigues tranquil... petons i bona lletra! Com que sóc una gamberra t'he posat un deu!

No sé gypsy. A mi m'agradaria que moltes persones em preguntèssin pels meus escrits i poemes. Vol dir que se l'han llegit, l'han valorat i a més, desperto prou interès com per que algú em demani que li expliqui alló que no a entés...
Penso que ets afortunada.

Salutacions i felicitats pel poema,
Montse Canes.

semble que no et costi gens ni mica començar el conte, agafar enseguida el ritme, la tensió i acabar-lo just com pretenies des de un bon començament... Nosaltres el llegim d'una passada, per que tampoc costa gens. Fas que ens agradi des del primcipi...

Bo l'entrepà! m'has fet sentir el gust que et deixa segons quins "bocates" enganxats al paladar...
I noi, aquesta foto teva de la bio...és un homenatge a en Lluis Llach? Sembla cópia d'una portada d'un disc seu!

canviant de continent. Bona descripció i deselnllaç molt interessant i sorprenent. Molt agradable de llegir. Felicitats.

No puc dir res més. Encara tinc els ulls humits... gracies.

potser amb timidesa, potser sense saber-ne...feia més de vint anys que ens preparava per aquell moment que jo em pensava que no arribaria mai...la seva retirada dels escenaris...i un any desprès seguiexo sense creure'm-ho. En Lluís sempre ha estat en la meva vida. Ha sigut el meu professor de filosofia, de psicologia, el meu monitor, el meu amant i amic, el meu conseller... i ara Silenci.

Gracies per recordar amic copèrnic.

més del que ens pensem. Agraeixo la mirada masculina d'aquests fets tan horribles que passen al nostre voltant. I em sorprén amb la manera tan acurada de tractar-lo i sobre tot de plasmar-lo.
Mereix més de 450 paraules i tens capacitat de sobra per fer-ho.

Asies i bona lletra!

Una sensació extranya... Sento la necessitat d'aplaudir aquest assaig però no m'atreveixo a fer servir les paraules...després de llegir algo tan acurat, treballat, pensat i sobre tot crec que sentit...
Fantàstic trobar-te, en serio...
Només una humil (de debó) opinió: em sap greu trobar, de tant en tant, expresions molt coloquials en un escrit d'aquesta categoria. M'ha donat la sensació que volies treure-li seriositat, donar-li informalitat com si no et sentisis cómode,,,i no s'ho mereix. Mereix tenir tota la seriositat possible ja que sincerament trobo (tot i que ara menciono la segona cosa que em sap greu, que critiquis els pròlegs!) Aquest escrit teu mereix ser un próleg d'una edició nova de "El quadern gris".
Bona lletra!

Fa dies i dies que volto per aqui, llegint, buscant...i quan estic a ount de perdre l'esperança t'he trobat.
Ara ja sé que si que puc apendre en relats, que hi ha gent de calitat que escriu coses entenedores, clares i estructurades a on poder-me fixar per assolir el meu inicial objectiu: apendre i gaudir. Gracies. I també reconéixer que em fiaré per aquest motius del teu criteri i m'aprofitaré del teu llistat d'autors preferits per seguir "trobant".
Una Escolta.

et "pendre" els versos com a regal pel meu Sant! Bonics versos Josoc! enhorabona!

He llegit varies lletres teves i totes i cadasquna d'elles m'han agradat. M'alegra haver-te trobat. T'expreses amb claredat i i arribes a mantenir una estructura ordenada i amb ritme i jo penso que és complicat quan realment estàs expressant tant com tú. et llegiré. gràcies.