A tots/es amics relataires

Abans que el dia se'm compliqui, abans que m'oblidi del què volia dir (neurona bifàsica), abans que em perdi entre la infinitud dels pim-pams, abans que pugui liquidar tots els temes pendents, abans que la nit arribi us vull felicitar i agrair:

*Carme Cabús i Biel Martí, esteu gravats dins meu. La joia de veure els vostres noms amb l'afegit a sota d'ell d'escriptor, mmm, va ser genial. Teniu la meva admiració (extensiva a la resta de relataries que ells dos hi representaven)
*A la gent d'Omatech, ja sabeu que sou el nostre fonament i ..., l'admiració és màxima.
*Jordi Solé i tot l'equip de la Quadriga, sense vosaltres el llibre no hagués estat possible (Per quan el llibre de poesia? Serà possible?)
*Gorwylia, moltes felicitats pel premi. Sou una noia encantadora.
*A tots els implicats en muntar paradetes i l'èxit d'elles.
*Als que incentiven la venda del llibre de relatsencatala.com per la il·lusió que fa, perquè tot i no aparèixer forma part de nosaltres.
*A mar, Nicte i Biel Martí per l'organització genial de la II Trobada a Premià de Mar, i per ésser unes persones fascinats, de debò. I a tots els què vau anar-hi, i vaig tenir el plaer de conèixer (perdoneu-me si no vaig poder parlar amb a tots tot el què hagués volgut).
*A l'ànima del Comment, i als seus seguidors.
*A tots els que em llegeixen i comenten, als que només em llegeixen, i com no als que no ho fan (siguin o no al·lèrgics a la poesia), moltes gràcies.
*Als que tenen un nom real, als que només tenen un nick, als que en tenen més d'un (sigui ètic o no per alguns).
*A tots els que no he anomenat perquè la meva neurona ja està col·lapsada, i a tots els relataries un a un.
*I com no al meu creador, que formant part d'ell en essència sóc la seva part més emocional, la fase de la neurona amb més alts i baixos. A ell que la racionalitat (l'altre part de la neurona) mai l'ha deixat viure plenament, us agraeixo de tot cor amb abraçades, aferrades, abraçaferrades, petons i llisor d'ulls, moltes gràcies.

SOU GENIALS !!

"Arrel d'una tempesta, i amb el vaixell gairebé destrossat vaig arribar a un mar tranquil. Un mar que calmava l'esperit, on les veus dels seus habitants parlaven de tot. No hi havia més que una complicitat entre ells. Sense conèixer la majoria d'ells es va crear una comunitat. Sense impostos, sense obligacions, ..., un mar on tots ells creaven les regles. Una societat paral·lela. Tot i que sempre va regnar la bonança, de tant en tant un petita borrasca naixia, i les onades començaven a fer-ho moure-ho tot. Però, en aquest mar sempre i surt el sol. Les marees provocades per la lluna són dolces i suaus, sense importància. Hi cap l'amor, la tristesa, l'enyor, ..., i tots els sentiments que es vulguin reals o de ficció. Llavors un mariner que trasbalsats per la tempesta passada va arribar a aquesta comunitat, sense fer soroll, i al van acollir amb els braços estesos i les mans obertes. En una hi portaven el cor, i l'altra mà la deixaven per acariciar la seva àurea. I es va sentir bé, i es va interrelacionar, però, ell dins del seu cap i sonava una tornada. Dia a dia, se li feia més audible, un cant d'una sirena. Un cant dolç i suau, ple d'amor. No, no era una sirena qualsevol, era la seva sirena. Era com una dolça flor, que un dia es van trobar però les circumstàncies de la vida del mariner el van fer fugir. Va fugir esfereït de dolor per no poder estimar. Però, com us deia, el cant de la sirena era cada cop més alt, li retronava dins del seu ésser, i ..., va decidir salpar a buscar-la. Aquest cop no la deixaria escapar. I mentre ell pagava deutes i repartia elogis merescuts, agraïments des del cor començava a preparar El Trontoll, el seu vaixell. Estava allí al port d'aquell mar meravellós, i finalment va allargar les escotes buscant el mar d'on provenia la veu que cantava:

"Adéu-siau, ohcapità
el teu destí, no està escrit
vos salpareu en un brogit
amb força vent i de mestral."

I així dit i fet, va sortir a navegar, ...., un dia formós amb molt de vent provenint del nord, mmm,
...."