Lectura errònia

La jove plutonígena visitava per primer cop la Galeria Cultural Intergalàctica, on s’exposaven les principals obres d’art de la Història de Plutó. Era viatge obligat per a tots els estudiants d’últim curs d’Estudis Estel·lars Fonamentals.
La sala principal del museu, explicava l’origen del triomf del seu poble. La cambra, coneguda com La Triangular per la seva disposició, només comptava amb dues parets amb un mural cadascuna, el tercer costat era l'espai des d’on es contemplaven els gravats.
La jove observà el primer fresc paleolític, d’una senzillesa infantil, que denotava l’escassa destresa tècnica en els traçats. Hi havia representat un home quasi nu que perseguia amb una arma allargada rudimentària una espècie animal gegantina proveïda d’uns brutals ullals. Dibuixats darrere el caçador, un grup d’homes que alçaven els braços, semblava que tenien por o desconfiaven de la persecució, o potser, ans al contrari, l'encoratjaven.
I en la segona pintura rupestre, el mateix home, ajagut amb una dona gestant, i al voltant, els companys de batuda, reposant satisfets i plàcids, davant un càlid foc dins una cova, restes d’ossos, i el vori a terra com a trofeu.
El mestre que escortava els alumnes els va aclarir: -La segona imatge va quedar soterrada durant molt de temps probablement per una esllavissada, creiem que també va sepultar aquells humans just abans de fer el salt evolutiu. Els congèneres d’altres tribus quan van trobar l’enfonsament, van interpretar que va ser un escarment diví per la seva temeritat, i van renunciar a encalçar les nombroses bèsties vessades de proteïnes que tenien al seu abast, així es mostra en diferents il·lustracions pictòriques que veurem a continuació. Quan vam descobrir el planeta blau ja no quedava cap humà a qui derrotar, ells mateixos s’havien aniquilat milers d’anys abans. I aquell món sumptuós va esdevenir nostre-.